MALA MAROR pel municipal de vilafant

M'estreno en aquest blog i espero que em perdoneu les incorreccions que pugui cometre, no estic gaire acostumat a escriure. Després dels darrers aconteixements que s'han produït i de les males relacions premsa-jugadors, he cregut oportú aclarir una mica el perfil dels nostres gladiadors, la primera plantilla del Barça. Vagi per endavant que, com a tot col·lectiu, les excepcions es donen per suposades.
Primer de tot, us heu de posar en la ment d'un nen de 6 anys (començarem amb generositat perquè ningú no pugui pensar que parlo des del ressentiment). Ara que ja sabem quin peu calcen, potser fóra bo que ells també ho sabessin. I no, no sóc un futbolista frustrat, potser el que sí soc és un periodista frustrat.

"ESTIMATS" JUGADORS

El vostre únic mèrit és que sabeu tocar una pilota amb certa gràcia. No sou més guapos que ningú, ni tampoc més intel·ligents (perdó per l'obvietat), ni millors persones, ni tan sols més originals. Sou simplement futbolistes i com a tal compliu l'estereotip a la perfecció. Nens malcriats, que no us sabeu valdre per vosaltres mateixos, maleducats, superbs, poc autocrítics, i desgraciats (en el bon sentit de la paraula, no teniu la culpa de tenir un entorn poc fiable que només està amb vosaltres per interès i que es dedica a l'adulació constant simplement per tenir-vos contents).

A la vostra infància vau perdre moltes hores de classe per poder jugar amb la pilota i això us ha portat a ser ignorants i a més, poc llestos, tirant a curtets. De tant curtets, fins i tot us vanagloríeu de ser famosos. Ser famós no és divertit, però fins i tot això us ha costat de veure-ho (el negre encara no ho ha vist).

Sobre la vostra riquesa, també és discutible. Tenir pasta seria un gran plus per qualsevol mortal excepte per vosaltres, que no sabeu apreciar els plaers que té la vida (quan parlo de plaers no parlo de putes, això ja sé que ho teniu resolt). Teniu la pasta que voleu i tot i així continueu sent uns infeliços atrapats en una bombolla que a sobre és transparent. Com no heu de ser infeliços, si us pot l'avarícia, si no us podeu refiar de ningú perquè tothom és amb vosaltres per treure'n alguna cosa, si només sou un nom darrera d'una samarreta.

En el fons, em feu pena.

No, seguir amunt i avall un col·lectiu de nens tan insuls no és el motiu pel qual jo m'he passat mitja vida estudiant una professió que podria ser maca si fossiu mínimament interessants. Sou plans i avorrits, curts i engreits. Les vostres vides em semblen tan tristes que em fa fins i tot mandra mirar d'intentar coneixer-vos.

En dies com avui envejo els periodistes d'altres àmbits, els de cultura, per exemple, que van a rodes de premsa on la gent els explica les seves històries, on els esperen amb els braços oberts per explica'ls-hi el darrer projecte. Aquests tius de cultura es troben un discurs amb contingut, no un discurs buit i ple de tòpics. Quina nostàlgia, una persona interessant amb un projecte interessant.

L'únic motiu pel qual continuo aguantant-vos és que tinc una hipoteca per pagar. Si pogués utilitzar la vareta màgica de la bruixa, us enviaria ben lluny, a la polinèsia, perquè comencessiu a viure la vida i ens deixessiu viure la nostra també. Si pogués fer servir la carn del cansalader, us la faria menjar perquè caiguessiu en el més profund dels somnis, del qual només us llevaríeu un cop haguessiu recuperat la humilitat que vau perdre en fitxar pel Barça. Si pogués fer servir el crucifix del bisbe, us el posaria al davant perquè la meitat dels vampirs massa amics de les nits caiguessin en rodó. Si pogués fer servir la campiona de l'alcalde...

Atentament, des del respecte, el municipal de Vilafant

LA MULTA

Uns últims interrogants oberts perquè m'aclariu dubtes que tinc:

-Vosaltres els patiu de més a prop que jo, però realment creieu que comunicació no podia haver fet alguna més perquè algun jugador atengués a la premsa?

