CONCURS. LES DUES DIFERÈNCIES

Estrenem un nou concurs al blog, podeu veure dues fotografies de Ronaldinho, en el moment d'arribar a Barcelona dimecres al migdia. La segona és la que publica la web de Mundo Deportivo la mateixa tarda i la primera és la que publica el diari al dia seguent a la seva edició en paper. Podeu buscar les dues diferències. Els guanyadors del concurs seràn obsequiats amb un autògraf de Jordi Basté, una visita guiada a la redacció de Rac1 i un curset de photoshop a càrrec dels responsables de disseny de Mundo Deportivo. Esperem les vostres respostes.

Aquest concurs és una gentilesa de Punto Radio i la cadena Ser.

DE LA CASA, HASTA LA VISTA....

Només un petit homenatge al mite que plega després de 30 anys. Un comiat una mica forçat, però el cabron passarà a viure molt millor que tots nosaltres junts.

"Señooor, señooor...seeeñoooorrrr!"

http://www.youtube.com/watch?v=iE-DfsohEvE

37 HISTÒRIES SOLIDÀRIES I UNA RAJADA Pel futur alcalde de Laxe

Efectivament, amic Escorta, això s'està convertint en un 'mano a mano' entre tu i jo. La situació és la mateixa de fa unes setmanes, el fins ara bisbe s'està convertint en alcalde, el sacarina segueix d'obres, el carnsalader ha marxat de vacances a Mallorca amb la selecció espanyola i la bruixa té molta feina amb els preparatius del nostre casament a Laxe. Espero que tornin algun dia...

Dit això i abans de posar-me a rajar, que és del que es tracta, vull aprofitar que aquest blog rep moltes visites per fer una mica de promoció del llibre que s'ha presentat aquest migdia i que demà es posa a la venda, 37 Històries solidàries al voltant de l'esport. És un llibre fet per periodistes, ple d'històries relacionades amb el món de l'esport, alguna d'elles escrites per gent d'aquest blog. Es ven al Corte Inglés, només costa 10 euros i tot el que es guanyi es destina als nens del Casal d'Infants del Raval. Per cert, el pròleg és de Frank Rijkaard. Us el recomano.

Apa, presentat el llibre, ja podem començar a rajar. Començarem parlant dels periodistes que fan habitualment motor. Sens dubte són els companys de la professió que viuen millor, es passen l'any de viatge en viatge i la seva vida és un pessebre constant. Tot el que tenen a casa és regalat i la veritat és que són uns privilegiats. Però ahir se'ls hi va girar feina amb el desgraciat accident d'Isidre Esteve. A la roda de premsa que es va fer a l'Hospital de la Vall d'Hebrón no hi havia ni un sol periodista de motor. Ni un. Poden anar a Austràlia, a Malasia o al Paris-Dakar, però no són capaços d'agafar el metro, un taxi o la moto i anar a la Vall d'Hebrón? I també és molt trist que hi hagi menys gent a una roda de premsa com aquesta que a qualsevol tonteria que faci el Barça.

Fa uns dies us explicàvem aqui mateix que els jugadors del Barça s'havien plantat i no havien sortit a parlar perquè el jugador de torn es negava a atendre els mitjans. Segons es va filtrar desde Ciutat Badia, Ezquerro i Edmilson èren els jugadors que es van plantar. Tots dos han exposat els seus motius a dins el vestidor, pels que no volien sortir a atendre els mitjans. Però avui si ha sortit Edmilson, que no ho feia des del 8 de febrer. La primera pregunta era obligada. Estàs enfadat amb nosaltres? Resposta d'Edmilson: "No estoy enfadado con nadie". I llavors, segona pregunta. Perquè no volies parlar? "Me tocó hoy, hay una rotación y he venido, aquí estoy para hablar y comentar todo lo que pasa". Tercera pregunta. No ères tu qui es va negar a sortir, tens un problema amb nosatres? "No, no lo hay, como he dicho, me toco venir y aquí estoy, si me hubieran dicho los de prensa otro día habría estado aquí, no sé quién ha dicho que estoy enfadado, no tengo motivos para estar enfadado, la vida es bonita y hay que disfrutar". Aqui acaba el diàleg perquè Barça TV estava en directe i el seu periodista demana torn per tallar la xerrada i parlar de futbol.
Queda clar que algú menteix, i tot i que el més fàcil seria rajar de Ciutat Badia, em sembla que en aquest cas qui menteix és el jugador. Per això, els amics de Ciutat Badia encara tenen més motiu per no posarse sempre del costat dels futbolistes i de vegades estar del cantó dels lleons, com ens diuen ells. Espero que aquest gest lleig del brasiler faci reflexionar als membres del departament, sempre preocupats en protegir i defensar als jugadors.
Demà per cert, segons les rotacions de les que parla Edmilson, hauria de sortir Ezquerro, que no parla des del 7 de febrer. L'altre més llunyà dels que hi ha entrenant és Valdés, que va parlar el 8 de març. S'admeten apostes...

