ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

Una ressaca suau gràcies al panxut Gudjohnsen i el seu golet a Vigo que emmascara el partit lamentable de Márquez, Gio, Motta, Iniesta, Edmilson, etc... De fet, començo la temporada fent més honor que mai al nom del nostre estimat (i massivament abandonat durant l’estiu) blog, perquè no sé exactament de què haig de rajar.

Crec que començaré per la supergira nordamericana que, al marge de ser una perllongació més del tour vacacional de la bruixa, ha aportat al club la faraònica quantitat de 4 milions d’euros a canvi d’aconseguir que els mundialistes arribessin al 13 d’agost sense un sol entrenament seriós a les cames. Suposo que s’ha de valorar que ben aviat serem ‘Més que un club al món’, però m’hi pixo si és a canvi de llançar la Supercopa d’Europa i ja veurem què passa durant la temporada. I encara sort que la Supercopa d’Espanya la jugàvem contra un equip de Segona, que si no...

Però el Sevilla no ens va ridiculitzar només per la falta de forma física de l’equip, sinó perquè a sobre vam sortir sobradets. Som els millors, ens donen tots els premis de la Champions, Ronaldinho se’n va a fer anuncis el matí del partit (parlar per la premsa no, però si són anuncis barra lliure), i el flamant president va fent recompte de les copes que encara no hem guanyat. Ara, preparar una mica el partit i preveure que el Sevilla et fotrà un nus al mig del camp no cal, perquè tenim molta flema i molta psicologia.

Per cert: grandiós Laporta de copes a la discoteca més pija de Mònaco. Es troba uns aficionats que el saluden i li demanen per fer-se una foto. “Aneu al partit demà?”. “No, no tenim entrades”. “Què dius! Doneu-me el telèfon, que demà al matí us trucaran”. I dit i fet. Així és com van entrar 3 aficionats del Barça a l’estadi Lluís II. Jo crec que ja hem descobert què són els compromisos institucionals. L’amo del cortijo ha tornat i no sembla que hagi après res de París. I compte que s'hi estarà més anys que Nuñito.

Però dit això (i ara semblaré l’advocat) ens ha anat de collons la revolcada de Mònaco perquè ningú no s’ho cregui, i estic convençut que guanyarem la Lliga i la Champions amb la punta. Així podrem tornar a fer rues, i Alejandrito reapareixerà en tot el seu esplendor de no se sap quin càrrec.

L’ALMAX
Sort que els americans han reaccionat a temps i han portat al Japó un equip amb cara i ulls. Arriben al moment idoni per impedir que 'la roja' de futbol aeri sigui campiona del món de la mà del tita freda. Després del moment orgàsmic de Hannover, Saitama viurà la segona gran notícia de l’estiu. Sacarina, hem de quedar per veure-ho junts.

MÉS BACARDI
Gran Valverde. És l’elegit per portar els pericos a Segona. Després de fer pena contra el Nàstic, li pregunten si l’amoïna que De la Peña participi poc. “Ahí poco puede hacer el entrenador”. Home, doncs deixar-lo al mig, i no a la banda. Això sí: al primer partit ja es va queixar del fatalisme que olora a la graderia i de l’àrbitre. El que us dic: d’aquest any no passa.

L’AFTER HOUR
La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!