-Vols dir que no és una manera de dir: “veieu, nosaltres no hi podem fer més, ja us ho vam avisar”?

-Calen 20 persones a comunicació per acabar admetent que no poden fer la seva feina, que són incapaços de controlar als futbolistes?

-La funció del departament de comunicació és ajudar o destorbar la feina dels mitjans?

Algú que parla de lleons per referir-se als mitjans de comunicació, tampoc us tenia ja prèviament cap respecte, o sigui que no patiu per les consequències de respondre lliurement a aquestes preguntes.

SI VOLEN GUERRA LA TINDRÀN Pel futur alcalde de Laxe

Faré un afegit al meu escrit, obligat per la lamentable i vergonyosa situació viscuda aquest matí al Camp Nou. Ara resulta que no parla cap jugador perquè els senyorets no volen sortir a la sala de premsa. Segons ens han informat desde Ciutat Badia, "no hi ha cap futbolista en disposició d'atendre als mitjans". Segons sembla, el futbolista que havia de sortir avui (no ens han dit el nom però sembla que es tracta d'Edmilson), s'ha negat a sortir i el club diu que no hi pot fer res més. El més normal seria demanar-li a qui ha de sortir demà o divendres a veure si pot avançar un dia la seva presència davant els mitjans i així tots marxem contents.
Però no, a Ciutat Badia prefereixen que no surti ningú i ens recorden que ja ens van avisar la setmana passada. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui, però jo sospito que ningú al club ha fet res per intentar que la sala de premsa no quedés buida. Més d'un se'n alegra de veure com marxem cap a casa amb les mans buides i això és molt trist.
A partir d'aqui hem de reflexionar com a colectiu i començar a actuar, cada setmana riuen de nosaltres. Ens posen tanques, ens tancan portes, no surt a parlar ningú i ens putejen de forma sistemàtica i aqui mai passa res. Si volen guerra la tindràn, i si a falta de declaracions hem de començar a explicar les coses que tots sabem i que fins ara tapem, ho haurem de fer. Ells, amb el seu despreci, ens obligaràn a fer premsa del cor i a traslladar la zona mixta al Bikini, al Buda o a on sigui. Ells mateixos.

NO TENIM VERGONYA Pel futur alcalde de Laxe

En primer lloc deixeu que digui que l'escorta té tota la raó del món. Som uns impresentables i no tenim cap mena de vergonya per com tenim el blog, abandonat desde fa dies. Tothom pot tenir excuses més o menys justificables, però no fotem, que uns minutets per escriure unes linees els té tothom. L'amic Sacarina amb les obres, el petit bisbe ara ficat a polític, el cansalader de copes amb Cristian Garcia... tots teniu una justificació, però a veure si ens posem les piles i recuperem una mica la regularitat a l'hora d'escriure.

Al llarg d'aquestes setmanes han passat moltes coses en l'entorn periodístic que rodeja el Camp Nou, en especial el 'plante' de la setmana passada. Desde fora potser sembla un 'capritxo' de la premsa, però no és així. Recordareu que fa unes setmanes us vem explicar que els jugadors havien decidit posar unes tanques per evitar el contacte amb la premsa, pocs dies després de prohibir-nos l'accès a la llotja, per on surten al pàrking cada dia després d'entrenar. A canvi de totes aquestes restriccions, per tenir ordre segons ells, es comprometien a ser més rigorosos i seriosos amb el tema de les entrevistes personals i a sortir cada dia dos jugadors en roda de premsa. Però la realitat és ben diferent i els únics que complim la nostra part del pacte som els periodistes.

El plante va tenir lloc dimecres dia 14. Aquell dia havia de sortir Lilian Thuram. El dia abans havia parlat només Motta, a petició del jugador per el tema de la seva espantada, i la setmana anterior, la del Barça-Madrid, divendres no va sortir cap jugador, només Rijkaard, i dijous només Valdés. Per trobar el darrer dia en el que van sortir dos jugadors ens haviem de remuntar al 19 de febrer, gairebé un mes enrera, quan van sortir Belletti i Sylvinho. Davant d'aquesta reitarada presa de pel i incumpliment de les normes per part dels jugadors, amb la complicitat de Ciutat Badia, ens vem plantar per veure si se'ns tracta una mica millor, cosa que dubto que passi...