Per cert, he vist que avui Kameni ja s'entrenava al matí amb l'Espanyol, un cop disputat el partit de la seva selecció. En canvi, no he vist a Eto'o a l'entrenament del Barça, tot i que tots dos venien del mateix lloc i del mateix partit. Curiós.

SALVA BALLESTA. Per l'Escorta de la Campiona.

Al departament de Ciutat Badia li ha anat molt bé l’aturada de la lliga per les seleccions. Sense cracks és normal que la zona de premsa sigui freqüentada per jugadors que no solen amagar-se, que solen parlar..segurament, perquè generen ben poc interes. Ser un jugador normal, dels que no va amb la selecció però, no te perquè voler dir que no pots donar titulars. Per exemple, tenim a Salva Ballesta. Si, és poc original criticar-lo..però com que sóc jo qui escric aqui, ho faig perque vull quedar-me a gust, i punt. Total, posats a rajar, rajem de Salva.

Salva, Salva...QUIN GRAN FILL DE PUTA. No tinc perquè caure en discursos ètics del rotllo «jo respecto». No, que collons. No hi ha cap raó per respectar a un paio que no respecta. Si ell no ho fa, jo tampoc. A més, qualsevol persona que afirmi que s’ha de respectar a un feixista, és un cretí. No hi ha tendència política menys respectuosa. Fills de puta. Salva no deixarà de ser mai una imitació barata de Di Canio, un altre gos que intenta prendre el pel a la gent. El pel que li manca. L’imbècil que saluda a la romana i diu que admira Mussolini, i llavors te els sants collons de dir que no era una salutació feixista. Salva, tres quarts del mateix. Prova del rumb d’aquesta cosa anomenada Espanya i dels seus mitjans de comunicació, avui m’ha sorprès un reportatge d’Antena 3 sobre Salva i el seu avió. El fill de puta, donant voltes pel cel amb un avio de l’exèrcit. La cara humana del futbolista (te cara humana?). Segurament, Antena 3 ha considerat que es bonic potenciar la figura de Salva, perquè li es simpàtic a les Apañas. Per alló de dir que respecta més a una caca de gos que a Oleguer (un que s'escapa de la zona de premsa i a vegades pixa fora de test, però posats a parlar de política, sap escriure dos lletres seguides i en lloc de parlar de caques de gos, va a escoltar aquest catant que dorm anomenat Lluis Llach). I tot plegat, com si fos notícia el respecte pels excrements de gos de Salva. És normal que respecti els excrements del seu pare. Pels que dubtin de qui peu calça aquest paio, podeu visitar aquesta entrevista a la web «infonacional.»

http://www.infonacional.com/modules.php?name=Sections

Al costat d’entrevistes a personatges com Ricardo Saenz de Ynestrillas, Manuel Andrino (el seu nom va acompanyat de la frase «Falangista Madrileño» per que la gent pugui saber qui es, doncs és més desconegut que jo, que ja és dir), Luis Espert (La falange), Jose Luis Roberto (España 2000), Blas Piñar, i com no, Josep Anglada de Plataforma por Cataluña... surt Salva, estes pel terra sobre una bandera espanyola, dient que els seus ídols d’infància eren dos pilots aeris: un que va lluitar amb l’exèrcit franquista, i un altre de l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial. Cony, quina casualitat!. Per veure l'entrevista s'ha de clickar sobre la seva cara de fatxa repugnant que mai tindrà prou nivell per jugar amb la selecció que tant li agrada.

