ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d’or
Són les tres de la matinada i aquí em teníu fent zapping per si a Samuel Eto’o se li acut tornar a trucar a la tele en defensa de la seva bondat infinita. Sempre havia pensat que Rafa Márquez no tenia moltes llums, però després de comprovar la capacitat de Samuel Eto’o per quedar en evidència, no tinc més que paraules d’agraïment per al mexicà que ens va estalviar l’espectacle d’entrar al drap amb el conflicte que té amb la dona.
Aquesta trucada a dos quarts de dues de la matinada prèvia a un partit de lliga em crea algunes reflexions. Primera, es trenca amb el mite que els jugadors no poden concedir entrevistes els dies abans de partit perquè estan concentrats. Segona, un altre mite trencat: “els jugadors no parlen més enllà de les 11 de la nit que han de descansar”. I tercera, si a la meva empresa convidem la Marchante, Eto’o trucarà?
Una última reflexió, acusem als futbolistes de viure en un altre món (la meva germana d’11 anys trauria més nota que el 80% d’ells en un test de cultura general), però gairebé que prefereixo que continuïn allà, al planetfutbol, si l’exemple de terrenalitat ha de ser que Eto’o entri al joc de programes tan lamentables com TNT o es dediqui a fer el Neng pels camps de futbol.
Requerida la meva valoració de la feina de Balducci a Milà, haig de dir que va estar a la seva alçada tot i que vam comprovar amb decepció que no feia cap pregunta a la roda de premsa. No vull treure mèrits a la seva funció però el moment més arriscat del seu viatge va ser indicar-nos on era el bus que ens traslladava de San Siro a l’aeroport. Pel que fa a la resta, suposo que va fer molta feina fosca perquè no va lluir gens.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Us deixo sols 15 dies i quan torno resulta que el bisbe ha sortit de l’armari, que l’alcalde s’ha embolicat amb la seva jefa preferida, que el sacarina s’ha convertit en una estrella de la tele (ahir va tornar a impostar a Barça TV) i que les fantasies sexuals de la Matilde són objecte de debat. Però que us està passant! Deu ser la primavera.
Capítol apart mereix la fixació que té el cansalader amb la meva persona. Primer de tot, cansalader, deixa de malmetre que encara queda molt però molt temps fins que faci els 30 i no estic gens afectada. Jo de tu em preocuparia menys per la meva edat i més per no celebrar les bromes dels companys amb un cunyaaaat. Penós.
COP D’ESCOMBRA
No vull oblidar-me del padel. Un cop s’ha fet pública la fractura entre l’alcalde i la cocacoles, el cansalader ja ha olorat la sang i és a l’espera del seu torn amb la professional del joc (recordem, 16 partits al seu compte personal). La parella invicta del comando acceptem el repte sense cap inconvenient. Abans, però, caldria que els derrotats paguessin la seva aposta o en el seu defecte marquessin dia per tornar a fer el ridícul.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Si els rivals són la bruixa i el sacarina (que per cert, es postula com a futur director de Barça TV) crec que podria jugar jo sol
si el que ha escrit el primer comentari és el cansalader, queda clar que és un company de padel ideal per a la cocacoles. tenen el mateix tarannà. falta saber si també tenen el mateix mal perdre.
Au vinga! Ara que s'ha posat de moda el més fàcil és rajar de Samuel Eto'o... Que si és antipàtic, egoista, malcarat...Ja n'hi ha prou!!! Ara que tenim un tio que fot més de 20 gols per temporada (només a la Lliga, no cal fer com amb Kluivert o Saviola que sempre comptaven els de totes les competicions) ara resulta que només li veiem defectes. Si surt a TNT malament, si té massa cotxes...malament, si viatja massa malament... Però el tio, la clava cada setmana. Si Eto'o truca a la 1.30h a Tele 5 senyal que està a casa mirant la tele (que jo sàpiga això no l'afectarà el dia de partit), en canvi si el negret toca els bongos a la sala bikini de matinada, no passa res perquè sempre riu. O millor dit, potser ningú s'atreveix a posar en entredit a Ronaldinho, no sigui que ens caigui un clatellot.
En fi, menys hipocresia, menys pensar a nivell personal i més pensar en el Bar´ça. Al cap i a la fi, Eto'o ens donarà la Lliga i qui sap si la Champions. Llavors si fa el gol de la victòria a París, tots farem cua per abraçar-lo i tots serem amics seus. Inclòs els que ara despotriquen d'ell.
Gràcies.
Ui si, com que fa gols, no podem criticar res del què fa.
Que sigui curt, però molt curt, no té res a veure amb què sigui un bon jugador.
Això de moment no ho hem discutit.
la meva relació amb la cocacoles passa per el millor moment i no hi ha fractura. estem visquent un idili que no trencareu!
quan volgueu ens tornem a veure les cares a la gespa!
Publica un comentari a l'entrada