Per la gent que es pregunti com funcionen les rotacions a la sala de premsa del Camp Nou, els hi diré que en el darrer mes, de 14 de febrer a 14 de març, només dos jugadors han sortit dos vegades, curiosament Xavi i Puyol, i el capità en una ocasió ho va fer per apagar l'incendi del cas Eto'o. La resta, només una, excepte cinc tius que no han aparegut ni un cop: Ronaldinho, Eto'o, Edmilson, Oleguer i Ezquerro. Això si, si els convoca Adidas, Nike, Ford o la Catalunya Nord, tots a còrrer.

No ha estat la única cosa curiosa que ha passat al voltant de Ciutat Badia. A les darreres setmanes, a les rodes de premsa multitudinàries es demana, amb molt bon criteri, que els fotògrafs no toquin els collons, que facin la seva feina sense molestar als altres que estem allà treballant. Això es consegueix de forma més o menys acceptable, però haig de comentar l'escena viscuda el dia abans del Barça-Madrid. Desde la taula, el cap de premsa es deseperava constantment per demanar a un exèrcit de fotógrafs desconeguts que no es posessin al mig. El curiós del cas és que aquells nou fotògrafs desconeguts havien entrat de la mà del director de Barça TV, que havia decidit que era un bon dia per ensenyar la sala de premsa a un grup d'estudiants. Bon dia per fer-ho, si senyor, èrem pocs...

Per últim vull felicitar públicament Deco i agrair-li el seu comportament amb els mitjans. Aquest migdia ha estat ingressat a l'hospital i tot i els intents del club per evitar que parlés a l'arribada a l'hospital de Barcelona, el jugador ens ha atès amb molta amabilitat. I dic lo dels intents del club perquè el cap de premsa de l'hospital ens ha explicat que l'han trucat fins a tres membres diferents de Ciutat Badia per demanar-li que Deco no parlés. "Com estàn els lleons?", li han arribat a preguntar des del club en referència als periodistes que feiem guàrdia. Els lleons estem bé, gràcies.

JUEGO DE NIÑOS. Per l'Escorta de la Campiona.

QUEIXES. A veure nens, on cony és la gent?. Sacarina, ara que directament no hi ha comitè no tens excusa per retornar. Bruixa, a no ser que estiguis intentant assassinar el Bisbe pels seus intents de fer-te protagonista de les enquestes, tampoc en tens. Cansalader, hi ha quelcom que et manté allunyat dels teclats?. Alcalde...?...potser l’únic que te excusa es qui pot acabar sent alcalde de veritat. No deixaria de ser bonic que dos alcaldes fossin els pretendents de la Bruixa...

Especialment indigne es mantenir el silenci en una setmana tant sucosa, amb plantada de premsa, amb actes surrealistes com aquell que va acabar amb Thuram cantant l’Estaca a Perpinyà al costat d’un paio que semblava Saddam Hussein, amb Rijkaard plantant a sa santedat de la ràdio Basté perquè estava al seu món, entre boires i fums... per acabar confessant que té moto. El que faltava. Un fumeta amb moto.


FERRERO ROCHE. I que n'hi ha de la surrealista polèmica del Jordi Roche dels collons?..Un paio que de petit sempre perdia al joc de les cadires (aquell de la musiqueta en que anaven treient cadires), i degut al trauma que té, ha ploriquejat per les ràdios perquè el van seure a on no tocava. Puc estar d’acord que seure a la darrera fila de la llotja, per darrera de gent teoricament amb menys càrrec, deu fotre, però per dignitat, et seus i veus el partit com un senyor. Amb la de gent que volia veure el partit, i el nen aquest per orgull, deixa la llotja. En segon lloc, a més, no et queixis del tracte del Barça per la cadireta dels collons, sinó que seria millor esperar un motiu més decent que puguis vendre millor de cara a l'opinió pública. Ara s’ha aconseguit que es parli de les males relacions -que existeixen- entre la Federació i el club, però només perquè el senyor volia una butaca més bonica. Quin joc de nens.
Per cert, algú recorda Juego de Niños?...quin gran programa...

http://www.youtube.com/watch?v=GehwwXSxwo8

Bé, que ha estat una setmana farcideta malgrat que ja només queda la lliga (i la copa del Buey), per decepció del Bisbe, que no sap que fer per retornar al Walkabout. Un altre any serà, noi!