La foto per cert, l'he trobada per la red. Tot de fotos de Salva sobre l'ocellot aquell tant lleig.

GAUCHO. Una cosa és que estigui gordo, que esta jugant malament, que no és el que era. Però part de l’afició blaugrana segueix entestada en demostrar lo trista que és. Forma part del caràcter català pensar en diners. Per tant, és lògic pensar en fer negoci i vendre ara a Ronaldinho o Deco per fer calaix i portar altres jugadors. També és respectable pensar que ja no donarà més de si i que ara mateix, és intel·ligent vendre el Gaucho només per raons esportives. Ara, a un paio que els darrers tres anys ha fet el que ha fet per un club, agradi o no, que no ha estat sempre guanyador (2 champions en 50 anys), se l’ha de respectar. Escoltant tertúlies en que entren aficionats, he sentit crítiques que s’haurien de llançar contra un violador, contra un estafador...però no contra el brasileiru aquests «Que marxi ja, impresentable!», deia un. Un altre li va dir "lladre". Alguns són o tant cecs, que només descobreixen que els jugadors follen i s’emborratxen quan la pilota no entra.

CAUSES PERDUDES. Alcalde -l’original, el de Laxe. això va camí de ser un tete a tete entre tu i jo. Els altres membres del Komando tenen temps per anar a fer copes, però no per rajar al blog. Espero que els altres sigueu com Ronaldo. Quan tothom el donava per acabat els anys 90, després de tantes lesions a l’Inter, el gordo va guanyar el mundial fent els gols de la final, com a màxim golejador, i va fer-se d’or fitxant pel Madrid. I tot, amb un pentinat que podia ser denunciat com atemptat contra l’humanitat. Només els cracks saben tornar per la porta gran quan pocs ho esperen. Torneu, cracks, que jo no m’en surto de la mediocritat que m’acompanya com si fos la meva ombra...sort de l'incorporació del Municipal de Vilafant. Que duri la teva presència, mestre!!!!

MALA MAROR pel municipal de vilafant

M'estreno en aquest blog i espero que em perdoneu les incorreccions que pugui cometre, no estic gaire acostumat a escriure. Després dels darrers aconteixements que s'han produït i de les males relacions premsa-jugadors, he cregut oportú aclarir una mica el perfil dels nostres gladiadors, la primera plantilla del Barça. Vagi per endavant que, com a tot col·lectiu, les excepcions es donen per suposades.
Primer de tot, us heu de posar en la ment d'un nen de 6 anys (començarem amb generositat perquè ningú no pugui pensar que parlo des del ressentiment). Ara que ja sabem quin peu calcen, potser fóra bo que ells també ho sabessin. I no, no sóc un futbolista frustrat, potser el que sí soc és un periodista frustrat.

"ESTIMATS" JUGADORS

El vostre únic mèrit és que sabeu tocar una pilota amb certa gràcia. No sou més guapos que ningú, ni tampoc més intel·ligents (perdó per l'obvietat), ni millors persones, ni tan sols més originals. Sou simplement futbolistes i com a tal compliu l'estereotip a la perfecció. Nens malcriats, que no us sabeu valdre per vosaltres mateixos, maleducats, superbs, poc autocrítics, i desgraciats (en el bon sentit de la paraula, no teniu la culpa de tenir un entorn poc fiable que només està amb vosaltres per interès i que es dedica a l'adulació constant simplement per tenir-vos contents).

A la vostra infància vau perdre moltes hores de classe per poder jugar amb la pilota i això us ha portat a ser ignorants i a més, poc llestos, tirant a curtets. De tant curtets, fins i tot us vanagloríeu de ser famosos. Ser famós no és divertit, però fins i tot això us ha costat de veure-ho (el negre encara no ho ha vist).

Sobre la vostra riquesa, també és discutible. Tenir pasta seria un gran plus per qualsevol mortal excepte per vosaltres, que no sabeu apreciar els plaers que té la vida (quan parlo de plaers no parlo de putes, això ja sé que ho teniu resolt). Teniu la pasta que voleu i tot i així continueu sent uns infeliços atrapats en una bombolla que a sobre és transparent. Com no heu de ser infeliços, si us pot l'avarícia, si no us podeu refiar de ningú perquè tothom és amb vosaltres per treure'n alguna cosa, si només sou un nom darrera d'una samarreta.

