ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

L’aniversari del Bisbe i una promesa són motiu suficient per tornar a treure el cap en aquest blog deixat i pràcticament desballestat. I més si el dentotes em dóna motius per abocar tota la bilis acumulada en els últims mesos.
Després d’un any i mig de vacances, quan ja donàvem per fet que seguia els passos de Gerard cap a la retirada, ahir va tenir a bé intentar assemblar-se a aquell futbolista que ens feia caure la baba. Dos golets de falta esplèndids (el que no sigui córrer, ja se sap) i molts intents d’1 contra 1 que fa dos anys hauria resolt amb el membre i que ahir (més matusserament) van tornar a tenir un percentatge d’èxit digne. Bon partit, sí senyor. Però el que no pot fer aquest paio, és venir a cobrar-se greuges davant la tribuna de premsa a la primera que li surt un partit d’aprovat.
Per què? Perquè després de tapar-li totes les indisciplines del món, conscients que el Barça li devia molt, ens va acabar els quartos ja fa algun temps? Qui dormia la mona estirat al gimnàs el dia després de perdre la Lliga a Tarragona? Hem de continuar fent com tots els pelacanyes que surten a la sala de premsa a dir que continua sent el millor del món? Au va, home. A dia d’avui no està entre els millors 25 del món. Perquè, si dissabte a Getafe torna a fer un partit mediocre com ja ens té acostumats, o si acaba la temporada amb el rendiment de l’última, hem de continuar elogiant-lo recordant el gloriós partit contra el Betis?
Em fa molta gràcia això que no pot ser que siguem tan crítics amb un jugador tan important per la història del Barça. Que les crítiques el perjudiquen perquè li resten confiança. Si no té confiança, que es busqui un psicòleg. A mi em paguen per fotre’m palles si ho ha fet bé, i dir-ho també si s’hi pixa al mig. I ja fa massa temps que s’hi pixa.
Avui he sentit una teoria espectacular: “no se’l pot criticar perquè li dedica gols a Manel Vic, perquè és tan bon tio, riu tant i els nens l’admiren tant, que tot el que fa reverteix en positiu per l’entorn social”. Toma ya! Doncs a mi el que em fa riure, trempar i emocionar-me és quan Messi agafa la pilota, accelera el joc enlloc de frenar-lo, i humilia la meitat de l’equip contrari. I aquest no riu mai.
Ho sento però, de la mateixa manera que li hem deixat passar un grapat de mesos sense rajar-lo com es mereixia, ara necessitarà uns quants partits seguits en condicions perquè deixi de pensar que és una rèmora per l’equip. I si en aquest procés passa algun pallús amb la cartera plena i se’l vol endur, bon vent. Així ens assegurarem que no ens podreix els Bojans i Messis que es volen menjar el món.

MÉS BACARDI
El que li està passant al pobre Schuster demostra que no val la pena anar amb subtileses. “¿De dónde viene? ¿Es catalán? Ya está todo dicho”. Això ho agafa un jutge i no li pot fer ni pessigolles, però s’ha muntat la mundial. En canvi, l’any passat Quique Sánchez Flores diu de Mejuto: “Ha sido bochornoso. No sólo luchamos contra el rival sinó también con el árbitro. Jode el trabajo de todo el equipo y se va a dormir tan tranquilo. Arbitrajes así ayudan a la sospecha”. I no va passar gairebé res. Per això, com que a Schuster no se li discuteix el criteri sobre l’arbitratge sinó el que no diu, li recomano expressar-se amb més claredat: “Aquest fill de puta català ens ha deixat amb 10 quan ells podrien haver acabat la primera part amb 8 i ens treu targeta per un penal com una casa. És més dolent que la carn de gos”. I tindria tota la ráo. Parcial, però indiscutible. I hauria guanyat temps perquè ens hauríem estalviat 3 dies de comentari de text, i avui ja no se’n recordaria ningú.

L’ALMAX
Jo no faig riure els que m’envolten com Ronie. Però sóc feliç quan els veig feliços. I avui sóc feliç perquè el barcelonisme torna a ser feliç després de situar-se a un punt del Madrid. Si tot es redueix a això, si la vida és per no complicar-se-la. Per tant, per què preguntar-se contra qui ha jugat el Barça i contra qui el Madrid? Oi que la Lliga és molt llarga i tant és haver-se deixat punts a Pamplona, Santander i Valladolid com deixar-se’ls a Sevilla? Doncs això. Sigueu feliços, que ens les van fotent doblegades.

