ELS DIMECRES ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Primer de tot vull mostrar la meva indignació pel fet que en plenes vacances em feu escriure. Qui decideix que la temporada comença ara? Serà la vostra, que mentre us torràveu al sol, aquí la que escriu estava currant per aquests móns de déu, planeta amunt, planeta avall. Per cert, cansalader, ja sé que no cal que em defensi, però quan tu et llevaves jo ja havia gravat quatre cròniques i quan te n’anaves a dormir, a mi encara em quedava mig dia per endavant seguint als gladiadors. De tota manera, entenc que puguis pensar que això de viatjar d’enviat especial són vacances, no hem d’oblidar que tu vens d’un mundial on no et vas moure de la cadira i on totes les notícies que donaves et venien servides des de la redacció de Barcelona… així jo també faig un mundial…

Un cop restablert el meu honor professional i ja que he tret el tema de la gira, us faré cinc cèntims d’allò que ens interessa: l’expedició ja no prometia gaire a nivell etílic i es va confirmar. Com a única membre del comando, em vaig haver de reciclar i haig d’admetre que excepte quatre margarites mal comptades les nits només van servir per dormir. I això és tota la informació que us puc avançar sobre la gira perquè em puc acabar escalfant i calladets tots estem més macos.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Des de la perspectiva llunyana, confusa i diluïda amb la qual segueixo els partits del Barça al sofà de casa, observo perplexa que després de 5 partits consecutius, Tiago Motta encara no s’ha lesionat. Aquest si, aquest serà el seu any. De moment, els mitjans, que són dolents per natura, ja l’han començat a criticar. Em sap greu pel reduït club de fans de Tiago Motta, club que de ben segur té...

De tota manera, una reflexió que hauria de fer Motta és que si no dones bola a ningú, en breu et poden passar factura. En comptes d’imitar Ronaldinho en la manera de vestir, el que hauria de fer Motta és fixar-se en altres qualitats del brasiler. Sota aquesta aparença de bon jan, Ronaldinho és més llest que la gana. I ja no us dic Roberto de Assis... “Nada por aquí, nada por allá... donde está la bolita...?” La boleta apareix a Milà i quan Soriano es posa la mà a la cartera, resulta que el contracte ja està signat.

COP D’ESCOMBRA

Normes d’educació bàsica: Quan un autocar, amb 20 persones a dins, fa 10 minuts que espera que pugis per arrencar, mai (mai, mai, mai) t’has d’encendre una cigarreta. I ja entenc que el mono del tabac és molt dur i ens arriba a superar fins al punt de perdre el nord, però la desena vegada que es repeteix aquesta mateixa escena, igual algú pot pensar que us hi en foteu a la cara.

En fi, una norma que se m’ha acudit a l’atzar. Continuarem amb aquestes lliçons d’educació bàsica en un futur, perquè a vegades sobreestimem al gremi i és bo recordar que som un col·lectiu amb deficiències.