LA RESSACA SE M’HA ALLARGAT pel cansalader de Gràcia

TOTS A LES URNES

Abans de posar-m’hi, em vull disculpar per la meva perllongada absència al blog però les inacabables celebracions barcelonistes m’han desmuntat físicament i la UEFA m’ha matat moralment negant-me la presència a París.

Dit això, trenco el meu silenci perquè aquesta setmana històrica sens dubte ho mereix. D’una banda, la Ciutat Esportiva ja és útil, i en un temps rècord: només fa 17 anys que Nuñito va comprar els terrenys. Però el que m’ha llançat definitivament sobre el teclat és el final del trist-partit.

Per una banda és una alegria, perquè el ridícul que estem fotent (inèdit des de l’era Gaspart) no fa més que refermar-me en les meves més profundes conviccions antidemocràtiques. Maragall ha estat el més coherent de tots, perquè va ser un inútil com a alcalde i no ha deixat de ser-ho ni un segon durant tot el seu mandat; Mas és un trepa que no ha dubtat a trair-nos per ser el pròxim president, cosa que ens assegura la continuïtat de l’espectacle després de la tardor; i la morsa fa el paper de la trista figura m’han-fotut-fora-però-sóc-el-superméscoherent-perquè-jo-volia-votar-sí-que-vol-dir-nul-però-les-bases-m’han-fet-votar-no. I a sobre se’n va anunciant la corrupció que ve. Doncs si ja ho veies venir, per què no foties un cop sobre la taula, aixecaves l'estora i plegaves abans que et fotessin fora?

És trist, però el que té més raó és Piqué: pertànyer a la classe política catalana és una vergonya. En conseqüència, faig una crida des de la meva modesta columna perquè el 18 de juny anem tots a les urnes. No, no m’he tornat boig: votar continua sent una pèrdua de temps, però cremar les urnes potser no.

L’ALMAX
Ja vaig dir que parlaria a final de temporada: Dallas 4 – Memphis 0. “Ha estat una gran temporada”, ha resumit Ell. Llàstima que el general manager de Memphis, Jerry West ho ha vist clar: “Gasol no és la superestrella que necessitem”. Un visionari.

MÉS BACARDI
Avís per navegants: si anem a París a recollir la Copa o pensant que l’únic de l’Arsenal que sap jugar a futbol és Henry, tornarem amb la cua entre cames.

AFTER HOUR
Recordeu quan la Bruixa es lamentava del trist empaperat de la seva habitació a Milà acusant-me de fondre’m el pressupost al Mundial? Doncs un servidor encara no té hotel a Alemanya (i començo a veure-ho complicat) mentre la Bruixa ja es queixa que a París haurà de compartir minibar amb algun company. Continua la Bruixa European Holidays Tour. Com diria Sandro, “los malos siempre ganan”.