AFTER HOUR
És la més gran. Semblava que ho tenia complicat per substituir les seves ja tradicionals vacances pre-Champions a Londres, Milà o Liverpool, però ha trobat una via gràcies a la selecció espanyola. Previ apunyalament a un company, passarà uns dies a la capital tot i que no sap ni contra qui juguen els toritos de Luis Aragonés. Suècia i Irlanda del Nord, bruixa. I s’hi juguen l’Eurocopa. Pensa-t’ho, que amb Ejpaña no hi treballa el teu amic imaginari Simon Greening o Greenberg. Jo, mentrestant, he decidit que em dedicaré a director de diari, ara que no s’exigeix un nivell gaire alt.

CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER, pel petit Bisbe arlequinat

Primer de tot, he de reconèixer que el meu primer equip és i serà sempre el Sabadell. Però el meu segon equip és aquell que jugui contra el Madrid. Crec que no sóc un “anti” res, a excepció de ser “anti Madrid”. Però molt, molt, molt antimadridista.
I després, segurament, seré del Barça.

Però clar, si ja era antimadridista de mena, imagineu-vos vivint a Madrid. Horrorós. No hi ha qui els aguanti. I més, si segueixen amb aquesta llet incontrolada de remuntar tots els partits al final. Així van acabar la temporada passada fins a guanyar la lliga, i sembla que pel mateix camí, han començat aquesta temporada.
El pitjor de tot és que insisteixen en que els àrbitres els perjudiquen i no fan més que ajudar al Barça. Increïble.

Segueixen criticant a Guti quan després els hi cau la baba quan fa una assistència de gol. I encara no se n’han adonat que el millor que tenen és Casillas. Ah! I no ens oblidem de Raul. La gran injustícia de tota la història del futbol: com pot ser que Raul no vagi a la selecció!! El jugador que més sent els colors de la “roja”!! En canvi hi van catalanets com el Puyol o el Xavi, que s’amaguen les mitges per no ensenyar la rojigualda!!



Punt i a part es mereix el Barça. Lamentable. La imatge que va oferir a Glasgow és per fer-los tornar nedant. Que es conformin amb un empat contra una banda com el Rangers, que acabin caminant, (o alguns juguin tot el partit caminant); és per llogar-hi cadires. Aquest és el Barça que és més que un club? Aquesta és la imatge que s’ha d’oferir a la resta del món? Amb aquest partit pretenem que els nens es facin del Barça?

I parlo del partit de Champions i no del ridícul que van fer a Villarreal.
Henry encara li falta un mes per recuperar-se? No fa dos mesos que va dir que li faltava un mes? Oleguer juga amb el Barça? Perdó, Oleguer juga? Perquè la segona part del Madrigal Rijkaard va posar defensa de tres, quan en realitat el Barça portava tota la primera part jugant amb defensa de tres, perquè Oleguer és com si no jugués...

(Nota interna als companys del comando: sou lamentables!!!!)

CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER pel petit Bisbe arlequinat

Em pensava que seria impossible... Que no podia ser... Però he de reconèixer que existeix. Sí amics, hi ha alguna cosa pitjor que l’Espanyol: l’Atlètic de Madrid.
És el victimisme augmentat a la màxima potència!! És l’exageració màxima del desànim i l’eufòria...
A més, es dóna la circumstància que la majoria de periodistes de Madrid, no són del Madrid, són de l’Atlètic. Quan després, a la llarga, veus com pateixen i vibren amb l’equip de la capital, però vaja...

Cada any comencen la temporada igual: aquest any sí, aquest any hem fet un super equip i lluitarem per la lliga, almenys ens classificarem per la Champions segur.
Després, perden un parell de partits i ja és tot un desastre: s’ha de fer fora l’entrenador, la culpa és del president o del propietari, o dels jugadors, no juguen els que han de jugar, no fan els canvis quan toca, ... I sobretot aquest any: no han fitxat a Riquelme!! És més, han fitxat a Motta!!!! Lògicament, ja està lesionat...
Em recorden molt als pericos, sobretot els aficionats. Tots, en definitiva, una colla de perdedors...

Viure a Madrid té les seves coses, bones i dolentes... Però viure un 12 d’octubre a Madrid, crec que no en té cap, de cosa bona!

Em vaig llevar tard (com gairebé sempre), i vaig sortir a passejar pel bonic i cèntric barri on resideixo. Quina fou la meva sorpresa quan (immers en el descontrol de dies laborables o festius que la nostra feina comporta) i no recordant que estàvem en el dia de la Hispanitat, em començo a creuar amb gent que, intueixo, devia venir d’alguna manifestació i/o celebració carregats amb la seva bandereta espanyola. Alguns amb el pal, d’altres penjada a l’esquena, aquells plegada al coll com una bufanda, i els altres amb una bufanda pròpiament dita. Aixeco els ulls i començo a topar-me amb balcons forrats amb la roja i gualda; arribo a la Puerta del Sol, i veig aquella façana tan famosa cada 31 de desembre gràcies a les Campanades, amb una bandera espanyola a cada balcó, contant, que n’hi ha més d’una trentena!!!

