NOS CRECEN LOS ENANOS. Per L'Escorta de la campiona

Una setmana més, gràcies a la resta de membres del blog per la vostra gran participació. La meva esperança segueix sent l'alcalde (l'original, el de Laxe), que de ben segur no falla i torna en breu malgrat els seus engostipats i assalts a nenes de 14 anys als aeroports.
Crec que en algun moment de la nit madrilenya vaig prometre penjar les fotografies de l'As de dissabte. No se si va ser cert, pero penjar-ho val la pena. El Real Mandril ha aconseguit convertir en 4 anys a Beckham en un perdedor que no ha guanyat res, i li ha robat fins i tot el glamour. La festa és ignominiosa, amb els enanos que sortien amb el Bombero Torero ara fa uns anys, i just darrera de Salgado, un paio que deu ser el germà del Risitas. Aquell que deia Cuñaoooo. Ara entenc perquè fuig de tot a Los Angeles, enduent-se l'anorexica ensiliconada que te per dona. Entre l'Obregon estirant els cabells de la Spice dels collons, i Beckham amb enanos vestits de Torero...el balanç de l'estada de Becks a Madrid serà collonut. A Barcelona, que hauria passat, si Laporta hagués fitxat el jugador, malgrat que ni ell s'ho creia, doncs va limitar-se a lluitar per un anunci penjat a la web de l'United a canvi de Rüstü?. Podeu imaginar a Beckham amb pigmeus al Baja Beach?. Els pigmeus anirien vestits de sardanistes?. Farien un castell del tamany de Roberto Dueñas, malgrat ser un 2 de 7 amb folra?. Quina meuca tindria l'honor de lluitar amb la Victoria?. A quins locals portaria Motta a l'angles?. Serveix per alguna cosa més que no sigui fer de guia nocturn a nous jugadors, Motta?
Ara, els senyors de l'As han encertat. La portada dona de parlar, es mira, es ven, i a més, s'han currat les fotos. Nosaltres no tenim les fotos de les festes amb els bongos. I de fet, millor no tenir-les, o potser ens espantariem. Algú imagina a Doña Miguelinha o la germana del Gaucho ballant amb bikini mentre el nen toca els tambors?

CULERADA. Just abans de que els gladiadors del Barça ens portessin a fer-nos la pregunta de on coi eren els darrers partits destrossant als pupes del Calderon. Erem molts, jo el primer, que ja intentavem esbrinar quin seria el desplaçament de prèvia de la Lliga de Campions que fariem aquest estiu. Però de moment, s'ha aturat l'hemorragia. Me la suda, la temporada és un desastre, i concursos d'arquitectes a part per reformar el Camp Nou i posar-hi llotjes VIP per atraure pasta, aquest any tendeix al desastre. Sobretot, si l'Akasvayu dels collons confirma que el basquet tampoc rutlla massa, Copa del Buey apart. El desastre del filial pot tenir la seva segona part en l'intent de comprar una plaça al Figueres, aquell equip que no fa tant somiava ser a primera i ara pot desapareixer. Trista realitat. El Barça, com un vell ric cobard que compra els favors sexuals d'una noia empordanesa de 18 anyets perquè no se la pot lligar, s'amaga en els diners per salvar els mobles. I el futbol de la resta del país s'enfonsa, desapareix, menjat pels monstres.
És la nostra realitat. I de mentres, València es torna boja per veure un vaixell de merda. Quin país mes estrany, on ni tant sols saps a quin diari donarà exclusives un jugador del Barça.

PD: Beneit sigui el senyor, en pocs dies Ronaldinho i Eto'o han parlat en roda de premsa. I l'equip ha guanyat 0-6. Que perdin a Getafe sempre, doncs...

PD2: L'acudit del dia, rebut vis sms just quan Jonatas va fer el 2-2 a Glasgow. "Que segrestin a Doña Miguelinha, a veure si Ronaldinho també fa gols...."