VOL AMB RETRAS. Per l'Escorta de la Campiona
Enlloc d'esperar els reis, escric amb certa borratxera de matinada. Una costum que més d'un fa de dia a alguns diaris. Perquè vinga, tots a posar el dit a la ferida. La gran notícia del segle: Ronaldinho i Deco arriben tard!!. Nomes faltaven els «ja lo avanzamos», tot i que més d’un ja ha dit que «jo ja ho sabia, que passaria, que arribarien tard». Si, cert. Molts ho sabien. Jo no. Però a part de que tant s’em en fot si arriben tard, jo penso que aquests dos poden permetre’s aquest luxe. S’ho han guanyat, són cracks. I els cracks fan gran el futbol.
Quan Ronaldinho es mori d’aquí unes dècades amb una dentadura postissa sobre els seus dents de castor, quan Daisy plori sobre el taüt del seu germà arruïnada perquè no van invertir bé els diners, el recordarem. Recordarem els seus gols, les seves mariconades amb la pilota i que fotia concerts amb una màscara al Bikini, que follava molt, que arribava tard, que es columpiava i feia el que li sortia del seu llarg membre viril. A qui recordarem més?. A l’aplicat Puyol o a Ronaldinho?. A qui es recorda més, a Foulkes o a George Best?. A Cucciuffo o a aMaradona?. A Gonzalvo III o a Kubala?..A Pepe o a Pelé?. Són genis, i punt. Viuen en una galàxia pròpia i mentre juguin bé que fotin el que vulguin, com Romario. Com Hristo. A final de temporada ja farem un balanç. A part de que si se l’ha de vendre perquè arriba tard...no seria millor vendre a Eto’o?.
Aprofitant que ara tenim nous lectors, molts d’ells provinents del Banyeres blogg, citaré a Banyeres, the man. Molts cops -més molts que pocs- no estic d’acord amb ell, però l’altre dia parlava d’una injustícia: que els votants de l’elecció del millor onze en l’història del Farsa, al Mundo depresivo, no voten per Kubala. Mira, estic d’acord. Un dia vaig dedicar-me a preguntar a tot de cules si sabien qui era el màxim golejador en l’història del club. Aquí no es respecta ni el passat, ni el present. Ara tots maten a Ronaldinho per un dia de retard, i d’aquí 50 anys els nens no el recordaran massa, tot i que les imatges de televisió potser eviten que tingui la fi de Lazli Kubala.
Per cert, molts dels que rajen dels dos jugadors que han arribat tard són els mateixos que riuen les gracietes de companys de feina que també arriben tard a la feina, a les rodes de premsa, als entrenaments...jejeje, jijiji,,jujujuju. Oi que la majoria de nosaltres acceptem que si algú fa bé la feina no cal que passi molta estona a la redacció? Ales ràdios, als diaris?..Oi que no cal fer les hores que diu el nostre contracte si es fa bé la feina?. Un dia curres 4 hores, l’altre 12. Doncs amb el Gaucho, el mateix. Alguns han de treballar 15 hores i no poden passar de ser Motta, i el Gaucho se la toca i ens els partits important sol aparèixer. Que foti el que vulgui -sempre amb cert limit-, que per fer altres coses ja hi ha Puyol, disposat a entrenar tota la setmana per la resta de l’equip... i als mitjans de comunicació, hi han els becaris i els pilotes dels caps.
MOSKOVSKAYA. Per cert, lamentable l’història de Leo Miyagata, Un nen es fot a plorar, i vinga, ja tenim tema. La de nes que ploren per Esplugues i Santa Eulalia i com no hi ha foto, res de res. El club que va incautar la trompeta de Ferran Astrada i no canviava de cadira a un soci amb síndrome de down perquè un familiar el cuides si pagarà el bitllet de la família «humor amarillo»...
PD: Entre els nous lectors tenim alguns dels típics il·luminats que tiren del tòpic: «que fàcil es criticar els altres i no rajar d’un mateix». Crec que ha quedat ben clar que a un blogg que és diu rajarxrajar, rajem del que volem, de qui volem i com volem. I qui vulgui mamar polles als seus caps, o fer-se passar per caps, que s'en vagi al bar, a pendre més copes...