Tot caminant per la Capital em ve al cap aquella famosa cançó de la Trinca, la de la Faixa. Apago l’I-Pod i la començo a cantar en veu alta. Sobretot aquell tros en que diu: la faixa, la faixa està de rebaixa; no se’ls veu gaire optimistes aquells fabricants de faixes, altrament dits: feixistes!

Per acabar una reflexió molt local, però que m’amoïna des de fa dies: Ramon Moya, si us plau, plega i dimiteix del Sabadell.

Gran Sabadell!!! pel petit bisbe arlequinat...

Ja torno a ser aquí!!! He de reconèixer que he tingut certs problemes en recordar la contrasenya per entrar, però al final me n'he ensortit. Gràcies Escorta per mantenir viu aquest blog i per ser un dels privigeliats que va estar a Mieres a l'ascens del Sabadell: increïble!!! Segurament a molts només us importa el putu Barça, però a Catalunya hi ha altres equips que no són el blaugrana i que també tenen molts aficionats. I millors aficionats. Que no donen l'esquena a l'equip i no critiquen a les primeres de canvi. És molt fàcil estar patint per quedar primer o segon, o per guanyar o perdre la Champions, però en canvi és maravellós els sentiments per un equip que puja i baixa a les diferens categories del futbol espanyol. I que anima a l'equip sempre, perquè el club està per sobre de les persones. I això, els culers, no en tenen ni idea del que és. Molt posar-se a la boca frases com que "el Barça és més que un club" i ja està, dient això ja som els millors.
Vergonya hauria de fer a l'afició culé que no omple el Camp Nou si no és una gran nit; que no viatja als desplaçaments si no són finals...
I ja no parlem quan entrem en política: el Barça representa Catalunya; si no ets del Barça no ets català!! Si us plau!! Qualsevol equip català representa més a Catalunya que el Barça!! Almenys hi juguen més jugadors catalans, i a cada desplaçament hi ha més banderes de Catalunya als diversos camps d'Espanya; no com el Barça que als desplaçaments de lliga hi ha les diferents penyes properes a la zona, que porten banderes de tot menys catalanes...
Seguiu criticant, és la vostra manera d'entendre el futbol: comprant la premsa, escoltant la radio i criticant! Si fan una cosa perquè la fan; si no, perquè no la fan; ara, passi el que passi, la culpa la té la premsa. Que trist! De tant en tant hauríeu de pensar allò de: no és el que el Barça pugui fer per mi, si no, que puc fer jo pel Barça!!! No clar, això seria massa sacrifici...

Tranquils, critiqueu-me a mi ara. Digueu-me el que vulgueu. Endavant, no us talleu. Que no falti de res!! Som-hi!!
M'és igualment absolutament tot! El meu Sabadell ha pujat a Segona B. Trist, pensareu. Vaya merda categoria, no? I què?! Amb el cap ben alt, amb milers de persones celebrant-ho a l'ajuntament i amb jugadors que ho donen tot a cada partit i suen la samarreta del meu equip. Això amics, no té preu.
I per si fos poc, estic de vacances!! Pel que me la sua tot!!!!

Visca el Sabadell, a primera, a segona, a tercera, fins la mort amb el Sabadell!!!

MANDELA. Per l'Escorta de la campiona.
Vist que la resta de gent no esta massa activa, em prenc la llicència d’escriure de nou. Una cosa breu, però avui aquests ganduls m’han fotut de mala llet. Per un dia dono raó a alguns dels periodistes de la vella guàrdia totèmics que creuen tenir sempre la raó, però que el club no hagi portat a tota la seva trepa de gladiadors de pa sucat amb oli a veure a Mandela, és patètic. Que el burro del Camerun es pleni la boca de «yo negro, correr como un negro, yo no blanco», i després no vagi a fer-se la foto amb una de les poques persones de la que podem dir que ha demostrat amb la seva temporada a l’ombra a la presó que tenia alguna cosa en que creure, és vergonyós.
Ganduls, colla de merdes seques, si com tots sabem ni sabeu qui es Mandela, hauríeu de saber que heu perdut l’oportunitat de quedar minimanent bé just després de la roda de premsa de Laporta demamant ma dura. La ma dura serà per la propera temporada. Pel club, una foto del burro de les Natilles de Porto Alegre i una del tonto Eto’o amb Mandela tenia un poder de marketing brutal. Però de nou, els jugadors es toquen la xorra, foten el que volen, i només els dos únics jugadors que saben que es un llibre, més algun que potser hi ha anat atret per la barra lliure del buffet lliure a Can Mandela, han anat a veure’l. Així és el Barça, el club dels valors, de la llibertat. I dels jugadors que no saben ni volen saber que els envolta. Els jugadors que es pixen en els valors del club perquè nomes pensen en cardar i mamar. Tots sabem en el fons que són així. És més culpable el club per no haver agafat pels ous a aquests nens malcriats i haver-los portat a fer-se la foto amb Mandela. Haver agafat pels ous als mateixos mísers que si van fer-se fotos amb Kobe Bryant, amb Miss Universo, i que van anar a veure la NASA com nens petits. tanta Unicef, tanta polla, tanta solidaritat, tant Armand Caraben i Suñol i Garriga...i només cinc jugadors del club han anat a veure a Mandela...

