A CAGAR, EDMILSON pel cansalader de Gràcia

Mira que és burro aquest tio. A Can Barça gairebé mai no es parla de la vida personal d’un jugador, si no és un cas flagrant com quan Kluivert rebentava els alcoholímetres o quan Romário s’adormia als entrenaments. Però aquesta setmana ha estat diferent, i no ho ha tret cap periodista indiscret, sinó el gran José Edmilson. Just ara que a Madrid encara tenen obert el debat sobre si el vestidor fa o no pudor d’alcohol, i després de guanyar un partit!, Edmilson va tenir l’ocurrència de recomanar públicament als seus companys que sortissin menys. Té collons que ho digui ell, que abans de començar a fer pena, ja fa molt de temps, també tancava locals a les 5 del matí com la resta dels seus compatriotes. Ah, però ara no: diumenge tot l’equip va estar a un nivell més que acceptable, mentre que el gran José pasturava pel mig del camp perdent més pilotes de les que tocava, més nerviós que un debutant. I llavors té una visió, i s’adona és que el problema és sortir. Ves a prendre pel sac. Si no s’ha recuperat de les lesions al genoll no és problema nostre, i tampoc dels seus companys, que mentre continuïn guanyant títols poden sortir tant com vulguin. I quan deixin de guanyar, ja els hostiarem nosaltres. Però ell que es dediqui a intentar semblar un futbolista, perquè quan ets titular en una posició i aconsegueixes que el nefast Motta t’arribi a discutir el lloc, és per plantejar-se la retirada. A banda del problema esportiu, greu i perllongat, aquest tio té problemes quan treu la llengua a passejar: estic segur que aquesta vegada haurà putejat el vestidor, però fa pocs dies en una entrevista radiofònica va insinuar que els homosexuals tenen un problema generat a la seva infància. No serà que no ha resolt encara els problemes amb la beguda... I Saviola? Doncs va tornar a marcar contra el Celta però en va fallar 2 més que els marco jo. Mereix la renovació i que li mantinguin el sou de mileurista. Au va!

MÉS BACARDI

Segur que la privilegiada secretaria tècnica del Barça té una estratègia magistral ordida a còpia d’hores de seguir els partits del propi equip enlloc d’interessar-se per descobrir alguna cosa en la resta d’equips del planeta. Però la meva exígua intel•ligència no encerta a veure el motiu pel qual es renova amb urgència Belletti, Gio i Sylvinho, quan han fet mèrits perquè els donin la baixa abans del 30-J. Segur que un dia veuré la llum. Mentrestant, m’assabento que no ens interessa Cristiano Ronaldo (Pilota d’Or en tres anys com a màxim) i flipo llegint que Sandro Rosell estava a Punta del Este seguint el sud-americà sots-20

L’ALMAX

A petició dels nombrosos comentaristes que tenim ara, menció especial per Chris Vernon, el ja mític autor de la cançó “Me gusta el baloncesto, no me gusta Pau”. És mític perquè despotrica de la monya de Sant Boi però sense dir cap mentida. Recorda que cobra 13 milions (cert), que plora (sempre s’està queixant), que al final de cada jugada amb contacte físic es toca la boca com si hi hagués de tenir sang, que a les segones parts no aporta res, etc... Tot veritat. I encara s’oblida que no va al rebot ni que el matin i que es dedica a acumular estadístiques per lluïment propi. Ho dic perquè no surti ningú a dir-me que ha fet 34 punts i no-sé-quants taps.

AFTER HOUR

Demano disculpes per la meva perllongada absència, provocada per un trasllat, una de les pitjors experiències que pot afrontar un ésser humà. Sobretot si quan has aconseguit endreçar quatre milions de caixes t’adones que els veïns de sobre són uns fills de puta que t’obliguen a dormir amb taps. Dit això, em sembla infame que un gandul com el bisbe gosi recriminar-me res perquè s’ha dignat a escriure tres articlets. Per cert, bruixa, que ara un servidor faci sovint de tertulià t’hauria de fer reflexionar: si ho faig jo, no deu ser tan difícil. I això que no viatjo tant com tu. Apa, prometo augmentar el nivell en pròximes edicions. Jo, com l’equip, també estic en la corva baixa de la temporada.

HI HA ALGÚ MÉS AL BLOG?? ... pel petit bisbe arlequinat

Doncs res, que torni ja la Champions, perquè la lliga espanyola és una farsa. Que l'Espanyol li foti tres al Barça; el Barça tres al Nàstic i el Nàstic quatre a l'Espanyol et demostra que aquesta lliga és una merda. I no em vingueu amb l'escusa barata de que aquesta és la grandesa del futbol, o que això et demostra lo complicada que és la lliga. No. Això et demostra que el nivell és molt dolent. I que un equip a mig gas com el Barça va líder perquè no hi ha ningú que el pugui seguir. El Sevilla va segon, però amb la cinquena posada i treient el màxim de forces; el Madrid, fent una de les pitjors temporades de la seva història, amb una imatge lamentable, i renovant la plantilla a mitja temporada, tan sols està a quatre punts del líder. No m'estranya que al Barça li falti motivació, si aquesta lliga saben que la guanyaran amb la gorra.

Una altra història és la Champions. Ara ve la hora de la veritat. (A veure si és veritat que Platini redueix els equips de la Champions, perquè la primera fase és una mica xurro, amb alguns equips que no tenen ni nivell de UEFA). Amb el Liverpool el Barça tornarà a apretar l'accelarador. Saben que van justos de forces i no volen desgastar-les amb la lligueta aquesta de les estrelles.