CRITIQUES. Heu vist aquest llibre que hs'ha publicat amb les mentides i sortides de tó de la premsa de Madrid?...imagineu que passaria amb un llibre fet sobre les tonteries que fem nosaltres?..la portada de l'altre dia, per exemple..."Queremos un 5-0!". Joder, l'han clavada.

D'acord. El Barça ha quedat eliminat de la Champions. Però sempre ens quedarà el Walkabout. Sens dubte el millor de l'últim desplaçament a Liverpool no va ser ni Anfield, ni l'ambient, ni res d'això... Van ser les hores màgiques i nocturnes abans del partit. Com diria el gran mestre: que Déu nostre senyor li beneixi aquests pits!!

http://www.youtube.com/watch?v=IYPPnVS5fJM

Primer de tot, des del komando volem donar les gràcies a tots els que s'han preocupat pel futur sentimental de la bruixa. Sens dubta ha estat l'enquesta amb més vots de les que hem realitzat fins ara, el que demostra l'estima i la preocupació que tots tenim per aquesta tia buenorra.
L'amiga bruixa ha vist com es produïa una lluita aferrissada per la primera posició, i finalment els esforços fets per la CocaColes des de la seva empresa han donat els seus fruits i per un sol vot, la innocència d'Albert Bassas s'ha imposat a l'experiència de Pepe Gutiérrez. Però tot sigui dit, l'enquesta no valorava el vertader amor de la bruixa: Miqui Roqué. Durant les seves vacances a Liverpool, ha viscut un meravellós idilí amb aquest jove promesa...

Els resultats han estat els següents:

Albert Bassas 22 vots 30,14%

Pepe Gutiérrez 21 vots 28,77%

Jordi Basté 15 vots 20,55%

L'argentí del mundial 13 vots 17,81%

Steve de la BBC 2 vots 2,74%


Per cert, s'accepten propostes d'enquestes. De moment, us convidem a votar amb el tema que a tots ens preocupa: què li passa a Motta? El nostre crack mundial insubstituible a l'onze titular del Barça, curiosament ha faltat avui a l'entrenament. Estrany... Segur que té un bon motiu. Ens ajudes a deduir quin?

MENTIDES, PORROS, MONTADITOS I RESSACA. per l'Escorta de la Campiona

L’única llei que em crec quan es parla del Barça, és aquella de la piloteta. Si entra, tothom somriu. Si no entra, tothom plora. No hi han termes mitjos. Es guanya a Saragossa?. Vinga, festa i xirinola. Es perd a Sevilla?..quin horror, tots amagats sota el coixí. Ara, hi ha una tradició encara més forta, la de vendre fum: ara ja s’ha de posar tota la maquinària al servei del club per vendre que es pot remuntar. Bé, de remuntar es pot, però vendre com a possible remuntada lo de l’handbol, que havien perdut de 10, té tela...coses de la vida.A Ciutat Badia però, Rijkaard ha reaccionat i després de temps de rodes de premsa per adormir, ha donat més vida al rumor que com a bon holandès fuma més porros que Bob Marley, amb dues rodes de premsa antològiques abans dels partits amb el Sevilla. En la de Barcelona, fantàstic exercici d’autocrítica quan riu, i reconeix que ho fa perquè «m’he sentit les meves paraules», que crec que eren «hay que evitar cosas». A Sevilla, tres moments de luxe:1. Un càmera de TV li pregunta, i ell li diu que «pero tu no tienes que filmar?..que pregunten los periodistas..»2.Un avi amb un bastó a lo Antonio Gala, que resulta ser un turista de Lleó, li pregunta evidenciant estar xoxo que perquè va canviar a Eto’o contra el Saragossa, cridant. Rijkaard riu i li pregunta si esta enfadat amb ell pels crist, i que poden anar a fer un tallat.3.Una companya d’Antena 3 pregunta des de el fons de la sala, tapada per les càmeres, i Rijkaard, que no veu bé la jugada o ja està de tornada de tot, li diu al responsables de premsa que «la camarera quiere preguntar». Una disbauxa. Igualet al que passa a Anglaterra, on el ManUnited ha exigit als seus periodistes que no viatjn amb sabatilles, i si poden, també evitin els texans. A Barcelona ens matarien, amb aquestes normes... algú ens imagina als del blogg vestit ben elegants???