LA NAUSEA. Per L'Escorta de la campiona

No, no és nausea pel final de la lliga, o per alt nivell participatiu de la resta de blogaires. O una atac intelectual Sartreà..no, és que tinc un tall de digestió i porto tot el dia vomitant.
Al final , el jabalí del poble Nou i la gallina van demostrar que els contes no solen existir en el futbol. Els miracles, si, perquè que aquest Madrid guanyi la lliga és la confimació de l'existència de la flor al cul de Capello. Al Cul de Basinas. És clar, Basinas es grec...cul, grec....cul, grec...
En mig de la demostració que els grans clubs atreuen la merda, la capa més pudent i fetida de la població, doncs en mig de la multitud tenen més marge d'acció (incidents a Tarragona, a Cibeles), observo astorat com aquell personatge que aqui va criticar l'Alcalde de Laxe, amb tota la raó, sorpren amb una contraportada al Marca el dia del triomf blanc que ja m'agradaria veure a Barcelona. Guanyen la primera lliga en anys, i el paio escriu ben gran: Capello, fot el camp. Amb dos ous. No heu pensat que hauria passat si la Gallina hagues donat la lliga al Barça?...el grau d'atacs al projecte d'en Laporta s'hauria rebaixat molt. I de sobte, aquest paio del Marca no canvia el discurs. Tot el contrari: ataca el president per vedette, i al tècnic, per ranci, el dia d'eufòria blanca. Diu alló de "al Bernabeu se viene a jugar a futbol. Se ha ganado una liga con un gol de rebote con el culo". Crec que tots, en algun moment de la nostra vida, em maleït el Madrid, pero per dins ens treiem el barret dient...com juguen aquests fills de puta. No parlo de com s'han fet els equips blancs, de Franco i Bernabeu, de pelotazos. Parlo de veure a Zidane jugant un futbol exquisit, de Raul fent gols que et feien morir de ràbia. Pero si jugaven bé, es reconeixia, i prou. El que més fot, es haver perdut una lliga davant del Madrid més miser i patètic que es recorda. Si aqui s'hagues guanyat una lliga aixi, crec que alguna contra potser també hauria fet el mateix...però obviament no és la de Mascaró. No puc recodar si algu va sortir l'endemà de les lligues del Tiet Louis Van Gaal dient "fot el camp".

BON COP DE FALÇ. A Barcelona, reprenent la sagrada tradició de la sega, els barcelonistes esmolen les eines i ja pensen en baixar a Barcelona per segar caps. Ningú s'en salva. El Laporta, el Rijkaard, els jugadors...i realment, fa falta decapitar un equip que ha perdut la lliga per gandul, pero que en tres anys ha guanyat dos lligues i una Champions?. No seria millor fer algun retoc, estirat algunes orelles, i no mimar tant als genis que cobren milionades?. La veritat és que no se res. El Milan ha confiat en un bloc i ja té una nova Champions. Aqui volem tallar caps. Però aixó es Barcelona, terra de segadors. La terra on criticar és l'esport nacional. Obviament que no tinc cap solució, ni la vull tenir...l'únic que espero es que esmolem les eines i les dents de l'ironia, perquè podem riure molt, aquest estiu.

RIP. Reconec que aquest paio em feia gràcia. En nits d'alt grau de consumició de vodak, havia ballat molt la seva música i invocat el seu nom, recordant els vinils seus i del Peret que hi havia per casa, herència paterna. Adeu, Fary. Marxa un altre gran de l'Apaña cañi.

LA GALLINA I EL JABALI

Això em sona a fàbula de Esopo, la gallina i el jabalí són els homes que han de fer al Barça campió aquesta nit. Maxi López i Fernando Navarro són les nostres esperançes per que el Madrid punxi al Bernabéu i aquesta lliga, que hauria de quedar deserta, acabi finalment al Camp Nou. He somiat amb un gol del Jabalí del Besòs, Fernando Navarro, i amb una peregrinació de culés a La Romareda per agafar tota la gespa que va trepitjar Ramón Calderón i fer-li menjar 'tepe a tepe'. Només ha estat un somni, però pot convertir-se en realitat.