La victòria del Celta. Aquesta setmana s'ha demostrat un cop més la professionalitat de la premsa que fa Barça, i la sotmisió de la premsa de Madrid. El Madrid va malament i té problemes extraesportius? Hem de desviar l'atenció: ataquem al Barça. Un clar exemple és la portada del Marca de dilluns o el resum que van fer al plus del partit del Barça carregant del penal inexistent. O ja no parlem d'Antena 3. I ara que ve la Copa del Rei, recordem el que va passar l'any passat. El Barça perd 4 a 2 a Saragossa a l'anada i li cauen pals a Rijkaard per donar descans a Puyol, posar a Jorquera i el critiquen per tirar la Copa, quan al Camp Nou, amb un 2-0 el Barça passava l'eliminatòria. La següent ronda, el Madrid perd 6 a 1 a la Romareda i enlloc de caure-li pals, apel·len l'esperit Juanito i a per la remontada. I s'ho creuen de tal manera que estan a punt de passar a la final amb un 4 a 0 al Bernabeu. La premsa del Madrid escriu al dictat del seu club, i la del Barça, tot i que a vegades ho sembli, no arriben a aquests extrems.

BENEDICCIÓ

Un cop els periodistes vem pringar amb les valles, la primera zona mixta post partit es va saldar així: van sortir tots els jugadors menys Deco i Saviola, que sortien dilluns; Zambrotta que anava al Canal Barça; Ronaldinho que ja havia sortir divendres i... Puyol!! El gran capità va ser l'únic que no va donar la cara sense motiu... Potser és conscient dels lamentables partits que està fent i no sabria què dir...

MISSA D'ONZE

Xavalets, què us passa? Veig que l'alcalde ha escrit. Per tant, a part de tirar els trastos a la bruixa, també fa alguna cosa més... Però sacarina, a part de fer-te el pilotes amb el jefe quan ve al camp nou a gravar algun gladiador, podríem participar al blog? El mateix dic cansalder, perquè l'escusa del trasllat ja no cola... I a l'escorta, un cop a tornat de les seves vacancetes, ja pot tornar a passar a l'acció...

RACÓ ARLEQUINAT

Trista derrota contra la Rapitenca. Aquest diumenge ho pagarem amb una golejada al Palamós. Llàstima que em perdré el partit. Estaré a Pamplona passant fred, espero que després d'una gran nit que començarà al bar Casino, a la plaça del Castillo i acabarà a Marengo... Si no em deixen tirats un cop més els meus companys de viatge que últimament demostren el seu poc esperit nocturn anant a dormir a primera hora com va passar a Sevilla...

VAYA, VAYA, AQUI SI HAY VALLA... Pel futur alcalde de Laxe

En primer lloc, perdoneu el meu silenci de les darreres setmanes, ja que he volgut escriure en diverses ocasions, però la manca d'inspiració ha pogut en mi en la majoria de casos i en d'altres he optat per el silenci davant segons quins temes.
El tema estrella ara és la darrera mesura que han pres els jugadors del Barça per aillarse cada cop més dels periodistes. Em sembla lamentable el fet de parlar amb un futbolista a crits, amb una tanca pel mig, la veritat és que ets sents com un autèntic idiota. Però aquesta polèmica ens ha servit per comprovar, una vegada més, que el gremi de periodistes no funciona com colectiu, cadascú pensa en els seus interessos i treballem cada dia rodejat d'egoistes.
Em va fer molta gràcia la reacció gairebé radical de la majoria el primer dia, tots voliem cremar el Camp Nou, tots voliem fer un plante, liarla, se li van fer nou preguntes a Xavi sobre les tanques en roda de premsa. Només ens va faltar cremar contenidors i muntar barricades a la sortida del parking. Al dia seguent la cosa es va reduir, només dues preguntes a Rijkaard. I ara sembla que ja no ens interessa el tema. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que s'han preocupat de parlar amb els capitans per mirar de solucionar el tema i per poder treballar millor a partir d'ara. La resta només volien muntar el pollo el primer dia, liarla a la sala de premsa i sentirse protagonistes per un dia. Si no ja m'explicareu com s'entèn la reacció del primer dia i el passotisme d'ara, quan els jugadors passen cada dia per davant nostre i no els hi diem res. I l'argument de que li vem preguntar a Xavi perquè és capità em sembla molt bé, però va sortir Ronaldinho, que és el segon capità i tots els que atacaven a Xavi no van dir res. Què passa, que amb Xavi si ens atrevim i amb Ronaldinho no?
Que quedi clar que estic en contra de la instalació de les tanques i espero que les treguin i podem treballar amb les màximes facilitats possibles, però després de veure el comportament de segons qui, si fos futbolista jo també posaria una tanca pel mig...

SWEET HOME PERALADA
En cada roda de premsa que es fa al Camp Nou sonen un mínim de 1o telèfons mòbils, en alguns casos sempre dels mateixos. Tan dificil és deixarlos en silenci? El que em preocupa és si aquesta gent que cada dia deixa que li soni el mòbil no el posa en silenci perquè no saben que existeix aquesta opció o perquè no saben com es fa?

CIUTAT BADIA
El sustitut del 'pelirrojo al que le sudaba el bigote' ja està alliçonat i d'aqui poc ja debutarà a les tasques informatives del primer equip, coincidint amb l'aparició de la nova web del Barça. Ha tingut sort de no debutar el dia de la tanca. Seguirem informant.

ON ETS BECARI?
Vas fer una entrada aqui en plan campió, parlant de mi, de Xavi, de Gabri i en el moment en el que et demanem que t'identifiquis et vas tornar més suau que el 'osito' de Mimosín. Dius que et dius Gerard, que vas ser becari de Rac1 i que ara ho ets de l'Avui. No sé perquè, però em costa de creure. Tens tota la pinta de ser un company de professió que ens critiques que parlem amb pseudònim i tu fas el mateix. És curiós, perquè ja no apareixes per aqui des que et vem demanar que t'identifiquessis...

