ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d'or

“Periodisme esportiu? Què divertit, no? I així que fas la resta del dia? Si per la ràdio només surts 5 minuts”. Doncs sí, amics, la resta de la jornada laboral fem festes, bevem, juguem a cartes i passem l’estona. Ens ho passem tan bé que per defecte acostumem a regalar un parell d’hores a l’empresa.

Aquest cap de setmana he pensat que no tinc res a fer i tornaré a passar per l’empresa unes poques hores, igual fins i tot veig un partidet i si tinc temps aniré de cavalcada. Aquests coneguts que troben la feina tan divertida marxen de cap de setmana. Pobres, tanta carretera no els farà bé. Per descomptat no em fan enveja, a veure quants dijous poden tenir festa durant l’any? Cap. I l’emoció de saber-ho d’un dia per l’altre? Què me’n dieu? Pim, pam i sense maldecaps d’haver de planificar què faràs amb el teu dia festiu. Amb una mica de sort, encara tens temps per passar per l’empresa i acabar alguna de les partides de cartes que tens a mitges.

Que ho sapigueu, som uns pringats i ens estan timant perquè es veu que això del periodisme esportiu és com anar cada dia al parc d’atraccions. Un cop feta la queixa, també haig de dir que no hi contribueix en absolut l’actitud dels membres d’aquest comando a Vigo. Deixant de banda la falta de professionalitat del dia abans (cap de vosaltres era al llit abans de les 2 de la matinada), les imatges de l’avió us deixen un pèl en evidència. Per cert, planyo les hostesses que us aguanten a cada viatge. Sou com nens (les dones, de tota la vida que som més madures que vosaltres).

“Va, però si no fas res. Si et lleves a les 10 cada dia!!!”

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Celebracions post-títol. Mira, que vagin 24 mil persones a Canaletes, encara ho puc entendre, l’eufòria del moment. Però el que ja no entenc és què fan 4 mil persones a l’aeroport del Prat a les 2 de la matinada quan l’endemà s’ha d’anar a treballar. Que no tenen casa? La gent no treballa en aquest país? Evidentment, no cal ni dir que dels 4 mil, el 90 per cent anaven mamats, que els vaig patir de ben a prop. Se m’acut que el barcelonista es podria definir com aquella persona que, en general a la vida, té poca feina.

Un altre exemple de gent que no deu treballar, la que es va esperar més de 30 hores al carrer per aconseguir una entrada per Paris. Les entrades de Paris... n’hi ha per sucar-hi pa durant tota una setmana però em veig obligada a donar suport als que aquests dies pateixen: jo sempre he estat de lletres i 2 més 2 de tota la vida que han estat 6 (mil). L’única preocupació que tinc en referència a Paris és què farem amb les 30 entrades que Perrín ens regalarà quan l’Arsenal confirmi que només ha reservat 500 per compromisos. Les sortegem al blog? O fem una llista d’espera?

No voldria tancar l’article sense felicitar l’Ajuntament per l’excel·lent organització de les celebracions del títol de lliga. Sort de les tanques que van disposar cobrint les fonts de Montjuïc, l’allau de la gent que s’hi va aplegar hagués estat d’altra manera incontrolable.

AKELARRE

La salsa rosa del blog està reservada a la Matilde però no em puc esperar a dissabte davant les notícies que apunten a una reconciliació del sacarina i la seva ex. Saca, ara que la teva vida privada ja és pública volem saber què hi ha del cert sobre aquesta relació?

Felicitats a Marco Polo pel seu enllaç matrimonial. La secció femenina del comando està consternada.

COP D’ESCOMBRA

I ara diumenge una rua. Au va!