En el fons, em feu pena.

No, seguir amunt i avall un col·lectiu de nens tan insuls no és el motiu pel qual jo m'he passat mitja vida estudiant una professió que podria ser maca si fossiu mínimament interessants. Sou plans i avorrits, curts i engreits. Les vostres vides em semblen tan tristes que em fa fins i tot mandra mirar d'intentar coneixer-vos.

En dies com avui envejo els periodistes d'altres àmbits, els de cultura, per exemple, que van a rodes de premsa on la gent els explica les seves històries, on els esperen amb els braços oberts per explica'ls-hi el darrer projecte. Aquests tius de cultura es troben un discurs amb contingut, no un discurs buit i ple de tòpics. Quina nostàlgia, una persona interessant amb un projecte interessant.

L'únic motiu pel qual continuo aguantant-vos és que tinc una hipoteca per pagar. Si pogués utilitzar la vareta màgica de la bruixa, us enviaria ben lluny, a la polinèsia, perquè comencessiu a viure la vida i ens deixessiu viure la nostra també. Si pogués fer servir la carn del cansalader, us la faria menjar perquè caiguessiu en el més profund dels somnis, del qual només us llevaríeu un cop haguessiu recuperat la humilitat que vau perdre en fitxar pel Barça. Si pogués fer servir el crucifix del bisbe, us el posaria al davant perquè la meitat dels vampirs massa amics de les nits caiguessin en rodó. Si pogués fer servir la campiona de l'alcalde...

Atentament, des del respecte, el municipal de Vilafant

LA MULTA

Uns últims interrogants oberts perquè m'aclariu dubtes que tinc:

-Vosaltres els patiu de més a prop que jo, però realment creieu que comunicació no podia haver fet alguna més perquè algun jugador atengués a la premsa?

-Vols dir que no és una manera de dir: “veieu, nosaltres no hi podem fer més, ja us ho vam avisar”?

-Calen 20 persones a comunicació per acabar admetent que no poden fer la seva feina, que són incapaços de controlar als futbolistes?

-La funció del departament de comunicació és ajudar o destorbar la feina dels mitjans?

Algú que parla de lleons per referir-se als mitjans de comunicació, tampoc us tenia ja prèviament cap respecte, o sigui que no patiu per les consequències de respondre lliurement a aquestes preguntes.

SI VOLEN GUERRA LA TINDRÀN Pel futur alcalde de Laxe

Faré un afegit al meu escrit, obligat per la lamentable i vergonyosa situació viscuda aquest matí al Camp Nou. Ara resulta que no parla cap jugador perquè els senyorets no volen sortir a la sala de premsa. Segons ens han informat desde Ciutat Badia, "no hi ha cap futbolista en disposició d'atendre als mitjans". Segons sembla, el futbolista que havia de sortir avui (no ens han dit el nom però sembla que es tracta d'Edmilson), s'ha negat a sortir i el club diu que no hi pot fer res més. El més normal seria demanar-li a qui ha de sortir demà o divendres a veure si pot avançar un dia la seva presència davant els mitjans i així tots marxem contents.
Però no, a Ciutat Badia prefereixen que no surti ningú i ens recorden que ja ens van avisar la setmana passada. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui, però jo sospito que ningú al club ha fet res per intentar que la sala de premsa no quedés buida. Més d'un se'n alegra de veure com marxem cap a casa amb les mans buides i això és molt trist.
A partir d'aqui hem de reflexionar com a colectiu i començar a actuar, cada setmana riuen de nosaltres. Ens posen tanques, ens tancan portes, no surt a parlar ningú i ens putejen de forma sistemàtica i aqui mai passa res. Si volen guerra la tindràn, i si a falta de declaracions hem de començar a explicar les coses que tots sabem i que fins ara tapem, ho haurem de fer. Ells, amb el seu despreci, ens obligaràn a fer premsa del cor i a traslladar la zona mixta al Bikini, al Buda o a on sigui. Ells mateixos.