COM M’AGRADA FER BARÇA... per la bruixa d’or

Després de la penúltima mesura presa pel bé de la bombolla blaugrana, veig que ningú no pren la responsabilitat i, per tant, hauré de trencar el meu silenci per informar de la darrera novetat relació premsa-jugadors. Com sempre que hi ha novetat, el gremi de periodistes, no cal ni dir-ho, en resulta beneficiat.

Després de setmanes d’estudi per part d’especialistes en la matèria, al vestidor de can Barça s’ha descobert que el motiu del mal moment de joc de l’equip ve provocat pel “caminet”. (Així m’ha informat aquest matí sacarina, perquè no hi he pogut ser present).

El caminet, per als que no estigueu al cas, és aquell espai d’uns 20 metres que va des de la porta del camp de la masia fins la porta d’accés al Camp Nou. Són 20 metres on --per un instant-- circulen lliurement els jugadors i comparteixen espai amb alguns nens que poden aprofitar per fer-se fotos i signar autògrafs i on alguns periodistes intenten fer el que ja no poden fer a la zona de la llotja (aquella va ser l’avantpenúltima però la vam passar per alt), és a dir, treballar.

Aquests 20 metres es poden fer a bon ritme en 5 segons però si pel camí et trobes (oh, mala sort) a un periodista, per inèrcia ralentitzes la marxa --que no vol dir que t’aturis-- i acabes trigant 12 segons aproximadament. El cas és que aquell caminet, on un pot anar pensant què farà la resta del dia ara que ja ha acabat la dura jornada laboral, es pot convertir en interminable. De fet, des dels serveis mèdics asseguren que s’ha vist algun cas de sobrecàrrega de bessons. 12 segons!!! És que no teniu perdó. Però és que no és només el desgast físic ni temporal, és que a més els periodistes venen amb preguntes difícils, de l’estil “Com estàs? Et fa mal? Recordes que hem quedat avui? Creus que podràs jugar el partit?” Clar, imagina’t que físicament estàs esgotat després d’1 hora i 15 minuts jugant amb la piloteta, imagina’t que avui no saps si la migdiada serà de 30 minuts o d’1 hora i et venen a fer aquestes preguntes. Bé, ja ho diu Calderón, a vosaltres us pot semblar fàcil però no oblideu que ells no tenen formació... i ho dic, com Calderón, des del respecte i des del bon sentit de l’expressió.

Davant d’això, nosaltres, un gremi que demostra una capacitat d’adaptació exemplar per qualsevol patronal, ens sacrifiquem i renunciem a aquells 20 metres. Tot sigui pel bé de l’equip perquè recordem que ells mai falten als seus compromisos. I aniré més enllà, no ens cal aquell passadís per res, perquè si tu has quedat amb un jugador, des de quan et cal confirmar-ho? No us fieu de la paraula d’un home? Us ha fallat alguna vegada un jugador? Au va, no m’ho crec.

En fi, que si us ha quedat algun dubte sobre aquesta nova mesura --presa pel bé de tots-- no us preocupeu, diumenge hi ha partit a l’estadi i com sempre, podreu parlar amb els 14 homes que hagin jugat.

Per una vegada exonero de tota responsabilitat a ciutat badia i al club, que fa el que pot, quan els jugadors diuen que no volen un passadís, els hi concedim, i si volen que els hi portin les putes al vestidor, perquè no? Són peticions raonables. Són els cracks, el centre de l’espectacle, o és que potser trobeu alguna cosa més interessant a fer un diumenge a la tarda que desplaçar-vos des dels vostres pobles fins a l’estadi i poder veure “allò” que els gladiadors ens van oferir ahir. Espectacle del bo, sí senyor. Després d’allò, era el moment per prendre mesures, i les han pres. Són hàbils, són llestos, són els jugadors.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Bisbe, em sap greu informar-te que no puc ser teva perquè no sóc cap objecte. Sí, ara que tots hem descobert que estic buenorra, entenc que això t’hagi pogut crear alguna confusió, però ser buenorra no té perquè ser sinònim de dona objecte. Com podeu comprovar, porto bé la meva nova condició i no m’ho he cregut gens...

COP D’ESCOMBRA

Fa dies que el cansalader no us agafa el telèfon? Observeu que ja no pot quedar per dinar ni per sopar? Sento ser jo qui, des de la meva suprema bondat, us hagi de treure la bena dels ulls. Tot són excuses per defugir dels companys de comando (defugir de vosaltres, entre ell i jo prou tenim de veure’ns la cara cada dia com perquè després tingui cap interès per sentir-li la veu, si més no jo, ell ja sabeu que té certa tensió no resolta...).

Ell us dirà que té el paleta a casa, però no us deixeu enganyar, forma part de la seva tàctica per distanciar-se poc a poc del poble ras. “Per què?” us preguntareu, la resposta és ben senzilla: ara ja és TERTULIÀ. Sí, no us podeu ni imaginar com en va, de sobradet. La seva aspiració més gran en aquesta vida era compartir taula opinativa amb C. Pérez de Rozas, ara ja ho té. Felicitats, cansalader. No et preocupis, no cal que ens saludis, em veig capacitada per fer veure que no ens coneixem.

