EL JOC DELS DISBARATS pel cansalader de Gràcia

Suposo que tothom recorda aquell joc en què el de la teva esquerra et preguntava per què serveix el paper de water i tu preguntaves al de la teva dreta alguna cosa que generés alguna combinació pregunta-resposta divertida. Doncs la comunicació del Barça és similar però la combinació entre el que passa i el que responen, més que graciós, sona indignant. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples.

Per una banda, el tristament famós exdirector del Museu Albert Pujol, un personatge que, a priori, em mereix la mateixa credibilitat que la directiva: cap. Però fa una sèrie d’acusacions greus: que si s’han eliminat els treballadors del club recomanats per Sandro Rosell, que si s’han duplicat càrrecs i la xifra de treballadors del club quan el programa d'en Jan i els seus col·legues prometia tot el contrari, que si han desaparegut obres d’art del Museu i que es passen factures per tasques que abans es feien gratuïtament, i sobretot, que una de les treballadores de Relacions Públiques d’última generació té fitxa comunitària però no parla català, ni anglès. Això no seria greu, perquè el cap de comunicació del club, l’amo de Ciutat Badia, tampoc parla anglès i bé que resisteix; però es veu que la italiana excel·leix tant en les relacions horitzontals com en les públiques.

Al que anava: creient-te o no tota aquesta merda, esbombada un cop has cobrat la generosa indemnització del club, i sent greu la mera suposició que el club sigui un cau de tràfic d’influències carregat d’amiguets, querides, cosines i polítics amb carnet diversos, el més greu és que el club emet un nota pública en què ve a dir que el tal Pujol era un incompetent i que va revendre una de les invitacions que li tocaven per un partit, cosa que, per altra banda, ja ha passat altres vegades, i, a més, no seria aquesta una directiva gaire legitimada per parlar de distribució d’entrades. Ni un sol desmentiment de totes les acusacions, cosa que invita a pensar que no ha dit cap mentida, o que el club es veu incapaç de rebatre-les.

Pregunta: era tan llarga la peça excluisiva de Txiki descartant fitxatges que el rajador del Museu no cabia al TN? Comunicació Express.

I encara una altra d’incomunicació. L’Espanyol-Barça femení de la setmana vinent s’havia de jugar dissabte 25 al migdia televisat pel canal 33. D’entrada, l’entrenador del Barça diu que sí, però després el club diu que no. La Federació Catalana i l’Espanyol no saben per què, i l’únic argument de l’home que pren la decisió (Alexanko) són “motius tècnics” perquè algunes jugadores treballen dissabte al matí. La magnitud de la tragèdia augmenta quan l’entrenador del Barça femení s’assabenta que el club no vol televisar el partit a través de la Federació Catalana, i prometo que el que escriu li va haver de donar el telèfon mòbil d’Alexanko perquè pugués demanar-li explicacions. Així, és molt difícil que l’Espanyol no es cregui el que tothom pensa: que el que no vol el Barça és que es vegi per la tele un altre 7 a 1 com el d’aquest estiu.

Ah, que me n'oblidava! L'extinció de la secció de ciclisme és, segons el comunicat del club, una "reformulació" que farà que el ciclisme del Barça passi de competir a participar en bicicletades populars. No és més fàcil dir que mantenir-la costa un ronyó, que fer-la competitiva i portar-la al Tour costa els dos ronyons, i que corres el risc que et surti algun drogat que engegui a la merda la imatge de bons-minyons-UNICEF que estem fomentant? Doncs això: incomunicació.

MÉS BACARDI
Otero, no em ratllis. Torna a TV3 per enèsima vegada, i la “seva nova proposta” és un programa en què els nens parlen de coses de grans. Nova? Ja ningú no recorda el mític Juego de niños i els seus gallifantes? La part bona és que almenys, rodejada de nens, la mítica Otero no ens ratllarà amb els seus habituals mítings socialisto-feministes.

L’ALMAX
El FCnBa ressorgeix de la mà del croat tatuat, que s’ha decidit a jugar a futbol aeri. Però no ha millorat prou perquè deixi de preguntar-me si Marc Gasol faria el mateix servei cobrant una tercera part.

AFTER HOUR
L’exhibició de Ronaldinho contra el Saragossa només ha tingut una cosa dolenta: han sotit tots els ja ho deia jo... Però és que algú ha discutit que aquest tio és el millor del món? Oi que no? Una altra cosa és que els que no hem de vendre tasses ni videos cometéssim l’heretgia de dir que no està bé (que encara no ho està) i que si està més dies a l’eufemístic gimnàs que entrenant-se li costarà molt posar-se bé. Prou ja de passar factures, collons!

PD1: Coca-coles, ja veus que compleixo les meves promeses. Quan ens veurem les cares a la pista?

PD2: Una pregunta sobre Ciutat Badia: el que ha deixat l’handbol passa a ser l’Oficina d’Atenció al Jugador del Palau? Tinc molta curiositat...