ELS DIMARTS A VITÒRIA ES PODEN COMPLICAR... pel petit bisbe arlequinat

Primer de tot, deixeu-me que em confessi com l'autor dels canvis de color que ha viscut el blog els últims dies. Veient les discrepàncies surgides arrel del meravellós color ocre que havia triat, ara m'he decantat pel blau, tot esperant nous comentaris al respecte. El que està clar és que no tornarem al negre, bàsicament per les dificultats que aquest color oferia a l'hora de llegir els posts (o almenys això vam decidir al sopar... potser després de molt provar ens adonem que el negre era el millor...)

Bé, sigui com sigui, escric tot mirant el resum dels diferents partits de la jornada en un cap de setmana negre pel que fa als meus interessos futbolístics. Ara mateix, el més greu (a part del Sabadell, que en parlaré més endavant...) és la derrota, un cop més, de la Reial Societat. Se'ns en va Vataplan... La millor discoteca d'Espanya té molts números de baixar a Segona. La vida és dura, però un revés d'aquests, si finalment es fa realitat, costarà d'acceptar. Afortunadament baixarà el Nàstic, que no ens aporta res a la primera divisió, i entre Betis, Llevant o Mallorca (evidentment em nego a pensar que pugui baixar l'Atlètic de Bilbao), potser em quedo amb el Llevant, ja que amb un desplaçament a València per temporada n'hi ha prou.

Les alegries però, les trobem a la Segona Divisió. El lideratge del Valladolid ens convida a pensar que la propera temporada recuperarem una de les millors places d'Espanya, amb grans restaurants i gran festa, (què hem de dir de Tintin!! Gran local!!); el Murcia, (que si no pugés tampoc passa res, però a primera no molesta); Almeria, (el sur sempre és agrait); i atenció el que hi ha a la recamarà: Salamanca (gran ciutat universitària, i es menja de collons); i tot i que se m'enfadi l'alcalde, què important seria recuperar Astúries, i que pugés l'Sporting de Gijon.

Fora de les meves preferències d'ascensos i descensos depenent de l'oferta nocturna, parlaré breument del derbi de dissabte veient que un any més els pericos per desgràcia es quedaran a primera. A mi en el fons l'Espanyol no em cau malament, (a més he de reconéixer que em vaig abraçar repetides vegades amb Dani Sanchez Llibre després del partit a la zona mixta demostrant que sóc més fals que un duro sevillano, i reconeixent que el berberetxero em cau molt bé). El que realment no soporto són els pericos! I tampoc aguanto els periodistes pericos. Aquests sí que són un clan i un lobby perillós. Jo puc entendre el que vaig veure a París, després del gol de Belletti: periodistes del Barça abraçant-se. Jo em vaig abraçar a Sant Dennis amb bastants companys. Però escolta, acabàvem de guanyar la Champions!! Després de molts anys de menjar merda amb Gaspart, Reina i companyia, tornàvem a aixecar la copa de les orelles (encara que Puyol l'aixequés del revés). Però el que vam viure anit a Montjuic és patètic: abraçant-se, emocionats, alguns gairebé plorant... perquè havien guanyat al Barça!! En un puto partit de lliga!! Ei, que només són tres punts!!! Lo de ser periodista perico deu ser una religió. Són més de l'Espanyol que l'escut. Lamentable. Serà difícil aquest any, però que baixin a Segona el més aviat possible!!!


MISSA D'ONZE

Lo de dimarts serà patètic. A les nou de la nit Barça - Alavés al Camp Nou. Quina mandra!! I diumenge Barça - Nàstic. Amb el sobrat de Paco Flores i companyia. Comença a ser preocupant quan en els dies que juguem a casa: també em sobra el partit!!
Per cert, lo de Vitòria va ser molt divertit!! L'escorta va agafar el telèfon com sempre, l'alcalde també, tot i que la trucada va ser d'hora. La bruixa va estar pletòrica, amb els seus absoluts curtets, però el Sacarina un cop més va tornar a fallar. Mòbil apagat. Diria que li vam deixar algun missatge...


BENEDICCIÓ

Sembla que s'està obrint un debat entorn a Saviola. De fet l'altre dia al vestidor del partit de premsa, alguns ja ens acusen als saviolistes de fer campanya perquè renovi. Senyors, Saviola ara mateix és un dels millors jugadors del Barça. És una llàstima que no jugui per raons extraesportives i haguem d'aguantar la toia d'Ezquerro. I de moment, marca més que el bacallà islandès. Saviola titular ja!!


RACÓ ARLEQUINAT

Avui he anat a Mataró amb l'Escorta i hem vist com ens voltejaven un marcador que se'ns havia posat a favor i hem perdut 2 a 1. Un petit pas enrera en el nostre camí cap a l'ascens. Ara som tercers, però encara estem en play-off. No passa res, queda molta lliga i seguim a dalt. Cert que hem jugat malament, però seguim confiant en que aquest any pugem!!