AIXÓ ES UNA RAJADA DE MERDA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Les forces de l'autodestrucció del barcelonisme ja s'han fet amb el poder, i després de l'atac del Tamudo, es confirma que tindrem un estiu no apte per cardiacs en que molts faran les maletes, i molts altres arribaran.
Ja ho vaig dir un altre cop. Després del desastres, no tinc ganes de rajar. Tothom ho fa, i amb lògica, de fet. Així que després d'unes inmerescudes festes just quan el Barça se la jugava, em sento davant de l'ordinador sense esma...espero que la resta de membres del blog desperti d'una puta vegada per començar a rajar, ara que tenim temes de sobres...

CALDERON. No aconsegueixo odiar aquest home. Quan el vaig veure fent el pena per la gespa de la Romareda, vaig pensar.."pobre home". Bé, pobre no, que els diners li surten pel forat del cul..pero no aconsegueixo sentir aquell odi que podies sentir per Mendoza. Allo era un senyor fill de puta. Senties que aquell paio era insoportable. De la mateixa manera que penso que Sergio Ramos sera tant odiat com Hugo Sanchez o Hierro, no aconsegueixo pensar que Calderon serà com Mendoza. Mendoza, el del "polaco el que no bote", el que va morir cardant, era el tipic xulo dels Madriles que normalment, era xulo, perque podia ser-ho. Aquell Madrid guanyava lliga darrera lliga, amb la puta quinta del Buitre jugant millor. El Barça s'enduia una lliga amb tanta frequencia com Ronaldinho surt en roda de premsa, i semblava gloria. Perque el Madrid manava, tot i que per sort no van guanyar mai la Champions. Era una sensació d'impotència. Ara el Barça sap que ha perdut la lliga ell. No es merit de Calderon. Es cagada culer. Calderon, hores d'ara, segueix sent un paio caricaturesc, com Gaspart amb aquell banyador horroros al Tamesis, banyant-se entre rates mortes i inmundicies de la City. Es Gaspart fent de Boix Noi al Bernabeu, pero amb aquesta cara de ser un intrus en un mon de fills de la gran puta (el món dels directius). Es el paio que vol sortir a la foto, i sempre ho fa com una comparsa (com Maxi Lopez en les celebracions de la Champions). Baixant a la gespa quan no hi han jugadors. Buscant una bona entrada per abraçar-se a Rafa Nadal al Roland Garros (que cony fa invitant-lo a l'autocar del Madrid per celebrar la lliga?). O fent-se la foto amb Cannavaro amb la pilota d'or, quan aquest l'havia ganyat per coses fetes lluny del Madrid....
Es el més trist de tot, perdre la lliga davant un equip mal fet, que ha estat en crisi, que ha tingut com armes la sort, els collons, i els gols de Van Nistelrooy i el joc de Beckham (durant poques setmanes). Ara, qui sap. Potser m'equivoco. Tambe vaig pensar quan el Porto va guanyar la Champions que Mourinho no faria res més...i la vaig cagar de ple...

LAPORTA, TAMUDO & CO. Prou give me five a la llotja. Prou. Si ets a la llotja i sempre et plenes la cara d'esportivitat, et comportes. Que vas caure a l'alçada del Calderon saltarin, dels presidents dels clubs de Sevilla, on manen impresentables mafiosos, pero riuen molt, de l'escopinya Sanchez Llibre patint com un soci més..veure'l inflant-se amb els gols de Messi al costat d'aquell ninot de cera que era Montilla, era grotesc. Ara ha tastat el sabor del fracas. A veure com reacciona. Si ho fa igual que als aeroports, pot dinamitar el Barça en pocs mesos.
D'altre banda, prou rajar de Tamudo. Prou bones intencions estupides. Un derbi es un derbi, i tot barcelonista vol que l'Espanyol llepi, i tot bon perico vol que el Barça se la foti. Tamudo va fer bé la seva feina, i els pericos l'idolatren. I amb raó. Ser perico no és precisament fàcil, doncs no guanyes gairebé mai res, i perds finals europees. Pero Tamudo dins de l'Apañol, ho ha fet bé (sempre he pensat que ha fet bé no marxant. Millor ser el rei dels pericos, que el suplent a Mestalla). Que callin també els pericos que es queixen dels càntics "a segona", i que demanaven al Camp nou que els aplaudissin pel bon paper a Glasgow. Quina gilipollada. Aixó és un derbi, es rivalitat, i si alguna cosa de bó ha tingut tot plegat es que amb els gols de Tamudo, el derbi de Barcelona mica en mica torna a reviure. I aixó no deixa de ser bó. La propera temporada el Camp Nou esperarà als pericos amb el punyal entre les dents. Encara que obviament, la rivalitat es el Mandril. I per aixó fot que es guanyin, a no ser que Maxi Lopez marqui. Dependre del possiblement pitjor davanter de l'història té collons...
Perque saber que el desastre de perdre la lliga voldrà dir que es canviaran moltes coses de la plantilla es bo o dolent?..perque vist com es fitxa...la foca islandesa ha estat un fracas. Avui he vist que al cadet juga el seu fill (un nen ros amb un pentinat tipus Bee-Gees, o com diuen al meu barri, tipus pelo-polla), i fa gols més bonics que ell. I Thura? Si, parla molt bé, bla bla bla...jo reconec que respecto com parla, i a diferència d'Oleguer, porta força bé tenir la fama de futbolista diferent. L'altre a vegades es ralla per segons el que li pregunten. Noi, es la vida. Si vas de compromes, encaixa els cops sempre. Pero Thuram, jugant...bé..la gasolina s'acaba, que es dediqui a crear una ONG "Sarkozy go home". I tothom sap a més, que s'ha fitxat el germà de Zambrotta, doncs aquest no pot pensar massa si recordem com té els pits la seva dona...
I ara es vol fitxar a Henry uns anys tard. Ara. que el pobre es lesiona i ja no és un dels millors jugadors que he vist mai. Quin estiu que ens espera. Txiki se la juga més que ningú altre...