NO TENIM VERGONYA Pel futur alcalde de Laxe

En primer lloc deixeu que digui que l'escorta té tota la raó del món. Som uns impresentables i no tenim cap mena de vergonya per com tenim el blog, abandonat desde fa dies. Tothom pot tenir excuses més o menys justificables, però no fotem, que uns minutets per escriure unes linees els té tothom. L'amic Sacarina amb les obres, el petit bisbe ara ficat a polític, el cansalader de copes amb Cristian Garcia... tots teniu una justificació, però a veure si ens posem les piles i recuperem una mica la regularitat a l'hora d'escriure.

Al llarg d'aquestes setmanes han passat moltes coses en l'entorn periodístic que rodeja el Camp Nou, en especial el 'plante' de la setmana passada. Desde fora potser sembla un 'capritxo' de la premsa, però no és així. Recordareu que fa unes setmanes us vem explicar que els jugadors havien decidit posar unes tanques per evitar el contacte amb la premsa, pocs dies després de prohibir-nos l'accès a la llotja, per on surten al pàrking cada dia després d'entrenar. A canvi de totes aquestes restriccions, per tenir ordre segons ells, es comprometien a ser més rigorosos i seriosos amb el tema de les entrevistes personals i a sortir cada dia dos jugadors en roda de premsa. Però la realitat és ben diferent i els únics que complim la nostra part del pacte som els periodistes.

El plante va tenir lloc dimecres dia 14. Aquell dia havia de sortir Lilian Thuram. El dia abans havia parlat només Motta, a petició del jugador per el tema de la seva espantada, i la setmana anterior, la del Barça-Madrid, divendres no va sortir cap jugador, només Rijkaard, i dijous només Valdés. Per trobar el darrer dia en el que van sortir dos jugadors ens haviem de remuntar al 19 de febrer, gairebé un mes enrera, quan van sortir Belletti i Sylvinho. Davant d'aquesta reitarada presa de pel i incumpliment de les normes per part dels jugadors, amb la complicitat de Ciutat Badia, ens vem plantar per veure si se'ns tracta una mica millor, cosa que dubto que passi...

Per la gent que es pregunti com funcionen les rotacions a la sala de premsa del Camp Nou, els hi diré que en el darrer mes, de 14 de febrer a 14 de març, només dos jugadors han sortit dos vegades, curiosament Xavi i Puyol, i el capità en una ocasió ho va fer per apagar l'incendi del cas Eto'o. La resta, només una, excepte cinc tius que no han aparegut ni un cop: Ronaldinho, Eto'o, Edmilson, Oleguer i Ezquerro. Això si, si els convoca Adidas, Nike, Ford o la Catalunya Nord, tots a còrrer.

No ha estat la única cosa curiosa que ha passat al voltant de Ciutat Badia. A les darreres setmanes, a les rodes de premsa multitudinàries es demana, amb molt bon criteri, que els fotògrafs no toquin els collons, que facin la seva feina sense molestar als altres que estem allà treballant. Això es consegueix de forma més o menys acceptable, però haig de comentar l'escena viscuda el dia abans del Barça-Madrid. Desde la taula, el cap de premsa es deseperava constantment per demanar a un exèrcit de fotógrafs desconeguts que no es posessin al mig. El curiós del cas és que aquells nou fotògrafs desconeguts havien entrat de la mà del director de Barça TV, que havia decidit que era un bon dia per ensenyar la sala de premsa a un grup d'estudiants. Bon dia per fer-ho, si senyor, èrem pocs...

Per últim vull felicitar públicament Deco i agrair-li el seu comportament amb els mitjans. Aquest migdia ha estat ingressat a l'hospital i tot i els intents del club per evitar que parlés a l'arribada a l'hospital de Barcelona, el jugador ens ha atès amb molta amabilitat. I dic lo dels intents del club perquè el cap de premsa de l'hospital ens ha explicat que l'han trucat fins a tres membres diferents de Ciutat Badia per demanar-li que Deco no parlés. "Com estàn els lleons?", li han arribat a preguntar des del club en referència als periodistes que feiem guàrdia. Els lleons estem bé, gràcies.

JUEGO DE NIÑOS. Per l'Escorta de la Campiona.