A SEVILLA TROBAREM ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat

Tot i el dolor constant que pateixo en la lesió a la part costal de la meva cintura, aprofito una estona de tranquilitat per poder escriure en aquest blog. Efectivament, els metges m'han recomanat repòs absolut i m'han receptat una sèrie de medicaments que si de cas començaré a pendre demà, perquè en cap de setmana és perillós; per allò de barrejar pastilles i alcohol. El doctor em va pronosticar quatre setmanes de baixa, però amb la poca bondad que faig, la lesió té indicis d'allargar-se. Què hi farem...

Ja estic a casa després d'haver assistit aquesta tarda, potser, al pitjor partit que li he vist al Barça en molts anys. Tot sigui dit de pas el rival tampoc acompanyava. Si algú li quedava algun dubte de si el Nàstic baixaria o no, crec que avui ha quedat demostrat que aquests de Tarragona patirien per salvar-se a Segona Divisió. Vaya banda!! I sincerament, no em fan gens de pena. A segona que és on els toca estar.
Però centrant-nos amb el Barça, Houston tenim un problema. D'acord que el Barça és campió d'hivern, líder i té un partit menys; però tampoc caldria avorrir les cabres del camp nou. Partit per adormir-se. Els cracks han d'haver jugat molt malament, si un dels jugadors més destacats ha estat Oleguer. Ronaldinho, insisteixo, venem-lo ja, abans no l'haguem de regalar; perquè a aquest pas, no el voldrà ningú. Deco estaria bé que entrenés de tant en tant i agafés la forma. Márquez no ha jugat perquè no s'aguanta físicament, la Heidi aquesta l'esgota. Sort en tenim del gran Saviola que demostra (quan el deixen) perquè és el devanter titular d'una selecció tan important com l'argentina. El Barça guanyarà la lliga, amb la gorra; però que no em diguin que aquesta és la millor lliga del món perquè és una merda: avui només 9 gols en 10 partits.

Per cert, tot i que l'alcalde està content perquè se li gira feina, és una llàstima que ens hagi tornat a tocar el Saragossa a la Copa del Rei. És d'aquells desplaçaments que no m'agraden gens: s'ha de fer en cotxe, farà molt fred a la Romareda, i si de cas, és un camp on els catalans no som gaire benvinguts. Confiem en passar l'eliminatòria i tenir millor sort en l'aparellament (i per tant en el desplaçament) en els quarts de final.

Lo del Madrid és molt gran. Estan en crisis, tenen un president que és pitjor que Gaspart, Reina i Traiter junts, juguen amb quatre canyes perquè descarten a Beckham i a Ronaldo... però resulta que tenen els mateixos punts que el Barça. El Capello aquest té una llet que no se l'acaba, i no sé com s'ho fa, però va guanyant els partidets... A veure si el Barça agafa una bona ratxa de victòries, si el Bayern de Munich fa la seva feina, i se'ls acaben les ilusions als merengues...

Tema pericos. Es pot tenir més sort, o un arbitratge més favorable en un partit, com han tingut avui a Corunya? Encara hi ha pericos que es queixen perquè no els vaig felicitar per la victòria al derbi contra el Barça, alegant que ells sí que ho van fer quan el Barça va guanyar la copa d'Europa. Amics pericos, el dia que guanyeu la copa d'Europa ja us felicitaré, però de moment heu guanyat tres punts de merda en un simple partit de lliga que us aniran molt bé per la salvació!!


MISSA D'ONZE

Algun membre del comando podria escriure al blog? El cansalder deu tenir l'escusa de la mudança. La bruixa, deu estar ocupada fent budú perquè l'inalàmbric titular torni a tenir qualsevol tipus de molèsties i ella pugui tornar a viatjar. El sacarina escriu quatre línees, i ja es pensa que compta com a post. L'alcalde insisteix en que no està inspirat, mentre que l'escorta disfruta, un cop més, d'unes immerescudes vacances pel centre d'Europa...
De veritat, no costa tant... Tot és qüestió de posar-s'hi. No serà que estem més pendents de cantar als karaokes per les nits?


BENEDICCIÓ

Alcalde, la bruixa és meva. Ella encara no ho sap però està enamorada de mi. Els teus esforços són inútils, perquè a l'hora de la veritat passes d'ella i vas amb qualsevol dels altres temes que mous. Abandona aquesta lluita, no val la pena...


RACÓ ARLEQUINAT

Impressionant victòria per 5 a 1 contra el Castelldefels. Ara estem segons a un punt del líder, el Reus. Diumenge vinent, anem al desplaçament més llunyà de la temporada. A les dotze del migdia juguem a Sant Carles contra la Rapitenca. Hi anirem, i tornarem a temps pel Barça - Celta a les deu de la nit. Estem imparables!!!

COMUNICAT MÈDIC

PETIT BISBE ARLEQUINAT

El jugador s'ha hagut de retirar abans d'hora de l'entrenament per unes molèsties dorsals. Les proves mèdiques indiquen que té un trencament fibrilar a la zona abdominal (per cert, ha hagut d'anar amb la mama al metge). Ha d'estar 4 setmanes de repós absolut sense esport, sexe ni alcohol. A aquesta hora, les vuit del vespre, els lectors del rajarxrajar l'han vist per Matadepera.

SERVEIS MÈDICS. FC RAJARXRAJAR.
*aquesta informació es fa pública amb el consentiment del jugador.

ELS DIMARTS A VITÒRIA ES PODEN COMPLICAR... pel petit bisbe arlequinat

Primer de tot, deixeu-me que em confessi com l'autor dels canvis de color que ha viscut el blog els últims dies. Veient les discrepàncies surgides arrel del meravellós color ocre que havia triat, ara m'he decantat pel blau, tot esperant nous comentaris al respecte. El que està clar és que no tornarem al negre, bàsicament per les dificultats que aquest color oferia a l'hora de llegir els posts (o almenys això vam decidir al sopar... potser després de molt provar ens adonem que el negre era el millor...)