Bé, that's all. Tinc poca esma i no cal que ningú digui que es una rajada de merda. Sé que he fet una rajada de merda, però estic espes i cansat. Pero si no donem la cara al blog, encara que sigui per fer el ridicul (una cosa que porto fent molts anys), el blog es mor. A part de l'alcalde, els demes viuen?????

ES POT SER MÉS FATXA, PERÒ NO MÉS TONTO Pel futur alcalde de Laxe

Roberto Palomar torna 'a las andadas'. Aquest simpàtic redactor que cada dilluns escriu a la contra del Marca ja va sortir en aquest blog fa poques setmanes quan va dir que Gabri era "un imbècil que se ha pasado tres pueblos", per unes presumptes declaracions del jugador del Ajax parlant de la independència de Catalunya, el el tal Palomar va insultar Gabri sense consultar si realment havia fet aquestes declaracions. Efectivament, Gabri no havia dit res i Palomar ho va subsanar amb un breuet de rectificació o en cap cas demanava disculpes per els insults.

Avui Palomar ens ha tornat de deixar una contra ben sucosa on ha deixat ben clar que es pot ser més fatxa, però no més tonto. Palomar critica a Xavi i a Puyol pel fet de que no portaven les mitjetes ben estirades i no es veia bé el que ell creu que és la bandera espanyola. En el cas de Casillas tampoc es veu, però aquest està perdonat perquè és el xandall el que ho tapa per culpa del vent. Segons Palomar, Xavi opta pel blanc i Puyol per la senyera.

A veure, amic Palomar, agafa una lupa i mira bé la foto. I abans documentat una mica. Al partit davant Letonia, les mitjes de la vostra selecció no portaven la bandera d'Espanya sino les quatre barres, era un homenatge de la Federació Espanyola a la Corona d'Aragó com a embrió d'Espanya. Per tant, el que no deixaven veure Xavi i Puyol era la bandera catalana i no l'espanyola. Però aquest personatge és tan fatxa que el seu espanyolisme desproporcionat el cega i el porta a escriure la contra sense fixar-s'hi gaire. Amb el tema Gabri semblava que havia arribat al límit, però avui ens ha tornat a demostrar que el seu odi a Catalunya el fa confondre les banderes d'Espanya i Catalunya i el fa perdre qualsevol tipus de sentit comú.

Però no acabi l'exhibició de l'amic Palomar. També critica a Xavi pel fet d'haver provocat la groga i no jugar el proper partit. Té tan poca confiança en la seva selecció que considera indispensable la presència de Xavi per jugar davant la potent Liechtenstein. Potser no sap que hi havia nou jugadors de la seva selecció aperçebuts de sanció, potser no sap que l'únic que s'equivoca és Aragonés per no tenir previst això, i potser no sap que és millor per Espanya que Xavi no jugui dimecres i pugui afrontar els partits decisius sense patir per les grogues.

Estaria bé que seguint la tàctica Palomar, Espanya es quedés de cop sense cinc o sis jugadors claus per jugar un dels partits decisius, davant Dinamarca o Irlanda, i perdessin per aquest fet. Aquell dia, un cop fora de l'Eurocopa, potser els fatxes com ell que aquests dies matxaquen a Xavi per ser el jugador més inteligent de la selecció, es menjarien les seves paraules i pensarien que potser el de Terrassa no ho va fer tan malament. Em sap greu perquè aquell dia no crec que arribi, però seria tan maco...

Com diu una samarreta que em va portar en el seu dia el sacarina, tinc dues seleccions, Catalunya i qualsevol que jugui contra Espanya. Doncs bé, a partir d'ara tindré tres, Catalunya, qualsevol que jugui contra Espanya i qualsevol que jugui contra un equip del que sigui Roberto Palomar.