QUEIXES. A veure nens, on cony és la gent?. Sacarina, ara que directament no hi ha comitè no tens excusa per retornar. Bruixa, a no ser que estiguis intentant assassinar el Bisbe pels seus intents de fer-te protagonista de les enquestes, tampoc en tens. Cansalader, hi ha quelcom que et manté allunyat dels teclats?. Alcalde...?...potser l’únic que te excusa es qui pot acabar sent alcalde de veritat. No deixaria de ser bonic que dos alcaldes fossin els pretendents de la Bruixa...

Especialment indigne es mantenir el silenci en una setmana tant sucosa, amb plantada de premsa, amb actes surrealistes com aquell que va acabar amb Thuram cantant l’Estaca a Perpinyà al costat d’un paio que semblava Saddam Hussein, amb Rijkaard plantant a sa santedat de la ràdio Basté perquè estava al seu món, entre boires i fums... per acabar confessant que té moto. El que faltava. Un fumeta amb moto.


FERRERO ROCHE. I que n'hi ha de la surrealista polèmica del Jordi Roche dels collons?..Un paio que de petit sempre perdia al joc de les cadires (aquell de la musiqueta en que anaven treient cadires), i degut al trauma que té, ha ploriquejat per les ràdios perquè el van seure a on no tocava. Puc estar d’acord que seure a la darrera fila de la llotja, per darrera de gent teoricament amb menys càrrec, deu fotre, però per dignitat, et seus i veus el partit com un senyor. Amb la de gent que volia veure el partit, i el nen aquest per orgull, deixa la llotja. En segon lloc, a més, no et queixis del tracte del Barça per la cadireta dels collons, sinó que seria millor esperar un motiu més decent que puguis vendre millor de cara a l'opinió pública. Ara s’ha aconseguit que es parli de les males relacions -que existeixen- entre la Federació i el club, però només perquè el senyor volia una butaca més bonica. Quin joc de nens.
Per cert, algú recorda Juego de Niños?...quin gran programa...

http://www.youtube.com/watch?v=GehwwXSxwo8

Bé, que ha estat una setmana farcideta malgrat que ja només queda la lliga (i la copa del Buey), per decepció del Bisbe, que no sap que fer per retornar al Walkabout. Un altre any serà, noi!

CRITIQUES. Heu vist aquest llibre que hs'ha publicat amb les mentides i sortides de tó de la premsa de Madrid?...imagineu que passaria amb un llibre fet sobre les tonteries que fem nosaltres?..la portada de l'altre dia, per exemple..."Queremos un 5-0!". Joder, l'han clavada.

D'acord. El Barça ha quedat eliminat de la Champions. Però sempre ens quedarà el Walkabout. Sens dubte el millor de l'últim desplaçament a Liverpool no va ser ni Anfield, ni l'ambient, ni res d'això... Van ser les hores màgiques i nocturnes abans del partit. Com diria el gran mestre: que Déu nostre senyor li beneixi aquests pits!!

http://www.youtube.com/watch?v=IYPPnVS5fJM

Primer de tot, des del komando volem donar les gràcies a tots els que s'han preocupat pel futur sentimental de la bruixa. Sens dubta ha estat l'enquesta amb més vots de les que hem realitzat fins ara, el que demostra l'estima i la preocupació que tots tenim per aquesta tia buenorra.
L'amiga bruixa ha vist com es produïa una lluita aferrissada per la primera posició, i finalment els esforços fets per la CocaColes des de la seva empresa han donat els seus fruits i per un sol vot, la innocència d'Albert Bassas s'ha imposat a l'experiència de Pepe Gutiérrez. Però tot sigui dit, l'enquesta no valorava el vertader amor de la bruixa: Miqui Roqué. Durant les seves vacances a Liverpool, ha viscut un meravellós idilí amb aquest jove promesa...

Els resultats han estat els següents:

Albert Bassas 22 vots 30,14%

Pepe Gutiérrez 21 vots 28,77%

Jordi Basté 15 vots 20,55%

L'argentí del mundial 13 vots 17,81%

Steve de la BBC 2 vots 2,74%


Per cert, s'accepten propostes d'enquestes. De moment, us convidem a votar amb el tema que a tots ens preocupa: què li passa a Motta? El nostre crack mundial insubstituible a l'onze titular del Barça, curiosament ha faltat avui a l'entrenament. Estrany... Segur que té un bon motiu. Ens ajudes a deduir quin?