Bé, sigui com sigui, escric tot mirant el resum dels diferents partits de la jornada en un cap de setmana negre pel que fa als meus interessos futbolístics. Ara mateix, el més greu (a part del Sabadell, que en parlaré més endavant...) és la derrota, un cop més, de la Reial Societat. Se'ns en va Vataplan... La millor discoteca d'Espanya té molts números de baixar a Segona. La vida és dura, però un revés d'aquests, si finalment es fa realitat, costarà d'acceptar. Afortunadament baixarà el Nàstic, que no ens aporta res a la primera divisió, i entre Betis, Llevant o Mallorca (evidentment em nego a pensar que pugui baixar l'Atlètic de Bilbao), potser em quedo amb el Llevant, ja que amb un desplaçament a València per temporada n'hi ha prou.

Les alegries però, les trobem a la Segona Divisió. El lideratge del Valladolid ens convida a pensar que la propera temporada recuperarem una de les millors places d'Espanya, amb grans restaurants i gran festa, (què hem de dir de Tintin!! Gran local!!); el Murcia, (que si no pugés tampoc passa res, però a primera no molesta); Almeria, (el sur sempre és agrait); i atenció el que hi ha a la recamarà: Salamanca (gran ciutat universitària, i es menja de collons); i tot i que se m'enfadi l'alcalde, què important seria recuperar Astúries, i que pugés l'Sporting de Gijon.

Fora de les meves preferències d'ascensos i descensos depenent de l'oferta nocturna, parlaré breument del derbi de dissabte veient que un any més els pericos per desgràcia es quedaran a primera. A mi en el fons l'Espanyol no em cau malament, (a més he de reconéixer que em vaig abraçar repetides vegades amb Dani Sanchez Llibre després del partit a la zona mixta demostrant que sóc més fals que un duro sevillano, i reconeixent que el berberetxero em cau molt bé). El que realment no soporto són els pericos! I tampoc aguanto els periodistes pericos. Aquests sí que són un clan i un lobby perillós. Jo puc entendre el que vaig veure a París, després del gol de Belletti: periodistes del Barça abraçant-se. Jo em vaig abraçar a Sant Dennis amb bastants companys. Però escolta, acabàvem de guanyar la Champions!! Després de molts anys de menjar merda amb Gaspart, Reina i companyia, tornàvem a aixecar la copa de les orelles (encara que Puyol l'aixequés del revés). Però el que vam viure anit a Montjuic és patètic: abraçant-se, emocionats, alguns gairebé plorant... perquè havien guanyat al Barça!! En un puto partit de lliga!! Ei, que només són tres punts!!! Lo de ser periodista perico deu ser una religió. Són més de l'Espanyol que l'escut. Lamentable. Serà difícil aquest any, però que baixin a Segona el més aviat possible!!!


MISSA D'ONZE

Lo de dimarts serà patètic. A les nou de la nit Barça - Alavés al Camp Nou. Quina mandra!! I diumenge Barça - Nàstic. Amb el sobrat de Paco Flores i companyia. Comença a ser preocupant quan en els dies que juguem a casa: també em sobra el partit!!
Per cert, lo de Vitòria va ser molt divertit!! L'escorta va agafar el telèfon com sempre, l'alcalde també, tot i que la trucada va ser d'hora. La bruixa va estar pletòrica, amb els seus absoluts curtets, però el Sacarina un cop més va tornar a fallar. Mòbil apagat. Diria que li vam deixar algun missatge...


BENEDICCIÓ

Sembla que s'està obrint un debat entorn a Saviola. De fet l'altre dia al vestidor del partit de premsa, alguns ja ens acusen als saviolistes de fer campanya perquè renovi. Senyors, Saviola ara mateix és un dels millors jugadors del Barça. És una llàstima que no jugui per raons extraesportives i haguem d'aguantar la toia d'Ezquerro. I de moment, marca més que el bacallà islandès. Saviola titular ja!!


RACÓ ARLEQUINAT

Avui he anat a Mataró amb l'Escorta i hem vist com ens voltejaven un marcador que se'ns havia posat a favor i hem perdut 2 a 1. Un petit pas enrera en el nostre camí cap a l'ascens. Ara som tercers, però encara estem en play-off. No passa res, queda molta lliga i seguim a dalt. Cert que hem jugat malament, però seguim confiant en que aquest any pugem!!

Golejada als pericos

La premsa culé ha golejat a la premsa perica al tradicional partit previ al derbi. L'equip blaugrana ha guanyat per 2 gols a 8 a la ciutat esportiva de Sant Adrià en una nova demostració de la superioritat inqüestionable i permanent dels barcelonistes. A més, algunes fonts indiquen que hi ha cert malestar entre l'equip perico i que hi podria haver destitució del tècnic.

EL MEU PETIT FEIXISTA. Per l'Escorta de la campiona.

Una de les conclusions del sopar de rajarxrajar, petit conclave de rajadors, vetat a mamadors de polles, és que tinc un petit feixista a dins. El cansalader va comentar-ho, i té part de raó. El meu petit feixista necessita treure el cap de tant en tant per evitar que passi massa temps amagat, i acabi fent un cop d’estat i esdevingui un feixista de veritat com el cuñado.