LAPORTA. Algú entén perquè cony el president ha dit en una entrevista a Der Spiegel que li agradaria que un marcià que aterra al nostre planeta de merda, conegués abans de tot la Coca cola, Disney i el Barça?..Que cony li pica, amb la Coca-cola?..

SEVILLA. Er mejó club der mundo és una porqueria. I no parlo de que facin ràbia, no. Feia temps que no veia un estadi tant porc, tant brut. Els seients de premsa, plens de merda, incloses mosques mortes, d’aquelles amb les potes enlaire, que semblen fòssils. Obviament, enlloc es deia quina cadira de premsa era la teva, i imperava la llei del «hijo puta er urtimo», que per sort beneficiava als catalans, puntuals en arribar, i no els periodistes locals que arribaven amb el partit començat. Un ascensor també estaria bé, tant que presumeixen dels diners de Del Nido, d’estadi gran i de ser segons una estadística, el millor club del món.

ALVES I VAN NAZILROOY. Quina ràbia fa Alves, oi?. El debat però, ja està obert. Se l’ha de fitxar perquè sigui un dels pocs jugadors rabiosos que acaben al Barça, com per exemple, Luis Enrique?. O te més pinta d’anar als madriles, com el rabiós de Sergio ramos, qui va camí de ser un Hierro, del fàstic que fa¿?..Per cert, algú sap perquè Van nistelrooy sembla un Ultra sur quan marca un gol?..Algú li pot explicar que els nazis van envair el seu país i s’hi van pixar?. perquè quan celebra els gols amb els Ultra Sur, de tendència política prou coneguda, sembla un SS.

MÉS SEVILLA. El club serà una cosa, però la ciutat, una altre. Que bé que viuen. Són un altre país, però els admiro. Curren poc, mengen bé, surten de festa fins que diuen prou, passen els caps de setmana de tapeo, jalant montaditos, prenent refrescos...i després, cal al futbol. Vinga, bona vida. Ara, com a defecte, recalcar que abusen del garrafon, amb les conseqüents ressaques. Amb Sevilla com a destí fixe, s’ha de salvar com sigui Bilbao..una primera divisió sense bascos pot ser un drama. Ja es van perdre els asturians, i al nord també es viu mot bé...

LIVERPOOL. Quina ciutat, plena de marranes, borratxos i cervesa. Obviament, els que són allà haurien de fer un informe detallat, ja que la Bruixa no surt del seu motel de carretera. És un gran tema a estudiar. Perquè els qui busquen hotels a periodistes solen posar a molts a hotels al cul del món?..tinc una experiència horrorosa en el mundial, a un poble de 1000 habitants, amb vaques incloses (i alguna de força bon veure), a prop de frankfurt...

BRONQUES.Darrer apunt, ja callo. Bronca per a tots els del blog. Ezquerro dedica més minuts a jugar que nosaltres a escriure. Sacarina, desperta!. Bisbe, explica si tindràs boda rociera i si realment tens novia..Per cert, Coca coles, estic amb tu. Bassas i Bruixa formen una parella entranyable.

CRÒNIQUES DES DE LIVERPOOL… per la bruixa d’or

Sí, cansalader, el meu cap de cartell és Miki Roqué i n’estic molt orgullosa. És un tiu encantador, a qui li fa il·lusió que els periodistes s’interessin per la seva vida a Liverpool i que no posa cara de fàstic perquè sempre li preguntin pel mateix. Tant de bo no s’espatlli.

Avui un dels craquets espanyols d’aquest Liverpool, no revelaré el seu nom –el podeu endevinar tot solets--, m’ha dit que no em podia respondre dos preguntes perquè està lesionat. Li he llegit mínim dues entrevistes durant aquesta lesió, però es veu que des del partit d’anada ha decidit que ja no parla perquè està lesionat.