MENTIDES, PORROS, MONTADITOS I RESSACA. per l'Escorta de la Campiona

L’única llei que em crec quan es parla del Barça, és aquella de la piloteta. Si entra, tothom somriu. Si no entra, tothom plora. No hi han termes mitjos. Es guanya a Saragossa?. Vinga, festa i xirinola. Es perd a Sevilla?..quin horror, tots amagats sota el coixí. Ara, hi ha una tradició encara més forta, la de vendre fum: ara ja s’ha de posar tota la maquinària al servei del club per vendre que es pot remuntar. Bé, de remuntar es pot, però vendre com a possible remuntada lo de l’handbol, que havien perdut de 10, té tela...coses de la vida.A Ciutat Badia però, Rijkaard ha reaccionat i després de temps de rodes de premsa per adormir, ha donat més vida al rumor que com a bon holandès fuma més porros que Bob Marley, amb dues rodes de premsa antològiques abans dels partits amb el Sevilla. En la de Barcelona, fantàstic exercici d’autocrítica quan riu, i reconeix que ho fa perquè «m’he sentit les meves paraules», que crec que eren «hay que evitar cosas». A Sevilla, tres moments de luxe:1. Un càmera de TV li pregunta, i ell li diu que «pero tu no tienes que filmar?..que pregunten los periodistas..»2.Un avi amb un bastó a lo Antonio Gala, que resulta ser un turista de Lleó, li pregunta evidenciant estar xoxo que perquè va canviar a Eto’o contra el Saragossa, cridant. Rijkaard riu i li pregunta si esta enfadat amb ell pels crist, i que poden anar a fer un tallat.3.Una companya d’Antena 3 pregunta des de el fons de la sala, tapada per les càmeres, i Rijkaard, que no veu bé la jugada o ja està de tornada de tot, li diu al responsables de premsa que «la camarera quiere preguntar». Una disbauxa. Igualet al que passa a Anglaterra, on el ManUnited ha exigit als seus periodistes que no viatjn amb sabatilles, i si poden, també evitin els texans. A Barcelona ens matarien, amb aquestes normes... algú ens imagina als del blogg vestit ben elegants???

LAPORTA. Algú entén perquè cony el president ha dit en una entrevista a Der Spiegel que li agradaria que un marcià que aterra al nostre planeta de merda, conegués abans de tot la Coca cola, Disney i el Barça?..Que cony li pica, amb la Coca-cola?..

SEVILLA. Er mejó club der mundo és una porqueria. I no parlo de que facin ràbia, no. Feia temps que no veia un estadi tant porc, tant brut. Els seients de premsa, plens de merda, incloses mosques mortes, d’aquelles amb les potes enlaire, que semblen fòssils. Obviament, enlloc es deia quina cadira de premsa era la teva, i imperava la llei del «hijo puta er urtimo», que per sort beneficiava als catalans, puntuals en arribar, i no els periodistes locals que arribaven amb el partit començat. Un ascensor també estaria bé, tant que presumeixen dels diners de Del Nido, d’estadi gran i de ser segons una estadística, el millor club del món.

ALVES I VAN NAZILROOY. Quina ràbia fa Alves, oi?. El debat però, ja està obert. Se l’ha de fitxar perquè sigui un dels pocs jugadors rabiosos que acaben al Barça, com per exemple, Luis Enrique?. O te més pinta d’anar als madriles, com el rabiós de Sergio ramos, qui va camí de ser un Hierro, del fàstic que fa¿?..Per cert, algú sap perquè Van nistelrooy sembla un Ultra sur quan marca un gol?..Algú li pot explicar que els nazis van envair el seu país i s’hi van pixar?. perquè quan celebra els gols amb els Ultra Sur, de tendència política prou coneguda, sembla un SS.