Ara, tots tenim un petit feixista a dins. És aquella veu que per molt progre que siguis, per moltes americanes de pana estil Felipe González o anys de militància a manifestacions No a la guerra, et sorprèn quan portes unes copes de més, i fas la broma negra de torn, la crítica més rància, o el comentari que demostra que no sempre paeixes bé tots els canvis que et passen al voltant. Si, millor acceptar que tinc el meu punt intolerant, que particularment es centra en els guiris fashion del nord d’Europa que venen a viure a Barcelona amb ulleres de sol tant grans com teles de pantalla de plasma pla, que visiten els garitus del Born i el raval, van al Sònar i canten aquella estúpida cançó de «I’m from Barcelona». Fills de puta, a treballar, ganduls. Haurien de pagar el triple d’impostos que un senegalès o un català per viure aquí.


El sopar va servir per més coses, a part del breu retorn de la campiona, com descobrir amb satisfacció que la bruixa és com el bon vi, i cada any està més bona, tot i que xarnegueji. Eso é un cuerpo y no la guardia civil!. No entenc perquè Bigas Luna no la va trucar per fer de Juani. Li tunejem la moto i llestos. Total, la paia aquesta de la foto, la Juani original, tampoc és res de l'altre món. A la zona de premsa de Can Barça seria ignorada pels jugadors. Utilitza el recurs de les nenes de 15 anys d'ensenyar tanga, unn truc, gastadíssim. A més, la Juani aquesta porta una cosa a la mà esquerre que em fa pensar que no sigui becaria de RAC1, on ultimament tothom té problemes fisics similars. Es deuen fer masses palles. No seria mala idea però, buscar lloc a la Juani aquesta de la foto en algun mitja de comunicació. Que tal a la Ràdio del mestre per llegir missatges i mails enlloc de la Coia?

Avui per cert, amb la ressaca de torn, el destí m’ha portat a una roda de premsa que res tenia a veure amb esports, i he descobert que poden fer molta ràbia aquelles periodistes que fan preguntes més llargues que els qui presenten l’acte...deu..a can Barça tenim desenes de periodistes que no obren la boca, i a altres llocs l’obren massa.

MOSKOVSKAYA. Des de aquí mostro el meu respecte per la gent que fa periodisme esportiu a Gasteiz. La roda de premsa amb Piterman d’ahir va ser deliciosa. Periodistes amb un parell d’ous, que planten cara. Que gran un paio dient-li a Piterman que «en mi empresa si alguien hiciera una gestion como la suya lo echarian».

PD: «Albert Camus decia que el éxito es fácil de obtener, erpo que lo difícil es merecerlo». Mascaró, a la contra de l’Sport. Quanta raó, si ho apliquem al món de la premsa, al seu diari, i fins i tot a la seva contra.

PD2: Ascaso, elevat als altars pel seu exercici de rajamenta. La veritat és que algú hauria de dir a Costa que tenir un paio que es dedica a escanejar fotos seves amb el Photoshop fa una mica de por. Així es comença, i acaben esperant a Costa a la porta de casa seva cridant-li.."Amigos, crei que eramos amigos!!!!", amb una retallada amagada a dins d'aquests texans que es cauen i ensenyen un pam de gallumbus". O com la Colometa de la Plaça del Diamant, gravant el nom de Costa, Baste, Gracia i qui toqui, amb un ganivet a la porta de la ràdio...quan frek hi ha pel món.

Dijous Surto... pel Sacarina.

Posa’t en situació. Per un moment entres a la pell d’un pobre nen de Tàrrega amb una greu malaltia (per sort, curable). La teva família pateix perquè la recuperació serà llarga. A tu et fa mal tot i no et pots moure del llit perquè estàs connectat a 15 màquines diferents. I, pam!, de cop i volta s’obre la porta, entra un tio envoltat de fotògrafs i càmeres de TV i et dóna un regal. És Marc Torrejón, jugador de l’Espanyol, tu ets a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i quan marxen els fotògrafs tens la Caravana de la Barbie entre les mans. Una ajuda inestimable.

Ara ets una dona d’un poblat de merda a Mauritània. Estàs de pols fins als ovaris. T’ha atropellat el camió d’un megapijo suïs que no sap en què gastar la pasta i es tira a l’aventura al Dakar sense ni tenir carnet de cotxe. Estàs agonitzant però et dius a tu mateixa que tot plegat valdrà la pena perquè el rally ha publicitat una fundació solidària que entregarà medicaments i instrumental mèdic als hospitals propers. Llàstima que l’hospital més proper sigui a dues hores de camí, a peu.

I si ets un dels fills d’aquesta dona? Has perdut la mare però ets afortunat. Un dels fotògrafs de la premsa ibèrica desplaçat al rally immortalitza el moment en què plores a la mama morta vestit amb una samarreta del Barça. Tu mateix has cosit la samarreta i l’has tret d’estranquis d’una fàbrica que hi ha al poblat . Això et donarà el passaport a una llotja llunyana.

Tal com està la cosa, no ets ningú en aquest mon global si no ets solidari.

Tallat sense sucre

Bisbe, no hi toques. Vendre a Ronaldinho ens faria tornar 5 anys enrera. Molt bé, ha fet tard. I què? Et recordo que ens va classificar per als vuitens de la Champions?. Dit això, també se’l pot criticar. Es cert que és el megacrack i que viu en una dimensió paralel.la a la resta de mortals. Però també és veritat que ens hem fet un fart de dir que l’èxit del Barça aquests anys ha estat que l’equip, entès com a col.lectiu, ha funcionat en un bon ambient. I el que em fa por és que l’episodi d’aquests dies posi en perill aquest ambient.

Gintonic de Bombay

Estimats reis mags d’orient. Sé que vaig tard però si encara us queda alguna cosa, podeu portar-li a la bruixa un àlbum per posar-hi les fotos que no li agrada que li facin de nit. Al Bisbe, un rellotge-alarma que l’avisi que cada dimarts té una cita amb el rajarxrajar. A l’alcalde un comandament a distància. Fa massa temps que només veu Btv. Una pròtesi per evitar que el CaRnsalader es mossegui la llengua i s’envereni a si mateix. I una beca d’un any perquè l’Escorta treballi a Televisa, al DF.

