LA FOTO DE LA FAMILIA DE ASSIS MOREIRA Pel futur alcalde de Laxe

Abans d'entrar en el tema que m'ha inspirat, volia fer un parell de reflexions sobre l'existència d'aquest blog. En primer lloc, un palet cap a nosaltres mateixos, que el tenim molt abandonat i fa dies que no hi aportem res de nou. Hem de ser tots una mica més estrictes i ocuparnos una mica més del blog, i ho dic per tots, començant per mi mateix. No serveix l'excusa de la bruixa, que no està inspirada, o le del sacarina, que no sap de què escriure, o les desaparicions de la resta de membres. I l'altre reflexió va dirigida al grup de lectors cada dia més gran que tenim, sabem que sou molts, especialment perquè en moltes ocasions truqueu per alguna de les coses que hem escrit. Això és una pàgina per rajar en plan conya de moltes de les coses que ens rodejen i tot i que tots ho fem sota un pseudònims, tots sabeu qui és cadascú de nosaltres. Que ningú s'emprenyi per les coses que hi posem, que això està fet per riure i passar una bona estona. Dit això, si alguna vegada hem ofès a alguna persona considerada amiga, li demano disculpes, com a mínim per la part que em toca.
I dit això, anem a rajar que és al que anàvem. Encara estic impressionat per la portada d'avui del diari Sport, on podiem veure una foto de Ronaldinho a casa seva, rodejat per la majoria de premis individuals que va guanyar la temporada passada, començant per la pilota d'or. Potser molta gent no té memòria o no s'hi fixa en aquestes coses, però aquesta foto ja s'havia publicat abans. I no en aquest diari. El primer que he fet és mirar quin fotògraf signava la imatge i s'han confirmat totes les sospites. Foto: FAMILIA DE ASSIS MOREIRA. Això era el que posava en portada i també al costat de la foto que sortia en pàgines interiors.
Molts de vosaltres potser no ho recordeu, però les fotos són de Claudio Chaves, fotògraf de Mundo Deportivo, que les va fer fa un temps per el diari en el que treballa. Recordo una gran portada i un bon reportatge dels companys de MD, que es van apuntar una bona exclusiva gràcies a aquestes fotos. Curiosament, ara les mateixes fotos són portades del Sport. Està clar qué és el que ha passat. Algú del diari Sport demana fotos a la familia de Ronnie, possiblement a la germana, i aquesta li passa les fotos que Claudio Chaves els hi va regalar per la seva colecció personal.
En aquest cas no es pot parlar del gol del Sport al Mundo, sino d'una acció eticament poc correcta. Tothom al Sport sabia segur quan fan la portada d'on surten aquestes fotos i qui les ha fet. No sé qui les demana ni qui decideix publicarles, però em sembla un gest molt lleig per part del diari. Algú s'imagina a Daisy amb un minidisc treient uns talls d'una entrevista al seu germà a una emissora determinada per passar-li a la competència? Hem de ser una mica més seriosos tots plegats, o acabarem amb la professió amb coses com aquesta, senyors.
Està clar que el Mundo Deportivo no voldrà guerra amb Ronaldinho, però si volgués podria posar una demanda al jugador i una altre al Sport, ja que les fotos se li passen a un jugador per el seu us personal, però mai per ser publicades a un altre mitja de comunicació sense el permís de l'autor.

CIUTAT BADIA
Ciutat Badia va començar com un culebrot en aquesta secció ara fa moltes setmanes i ha tingut molts protagonistes. Com el Cor de la Ciutat, aqui els personatges entren, surten, neixen o els foten fora, i recordo com si fos avui que el protagonista del primer capítol de Ciutat Badia va ser Andrea Balducci. Doncs bé, amics, Balducci ja no forma part de la gran familia de Ciutat Badia. Un mazazo per tots nosaltres, però avui hem confirmat que Balducci ha passat a formar part de l'oficina d'atenció al jugador de les seccions i ha deixat Ciutat Badia. El més sorprenent és que el departament de comunicació segueix endavant sense l'aportació de Balducci.

SWEET HOME PERALADA
Aprofito aquestes linees per denunciar la passivitat nocturna mostrada a la Corunya per la Bruixa, la Coca Coles, la Jefa i especialment pel Bisbe, que em van abandonar la nit de dissabte i em van deixar sol a una plaça inigualable com aquella. Lamentable. I no serveixen excuses com la de la nit abans, perquè la meva borratxera de divendres també va ser històrica. Això no ho esperava de vosaltres. Per cert, del Sacarina no rajo perquè després entra com administrador i censura els meus articles, el que veieu no és el que escric, sino el que ell no retalla. De fet, dubto que veieu mai aquestes linees, faré una còpia per si de cas...