En fi, a partir d’ara sóc fan incondicional de Miki Roqué. Un jovenet de 18 anys en el qual tot Tremp hi té dipositada molta confiança amb l'esperança que pugui desbancar la popularitat de la veïna La Pobla des que Puyol va pujar al primer equip del Barça. Gratacós ja triga a trucar-lo per al paripé del nadal. Un detall, a la pàgina web oficial del Liverpool, al costat de nacionalitat: Tremp, Catalonia. Sacarina, veus? no estàs sol... Roqué ja té un nou amic.

He arribat a Liverpool fa exactament 12 hores, però no us puc explicar res de la ciutat. He arribat, he vist l’aparcament de Melwood, la sala de premsa i res més. Des de llavors, amb una pausa per entrevistar Miki Roqué, tancada a l’habitació. Per què? Us preguntareu. Primer de tot, perquè sóc una gran professional i tenia feina, però un cop finalitzada la dura jornada laboral, la raó de força major que m’obliga a romandre aquí amb vosaltres és que estic en un molt bon hotel que només té un petit inconvenient, està a 13 quilòmetres de Liverpool. A l’esquerra, res; a la dreta, res; al davant, res; al darrera, res. Un hotel enmig del no res. Això del room service és trist, molt trist.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

La brometa de l’enquesta ha estat bé, ja podeu posar-ne una altra. I no traieu cap mena de conclusió perquè els resultats estan del tot adulterats, la cocacoles va canviant d’ordinador i fa 6 vots diaris per la mateixa opció.

Mira, ara us proposaré una nova enquesta mentre escolto la música que m’arriba des de la sala de sota (estic al primer pis i resulta que fan casaments, nit animada la meva...)

Qui ha estat el periodista mediàtic del mes?

a) el cansalader
b) el de la tensió sexual no resolta
c) el tiu aquest que va d’agre de Rac1

COP D’ESCOMBRA

Barça-Athletic de Bilbao. Victòria aclaparadora. Torna l’eufòria, tornem a tenir equip. Zona mixta: Iniesta, Thuram i Gio. Quan perden, perquè perden. Quan guanyen, perquè guanyen.

Rebo una trucada de Sevilla. Notícia de darrera hora, el bisbe té nòvia.

ARJEN, BENVINGUT AL MÓN DELS RAJADORS

Ja és aqui el petit Arjen, no és fill de cap membre del blog, però com si ho fos. Per nosaltres és el primer bebé del rajarxrajar i per tant li donem la benvinguda. Sembla ser que ja té el cabell pelroig, que li sua el bigoti i li agrada el bàsquet, per tant no tenim cap dubte de la seva paternitat...
Felicitats als pares en nom de tot el blog!!!!
Un rajador més al món!

Què hem de fer perquè torni a escriure el Sacarina?

Sembla que tot i el clamor popular perquè el Sacarina escrigui al blog, ell segueix sense fer-ho. La majoria ha cregut que fer una enquesta al seu honor era clau perquè tornessin les brillants rajades de l'amic Sacarina. Veurem si és veritat. El paleta també ha tingut un protagonisme important, però si hem d'esperar que marxi de casa, anem arreglats, perquè fins a final de març no sembla que tingui intenció de fer-ho. El seu amic Oleguer també ha tingut quòrum, tot i que no gaire. Minoria, com els articles del defensa.. jeje... Algun solitari l'ha vist com un poruc; i lo del comitè de la ràdio, (idea de la bruixa), sembla que ningú ho ha entès...

Els resultats han estat els següents:

Que hi hagi una enquesta sobre ell 11 vots 47,83%

Que el paleta marxi de casa 6 vots 26,09%

Que Oleguer torni a fer un article 5 vots 21,74%

Que li passi la por a escriure 1 vot 4,35%

Que el comitè de la ràdio el deixi viure 0 vots 0%

Aquesta vegada demanem la col·laboració de tots per resoldre la nova enquesta que us proposem. Ens preocupa la bruixa, i que no tingui les idees clares. És una tia buenorra que té molt amor per repartir, però no acaba de tenir clar per on apuntar. Són molts els pretendents i entre tots l'hem d'ajudar a escollir la millor opció. Voteu!!