A CAGAR, EDMILSON pel cansalader de Gràcia

Mira que és burro aquest tio. A Can Barça gairebé mai no es parla de la vida personal d’un jugador, si no és un cas flagrant com quan Kluivert rebentava els alcoholímetres o quan Romário s’adormia als entrenaments. Però aquesta setmana ha estat diferent, i no ho ha tret cap periodista indiscret, sinó el gran José Edmilson. Just ara que a Madrid encara tenen obert el debat sobre si el vestidor fa o no pudor d’alcohol, i després de guanyar un partit!, Edmilson va tenir l’ocurrència de recomanar públicament als seus companys que sortissin menys. Té collons que ho digui ell, que abans de començar a fer pena, ja fa molt de temps, també tancava locals a les 5 del matí com la resta dels seus compatriotes. Ah, però ara no: diumenge tot l’equip va estar a un nivell més que acceptable, mentre que el gran José pasturava pel mig del camp perdent més pilotes de les que tocava, més nerviós que un debutant. I llavors té una visió, i s’adona és que el problema és sortir. Ves a prendre pel sac. Si no s’ha recuperat de les lesions al genoll no és problema nostre, i tampoc dels seus companys, que mentre continuïn guanyant títols poden sortir tant com vulguin. I quan deixin de guanyar, ja els hostiarem nosaltres. Però ell que es dediqui a intentar semblar un futbolista, perquè quan ets titular en una posició i aconsegueixes que el nefast Motta t’arribi a discutir el lloc, és per plantejar-se la retirada. A banda del problema esportiu, greu i perllongat, aquest tio té problemes quan treu la llengua a passejar: estic segur que aquesta vegada haurà putejat el vestidor, però fa pocs dies en una entrevista radiofònica va insinuar que els homosexuals tenen un problema generat a la seva infància. No serà que no ha resolt encara els problemes amb la beguda... I Saviola? Doncs va tornar a marcar contra el Celta però en va fallar 2 més que els marco jo. Mereix la renovació i que li mantinguin el sou de mileurista. Au va!

MÉS BACARDI

Segur que la privilegiada secretaria tècnica del Barça té una estratègia magistral ordida a còpia d’hores de seguir els partits del propi equip enlloc d’interessar-se per descobrir alguna cosa en la resta d’equips del planeta. Però la meva exígua intel•ligència no encerta a veure el motiu pel qual es renova amb urgència Belletti, Gio i Sylvinho, quan han fet mèrits perquè els donin la baixa abans del 30-J. Segur que un dia veuré la llum. Mentrestant, m’assabento que no ens interessa Cristiano Ronaldo (Pilota d’Or en tres anys com a màxim) i flipo llegint que Sandro Rosell estava a Punta del Este seguint el sud-americà sots-20

L’ALMAX

A petició dels nombrosos comentaristes que tenim ara, menció especial per Chris Vernon, el ja mític autor de la cançó “Me gusta el baloncesto, no me gusta Pau”. És mític perquè despotrica de la monya de Sant Boi però sense dir cap mentida. Recorda que cobra 13 milions (cert), que plora (sempre s’està queixant), que al final de cada jugada amb contacte físic es toca la boca com si hi hagués de tenir sang, que a les segones parts no aporta res, etc... Tot veritat. I encara s’oblida que no va al rebot ni que el matin i que es dedica a acumular estadístiques per lluïment propi. Ho dic perquè no surti ningú a dir-me que ha fet 34 punts i no-sé-quants taps.

AFTER HOUR

Demano disculpes per la meva perllongada absència, provocada per un trasllat, una de les pitjors experiències que pot afrontar un ésser humà. Sobretot si quan has aconseguit endreçar quatre milions de caixes t’adones que els veïns de sobre són uns fills de puta que t’obliguen a dormir amb taps. Dit això, em sembla infame que un gandul com el bisbe gosi recriminar-me res perquè s’ha dignat a escriure tres articlets. Per cert, bruixa, que ara un servidor faci sovint de tertulià t’hauria de fer reflexionar: si ho faig jo, no deu ser tan difícil. I això que no viatjo tant com tu. Apa, prometo augmentar el nivell en pròximes edicions. Jo, com l’equip, també estic en la corva baixa de la temporada.