VOL AMB RETRAS. Per l'Escorta de la Campiona
Enlloc d'esperar els reis, escric amb certa borratxera de matinada. Una costum que més d'un fa de dia a alguns diaris. Perquè vinga, tots a posar el dit a la ferida. La gran notícia del segle: Ronaldinho i Deco arriben tard!!. Nomes faltaven els «ja lo avanzamos», tot i que més d’un ja ha dit que «jo ja ho sabia, que passaria, que arribarien tard». Si, cert. Molts ho sabien. Jo no. Però a part de que tant s’em en fot si arriben tard, jo penso que aquests dos poden permetre’s aquest luxe. S’ho han guanyat, són cracks. I els cracks fan gran el futbol.
Quan Ronaldinho es mori d’aquí unes dècades amb una dentadura postissa sobre els seus dents de castor, quan Daisy plori sobre el taüt del seu germà arruïnada perquè no van invertir bé els diners, el recordarem. Recordarem els seus gols, les seves mariconades amb la pilota i que fotia concerts amb una màscara al Bikini, que follava molt, que arribava tard, que es columpiava i feia el que li sortia del seu llarg membre viril. A qui recordarem més?. A l’aplicat Puyol o a Ronaldinho?. A qui es recorda més, a Foulkes o a George Best?. A Cucciuffo o a aMaradona?. A Gonzalvo III o a Kubala?..A Pepe o a Pelé?. Són genis, i punt. Viuen en una galàxia pròpia i mentre juguin bé que fotin el que vulguin, com Romario. Com Hristo. A final de temporada ja farem un balanç. A part de que si se l’ha de vendre perquè arriba tard...no seria millor vendre a Eto’o?.
Aprofitant que ara tenim nous lectors, molts d’ells provinents del Banyeres blogg, citaré a Banyeres, the man. Molts cops -més molts que pocs- no estic d’acord amb ell, però l’altre dia parlava d’una injustícia: que els votants de l’elecció del millor onze en l’història del Farsa, al Mundo depresivo, no voten per Kubala. Mira, estic d’acord. Un dia vaig dedicar-me a preguntar a tot de cules si sabien qui era el màxim golejador en l’història del club. Aquí no es respecta ni el passat, ni el present. Ara tots maten a Ronaldinho per un dia de retard, i d’aquí 50 anys els nens no el recordaran massa, tot i que les imatges de televisió potser eviten que tingui la fi de Lazli Kubala.
Per cert, molts dels que rajen dels dos jugadors que han arribat tard són els mateixos que riuen les gracietes de companys de feina que també arriben tard a la feina, a les rodes de premsa, als entrenaments...jejeje, jijiji,,jujujuju. Oi que la majoria de nosaltres acceptem que si algú fa bé la feina no cal que passi molta estona a la redacció? Ales ràdios, als diaris?..Oi que no cal fer les hores que diu el nostre contracte si es fa bé la feina?. Un dia curres 4 hores, l’altre 12. Doncs amb el Gaucho, el mateix. Alguns han de treballar 15 hores i no poden passar de ser Motta, i el Gaucho se la toca i ens els partits important sol aparèixer. Que foti el que vulgui -sempre amb cert limit-, que per fer altres coses ja hi ha Puyol, disposat a entrenar tota la setmana per la resta de l’equip... i als mitjans de comunicació, hi han els becaris i els pilotes dels caps.
MOSKOVSKAYA. Per cert, lamentable l’història de Leo Miyagata, Un nen es fot a plorar, i vinga, ja tenim tema. La de nes que ploren per Esplugues i Santa Eulalia i com no hi ha foto, res de res. El club que va incautar la trompeta de Ferran Astrada i no canviava de cadira a un soci amb síndrome de down perquè un familiar el cuides si pagarà el bitllet de la família «humor amarillo»...
PD: Entre els nous lectors tenim alguns dels típics il·luminats que tiren del tòpic: «que fàcil es criticar els altres i no rajar d’un mateix». Crec que ha quedat ben clar que a un blogg que és diu rajarxrajar, rajem del que volem, de qui volem i com volem. I qui vulgui mamar polles als seus caps, o fer-se passar per caps, que s'en vagi al bar, a pendre més copes...

CARTA ALS REIS MAGS per la bruixa d'or

Benvolguts reis mags,

Com que aquest any m'he portat molt bé, us envio via mail el que vull que regaleu a mi i a tots els meus amiguets:

-a Deco i a Ronaldinho, un codi de règim intern que es veu que l'han perdut

-A Rikjaard aquest any no li portis maria que s'ha portat molt malament, ha estat massa “vacilón” (fanfarró segons el català més ortodoxe)

-a Laporta, un parlament en miniatura per jugar a fer visites institucionals

-al departament de comunicació del Barça, vull que els hi porteu grans dosis de pau i tranquilitat que els facin afrontar de manera diferent les zones mixtes post partits

-als posapinganillos, quatre punyals que se'ls hi han acabat

-als meus companys d'empresa, carbó perquè m'han nomenat vivi de l'any de manera del tot injusta

-al comando peralada, ja sabeu, com cada any, litres d'alcohol. Aquests amb això ja són feliços

-i per mi, un detallet de no res, un any sabàtic amb totes les despeses pagades. Si pot ser, m'agradaria que em teletransportèssiu a una illa paradisíaca on no sabessin de l'existència d'un esport anomenat futbol. Prometo portar-me bé i no superar les 4 caipirinhes diàries... Per cert, vull un teletransport com déu mana, res d'imitacions. Em consta que hi ha un mestre que va venent un mètode anomenat BNI. Aquell no el vull. Es veu que et fa veure que hi ets però que en realitat tu continues a Barcelona. Res! Jo vull un viatge de veritat!

