ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... I ELS DIMECRES... I ELS DIJOUS... pel petit bisbe arlequinat

Ja sé que no m'heu trobat gaire a faltar, però ja he tornat!! Després d'unes setmanes en que el meu germà m'havia agafat prestat el meu ordinador, i que jo a la redacció, si de cas, no m'hi passo gaires hores; torno a la normalitat, a tenir internet i ordinador a casa, i per tant torno a honrar aquest blog amb els meus comentaris...
Hem de vendre Ronaldinho ja! Em direu oportunista i em sap greu dir-ho, perquè en el fons el xavalet em cau bé, però aquest tio ja ha entrat en la fase de pendre el pèl i per tant és moment de vendre'l i treure'n algun caleró. El curiós del cas, i sense que serveixi de precedent, és que és el mateix que va escriure ara fa uns dies el penós perruquer Pons en una revista cutre-gratuita que em va arribar a casa l'altre dia. D'acord que Ronaldinho ven molt, i fa molts gols, i assistències i el que vulgueu; però, com tots els brasilers, tres anys bons i després a viure del "cuento". Total, ens ha durat més que Ronaldo i Romario, per tant ja n'hem tret prou profit. I ens ha fet guanyar una Champions, cosa que els altres dos no ho van fer. Però si de cas, li podriem vendre a l'amic Abramovic, i que es diverteixi a la Premier amb el futbol totxo que fan a aquell país de merda.
I amb els calers de la venda de Ronaldinho, comprem un parell de jugadors amb prestigi, joves i que no hagin guanyat cap títol, com Cristiano Ronaldo. Crec que l'hem de fitxar. M'encanta aquest jugador. I pot jugar per la dreta i per l'esquerra.
I renovem a Eto'o!! Que almenys no arriba tard i marca gols, i el que és més important, fot rabiar als merengues.

Per cert, molts ja sabeu el meu odi per aquest país asquerós que és Anglaterra. Sembla que el destí em persegueix, perquè les maleïdes boles calentes de la Champions han fet que al març hi haguem de tornar. País de reprimits. inútils, desgraciats, torracollons... Cada any hi anem com a mínim un parell de vegades... Suposo que no haureu oblidat el que vam trigar en torna de Londres després del partit del Chelsea per culpa de les "desmesurades" mesures de seguretat en que tots vam haver de descalçar-nos per passar els controls i després vam estar més d'una hora dins l'avió fins que no es va enlairar. Sort que l'amic Lozano ens va amenitzar l'espera (Alfredo, fes-lo viatjar a Liverpool!!!!). I ja no parlem del canvi de moneda, de lo car que és el país, (que els que anem a dietes hi perdem calers, no com a Sofia); de lo malament que parlen l'anglès (no se'ls entén! Parlen amb la polla a la boca!!); i sobretot de lo malament que es treballa!! O no recordem la lamentable sala de premsa d'Stamford Bridge? Els pupitres estrets i lamentables del mateix camp (i si no, que li preguntin al mestre, que des de llavors viatja una productora...).
L'únic apunt positiu que li trobo a viatjar a Anfield i al bressol dels Beatles són: les guarres!! Sí senyor, l'experiència ens diu, que a un parell de cantonades de l'hotel hi trobarem un local ple de noies borratxes i catxondes disposades a alegrar-nos al nit. I no, tranquils, no dic que follem, però almenys acabaran a hòsties com les últimes vegades que hi vem anar. Un local mític, on en una mateixa nit van coincidir: Pedro Garcia, Jordi Basté i el mític Josep Vives, vestit amb americana i corbata, mentre dues guarres, vestides de colegiades i fent-se picos entre elles, ballaven arrambades a l'ex-periodista...


MISSA D'ONZE

Es prepara sopar del komando peralada. En l'últim que vam fer, ara farà un any, també al mes de gener, es va saldar amb dos positius per alcoholèmia a la plaça Lesseps. Esperem tenir més sort aquest any.
A més, en un any canvien moltes coses, i el komanda evoluciona; la convocatòria segurament, variarà respecte l'any passat. Uns venen... d'altres s'en van...

BENEDICCIÓ

És curiós el que passa a la sala de premsa del camp nou. Segurament, és de les sales de premsa del món, en que cada dia hi ha més periodistes. Bàsicament perquè a Itàlia o Anglaterra, la cosa funciona diferent, i no parla un o dos jugadors d'un mateix club cada dia. A can Barça sí, igual que al Bernabeu. Això fa que hi hagi una mitjana d'una trentena de periodistes diaris. Per què sempre preguntem els mateixos? Algú podria intentar ser una mica més professional i no només venir a escoltar o a gravar? No et dic que preguntin cada dia... Però tampoc és plan que portin mesos i mesos venint (altres anys) i no hagin fet mai cap pregunta!!!
D'aquest tema en seguirem parlant... Amb noms i mitjans!!!!

RACÓ ARLEQUINAT

Sí, sé que estàveu patint per saber com li anava al Sabadell... Tranquils, tinc bones notícies!! L'hem deixat co-líder aquestes festes nadalenques empatat amb el Reus!! Aquest diumenge a Premià, a les dotze, assolirem el liderat en solitari!!! El play-off és nostre!!!