MÉS SEVILLA. El club serà una cosa, però la ciutat, una altre. Que bé que viuen. Són un altre país, però els admiro. Curren poc, mengen bé, surten de festa fins que diuen prou, passen els caps de setmana de tapeo, jalant montaditos, prenent refrescos...i després, cal al futbol. Vinga, bona vida. Ara, com a defecte, recalcar que abusen del garrafon, amb les conseqüents ressaques. Amb Sevilla com a destí fixe, s’ha de salvar com sigui Bilbao..una primera divisió sense bascos pot ser un drama. Ja es van perdre els asturians, i al nord també es viu mot bé...

LIVERPOOL. Quina ciutat, plena de marranes, borratxos i cervesa. Obviament, els que són allà haurien de fer un informe detallat, ja que la Bruixa no surt del seu motel de carretera. És un gran tema a estudiar. Perquè els qui busquen hotels a periodistes solen posar a molts a hotels al cul del món?..tinc una experiència horrorosa en el mundial, a un poble de 1000 habitants, amb vaques incloses (i alguna de força bon veure), a prop de frankfurt...

BRONQUES.Darrer apunt, ja callo. Bronca per a tots els del blog. Ezquerro dedica més minuts a jugar que nosaltres a escriure. Sacarina, desperta!. Bisbe, explica si tindràs boda rociera i si realment tens novia..Per cert, Coca coles, estic amb tu. Bassas i Bruixa formen una parella entranyable.

CRÒNIQUES DES DE LIVERPOOL… per la bruixa d’or

Sí, cansalader, el meu cap de cartell és Miki Roqué i n’estic molt orgullosa. És un tiu encantador, a qui li fa il·lusió que els periodistes s’interessin per la seva vida a Liverpool i que no posa cara de fàstic perquè sempre li preguntin pel mateix. Tant de bo no s’espatlli.

Avui un dels craquets espanyols d’aquest Liverpool, no revelaré el seu nom –el podeu endevinar tot solets--, m’ha dit que no em podia respondre dos preguntes perquè està lesionat. Li he llegit mínim dues entrevistes durant aquesta lesió, però es veu que des del partit d’anada ha decidit que ja no parla perquè està lesionat.

En fi, a partir d’ara sóc fan incondicional de Miki Roqué. Un jovenet de 18 anys en el qual tot Tremp hi té dipositada molta confiança amb l'esperança que pugui desbancar la popularitat de la veïna La Pobla des que Puyol va pujar al primer equip del Barça. Gratacós ja triga a trucar-lo per al paripé del nadal. Un detall, a la pàgina web oficial del Liverpool, al costat de nacionalitat: Tremp, Catalonia. Sacarina, veus? no estàs sol... Roqué ja té un nou amic.

He arribat a Liverpool fa exactament 12 hores, però no us puc explicar res de la ciutat. He arribat, he vist l’aparcament de Melwood, la sala de premsa i res més. Des de llavors, amb una pausa per entrevistar Miki Roqué, tancada a l’habitació. Per què? Us preguntareu. Primer de tot, perquè sóc una gran professional i tenia feina, però un cop finalitzada la dura jornada laboral, la raó de força major que m’obliga a romandre aquí amb vosaltres és que estic en un molt bon hotel que només té un petit inconvenient, està a 13 quilòmetres de Liverpool. A l’esquerra, res; a la dreta, res; al davant, res; al darrera, res. Un hotel enmig del no res. Això del room service és trist, molt trist.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

La brometa de l’enquesta ha estat bé, ja podeu posar-ne una altra. I no traieu cap mena de conclusió perquè els resultats estan del tot adulterats, la cocacoles va canviant d’ordinador i fa 6 vots diaris per la mateixa opció.

Mira, ara us proposaré una nova enquesta mentre escolto la música que m’arriba des de la sala de sota (estic al primer pis i resulta que fan casaments, nit animada la meva...)

Qui ha estat el periodista mediàtic del mes?

a) el cansalader
b) el de la tensió sexual no resolta
c) el tiu aquest que va d’agre de Rac1

COP D’ESCOMBRA

Barça-Athletic de Bilbao. Victòria aclaparadora. Torna l’eufòria, tornem a tenir equip. Zona mixta: Iniesta, Thuram i Gio. Quan perden, perquè perden. Quan guanyen, perquè guanyen.

Rebo una trucada de Sevilla. Notícia de darrera hora, el bisbe té nòvia.