P.D.: A la de Alcorcón, deberías cambiar de amistades...

UNA SETMANA DE MERDA. Per l'Escorta de la Campiona

Una setmana més, moltes gràcies a la resta de membres del blog per la vostra participació. Alcalde, ets l'excepció. Gràcies. Aquesta setmana la cosa té delicte, doncs amb unes copes de més es van prometre un munt de retorns. Però bé, ja sabem que passa quan s'abusa del mam...
Una setmana ben merdosa en que s'ha demostrat de nou que vivim, amb tots els meus respectes, a Àfrica. I no parlo del tòpic "Apaña és Àfrica". Nosaltres també sóm Àfrica. Hauriem de deixar de banda tòpics del rotllo "hauriem de fer com Croacia i ser independents" (un pais feixistoide, d'altre banda), i passar a dir "hauriem de fer com Eritrea".
Anem a pams: La farsa de la Copa Catalunya. Per molt que els dos clubs grans intentin fardar de catalanisme (un per treure's de sobre la mala fama de fatxa, i l'altre per no fallar a la seva fama de ser més catalanista que una peli de Conrad Son), als 2 els la sua aquesta copa patxenguera. Sobra, així de simple. O els sobra als equips grans. Que la deixin pels de segona B, que la disfrutaran....
Pero que podem esperar d'aquesta federació?. Una federació que veu com la noticia de l'amistós amb Estats Units es publica a les agències gairebé a mitja nit perque els yankees ho penjen a la web...quan encara no es té l'ok del Villar. ës a dir, quan no tenim segur que tindrem amistós. A part...qui cony té l'idea de portar els yankees???. Jo no tinc res contra aquesta selecció. Però tots sabem el tipus de public que va als partits de Catalunya. Tindrem a tots els nens de 16 anys que creuen ser durs perque es rapen el cabell i porten samarretes amb una falç i un martell, cridant contra Bush, Rice, la guerra a l'Irak, al Vietnam, a Corea, i acusant els yankees de genocides per enfonsar el "Català" a la guerra de Cuba amb el meu avi a bord...
Quin país de merda...el mateix que envia un equip femeni a jugar a Sudamerica, i que juga un torneig d'hoquei contra el Blanes. Blanes també vol ser independent?

FILIALS. Una altre africanada. Lo dels filials. Prou, cony. Fem com les grans lligues, l'anglesa i l'italiana, i una lliga de filials i prou!. Perque sino tenim el Barça fent el ridicul amb el "ara desapareix el Barça C, ara no desapareix". Un gran exit del departament de comunicació, per cert. Que permet que es digui obertament que el C plega veles, i després no saben que dir, ni que fer...realment es bona idea posar a Bojan a Segona B?. El nen, pensant en jugar el mundial sub20 o entrenar amb Ronaldinho, es troba jugant al camp de l'Eldense o el Barbastre, amb un central de 34 anys que s'ha deixat les dents a camps de preferent valencians, dient-li a cau d'orella..."si me vacilas te rompo las dos piernas". Es jugarà el fisic?. S'amaguen, i demostren el que valen als entrenaments, o al Mini, quan algú del cos tècnics es digna a anar a la llotja..

I una africanda apañola. Lo de tenir encara lliga quan a tot arreu estan de vacances. Te tela. Tant costa fer un calendari com la resta del món?.
I bé...després tenim l'africanada de les eleccions municipals, amb la vergonyosa presencia de la Plataforma per Catalunya, que ha tingut, com a part bona, la seva intervenció a Tv3 amb el famos "Prou" del Cuni...pero bé, deixo aquest tema pels altres. Carnsalader, Sacarina..es tema per vosaltres. Menys videos sentimentals, i mes rajades..Ara, per sort a Reus ha triomfat la Cori. En un pais de merda, amb politics de merda, el vot estupid acaba sent alló més inteligent. Demostra una gran veritat, és un vot sincer: a molts ja els sua la politica, es pixen en els partits, i volen riure i passar-ho bé. Follodrom, follodrom, follodrom!!!!. Ara nomes espero que en 4 anys, el mitic pirata (mireu la foto), també sigui escollit regidor.
Per cert, que a Matademerda, podien escollir un partit politic diferent, doncs no es cap dels de sempre...pero han preferit seguir sent un poble recalcitrant de merda. Matademerda va camí de ser com Polonia, on volien prohibir els Teletubbies per maricons. Bé, una mica d'oli si que perden...però els polonesos en fan un gran massa. La meva ment perturbada però, reconeix que ha imaginat a Twinkie winkie lapidat en mig de Varsòvia, amb les pedres rebotant-li, i tot d'àvies amb fotografies de Karol Wojtila (Santo Subito!!!!), fotent-li amb llambordes al cap...

