Me la sua Rocío Jurado
... pel sacarina.

Mai més. No vull notar mai més la mirada altiva dels nostres col.legues els periodistes d'informació general. Que ni se'ls acudeixi tornar-me a malmetre les orelles amb aquell clàssic comentari..."a esports està tot permès". Amb aquell paternalisme patètic dels qui estan convençuts que treballen per un destí cabdal per al futur de la humanitat.

Tots aquestes, tots!, han obert avui els seus programes informatius amb la mort de Rocío Jurado i tot el show lamentable posterior. Insisteixo, que no em provoquin perquè el moc serà monumental. Algú em pot explicar per què els mitjans públics... TVE, TV3 (si, si, TV3) i Catalunya Ràdio dediquen un lloc preeminent als seus programes d'informació general a un producte genuínament Salsa Rosa?

A vegades tinc la sensació que fem les coses, prenem les decisions, no pas en base a un criteri propi sinó al pànic que ens agafa quan veiem que tots els mitjans van en una línia. D'això en saben, i molt, a Ciutat Badia.

Si us plau, prou de fer el patètic. Que encara podem fer un gremi digne.

Tallat sense sucre

Clama al cel l'absència injustificada del carnsalader de Gràcia. En la seva absència em toca engegar una campanya que ell, sigui on sigui, li hagi passat el que li hagi passat, impulsaria sense cap mena de dubte. Resulta que a l'empresa que comparteixen el carnsalader i la bruixa reparteixen, a final de temporada, els Vivi Awards. S'atorguen al vividor de la temporada. Ho sento, bruixa, però enceto la campanya perquè t'enduguis el vivi d'or. Te'l mereixes.

Gintonic de Bombay

Us trobaré molt a faltar però continuaré intervenint al blog des del Mundial d'Alemanya. Un dia amb la bufanda d'Ucraïna, un altre vestit amb la samarreta de Tuníssia, i un altre amb una burka d'Aràbia Saudita. És el que té ser d'aquest país tan desgraciat.