Gràcies, reis mags. Com sempre, trobareu un xupito de vodka i uns cacauets a la porta de casa meva.

ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... I ELS DIMECRES... I ELS DIJOUS... pel petit bisbe arlequinat

Ja sé que no m'heu trobat gaire a faltar, però ja he tornat!! Després d'unes setmanes en que el meu germà m'havia agafat prestat el meu ordinador, i que jo a la redacció, si de cas, no m'hi passo gaires hores; torno a la normalitat, a tenir internet i ordinador a casa, i per tant torno a honrar aquest blog amb els meus comentaris...
Hem de vendre Ronaldinho ja! Em direu oportunista i em sap greu dir-ho, perquè en el fons el xavalet em cau bé, però aquest tio ja ha entrat en la fase de pendre el pèl i per tant és moment de vendre'l i treure'n algun caleró. El curiós del cas, i sense que serveixi de precedent, és que és el mateix que va escriure ara fa uns dies el penós perruquer Pons en una revista cutre-gratuita que em va arribar a casa l'altre dia. D'acord que Ronaldinho ven molt, i fa molts gols, i assistències i el que vulgueu; però, com tots els brasilers, tres anys bons i després a viure del "cuento". Total, ens ha durat més que Ronaldo i Romario, per tant ja n'hem tret prou profit. I ens ha fet guanyar una Champions, cosa que els altres dos no ho van fer. Però si de cas, li podriem vendre a l'amic Abramovic, i que es diverteixi a la Premier amb el futbol totxo que fan a aquell país de merda.
I amb els calers de la venda de Ronaldinho, comprem un parell de jugadors amb prestigi, joves i que no hagin guanyat cap títol, com Cristiano Ronaldo. Crec que l'hem de fitxar. M'encanta aquest jugador. I pot jugar per la dreta i per l'esquerra.
I renovem a Eto'o!! Que almenys no arriba tard i marca gols, i el que és més important, fot rabiar als merengues.

Per cert, molts ja sabeu el meu odi per aquest país asquerós que és Anglaterra. Sembla que el destí em persegueix, perquè les maleïdes boles calentes de la Champions han fet que al març hi haguem de tornar. País de reprimits. inútils, desgraciats, torracollons... Cada any hi anem com a mínim un parell de vegades... Suposo que no haureu oblidat el que vam trigar en torna de Londres després del partit del Chelsea per culpa de les "desmesurades" mesures de seguretat en que tots vam haver de descalçar-nos per passar els controls i després vam estar més d'una hora dins l'avió fins que no es va enlairar. Sort que l'amic Lozano ens va amenitzar l'espera (Alfredo, fes-lo viatjar a Liverpool!!!!). I ja no parlem del canvi de moneda, de lo car que és el país, (que els que anem a dietes hi perdem calers, no com a Sofia); de lo malament que parlen l'anglès (no se'ls entén! Parlen amb la polla a la boca!!); i sobretot de lo malament que es treballa!! O no recordem la lamentable sala de premsa d'Stamford Bridge? Els pupitres estrets i lamentables del mateix camp (i si no, que li preguntin al mestre, que des de llavors viatja una productora...).
L'únic apunt positiu que li trobo a viatjar a Anfield i al bressol dels Beatles són: les guarres!! Sí senyor, l'experiència ens diu, que a un parell de cantonades de l'hotel hi trobarem un local ple de noies borratxes i catxondes disposades a alegrar-nos al nit. I no, tranquils, no dic que follem, però almenys acabaran a hòsties com les últimes vegades que hi vem anar. Un local mític, on en una mateixa nit van coincidir: Pedro Garcia, Jordi Basté i el mític Josep Vives, vestit amb americana i corbata, mentre dues guarres, vestides de colegiades i fent-se picos entre elles, ballaven arrambades a l'ex-periodista...


MISSA D'ONZE

Es prepara sopar del komando peralada. En l'últim que vam fer, ara farà un any, també al mes de gener, es va saldar amb dos positius per alcoholèmia a la plaça Lesseps. Esperem tenir més sort aquest any.
A més, en un any canvien moltes coses, i el komanda evoluciona; la convocatòria segurament, variarà respecte l'any passat. Uns venen... d'altres s'en van...

BENEDICCIÓ

És curiós el que passa a la sala de premsa del camp nou. Segurament, és de les sales de premsa del món, en que cada dia hi ha més periodistes. Bàsicament perquè a Itàlia o Anglaterra, la cosa funciona diferent, i no parla un o dos jugadors d'un mateix club cada dia. A can Barça sí, igual que al Bernabeu. Això fa que hi hagi una mitjana d'una trentena de periodistes diaris. Per què sempre preguntem els mateixos? Algú podria intentar ser una mica més professional i no només venir a escoltar o a gravar? No et dic que preguntin cada dia... Però tampoc és plan que portin mesos i mesos venint (altres anys) i no hagin fet mai cap pregunta!!!
D'aquest tema en seguirem parlant... Amb noms i mitjans!!!!

RACÓ ARLEQUINAT

Sí, sé que estàveu patint per saber com li anava al Sabadell... Tranquils, tinc bones notícies!! L'hem deixat co-líder aquestes festes nadalenques empatat amb el Reus!! Aquest diumenge a Premià, a les dotze, assolirem el liderat en solitari!!! El play-off és nostre!!!