ETOOO. I ara, després de tot, resulta que la directiva del Barça comença a meditar seriosament en vendre el camerunes. A uns els agrada, a altres no tant. Alguns el defenses quan parla, altres no. I algun diari no el pot ni veure. I ell no pot veure a cap diari....Pero més enllà de tot plegat, serà força ridicul si després de totes les defenses aferrisades d'en Jan, acaben per fer-lo fora. Si fa unes setmanes diuen que ara sembla Eto'o més fora de club que el Gaucho, pocs s'ho creurien. Total, que a mi em sembla que no tenen ni puta idea sobre que faran aquesta temporada...mentre no recuperin a la gallina Maxi Lopez...

Un altre tema pot ser el de seccions...veieu l'handbol i el basquet fora de l'Eurolliga la temporada vinent?

TECNICS. I al final de tot, estirada d'orelles als entrenadors, perque molts d'ells no deixen de fer numeros per demostrar que són mes dolents que aquells cubates de vodka garrafon a un bar fosc i brut a les 7 del mati. Un d'aquells bars que tenen la persiana baixada, t'obren la porta del darrera, et cobren 4 euros, i et foten un vodka d'una marca de quan a Polonia el Lech Walesa encara treballava als molls, i una schwepps amb publicitat del Cobi del 1992. Així es Luis Aragones, l'home que no convoca a Luis Garcia, i un cop el té amb la "roja"...el fot titular!. Pero no entrava per ocupar un buit??..no havia portat abans altres davanters?????.

NOSALTRES TAMBÉ NECESSITEM 10 o 20 COPES Pel futur alcalde de Laxe

Diu Frank Rijkaard que s'hauria de fotre 10 o 20 copes d'alguna beguda molt forta per estar d'acord amb Schuster. Amic Rijkaard, al marge de comprovar que ja ets inmune als porros, has de saber que nosaltres habitualment també ens hauriem de fotre 10 o 20 copes per entendre les teves rodes de premsa. Hem necessitat gairebé quatre anys per sentir-te rajar, han estat moltes hores, molts tòpics, ripetos, motivación añadida i cumplir trabajo, però finalment has après a rajar. Gràcies i benvingut al món dels rajadors, Frank!

També necessito 10 o 20 copes per pair els resultats electorals a Matadepera. El nostre petit bisbe s'ha fotut la seva primera hostia política, no sé si tornarà a provar-ho en el futur, però si ho fa tornarà a tenir tot el nostre suport. Tots voliem tenir un amic alcalde, somiavem a ser com el tal Roca a Marbella, però haurem d'esperar com a mínim quatre anys, quin remei! Ànims petit!!!

Ja que parlem de política de pobles, aprofito per comentar els excelents resultats a Laxe, on l'actual alcalde, socialista, ha revalidat el poder i ho ha fet amb majoria absoluta (PSG-PSOE 6, PP 2, TEGA 2 i IPL 1). Per cert, que a Galicia les 7 grans ciutats han caigut en mans dels socialistes i el Bloque, cap serà governada pel PP.

Deixem la política i tornem al Camp Nou, ja que ni amb 10 o 20 copes podré entendre el comportament de Samuel Eto'o. Aquest tiu cada cop està pitjor del cap. El numeret de l'altre dia en roda de premsa va ser esperpèntic i el que va fer ahir, sortir per la zona mixta per dir que no volia parlar, va ser un altre numeret fora de lloc. Com també està fora de lloc el to i les formes utilitzades per el camerunès a l'hora de parlar amb els periodistes, ja que encara que tingués raó en el que diu, que no la té, la perd per com ho diu.

I ja posats, haurem de demanar 10 o 20 copes més per aguantar als presidents que ara van crescudets, com Del Nido o el nouvingut Àngel Torres, que vol entrar per la porta gran en aquest món 'freak' que formen els presidents de Primera. Aquest Torres diu que "están desquiciados. Están acostumbrados a ganar todo y ahora están tomando de su propia medicina". Potser ell si que no està acostumat a guanyar i es nota. Jesús Gil segur que està orgullós de veure aquest tipus de personatges, o a Laporta i Calderón, al capdavant dels equips de la Lliga. L'amic Schuster també mereix una menció especial, és un digne aprenent de Mourinho, segur que arribarà lluny.

També ens haurem de fotre 10 o 20 copes per celebrar que el nostre Ajax s'ha classicat per la propera edició de la Champions després de guanyar ahir per 3 a 0 al AZ Alkmaar de Van Gaal. El tercer gol, per cert, el va marcar Gabri...

Per últim, demanar disculpes a l'escorta. T`he deixat sol uns dies i em sap greu, però ja torno a ser aqui. Les 10 o 20 copes també en les fotrem tu i jo, que ens les hem guanyat. El petit bisbe encara té excusa amb les eleccions, tot i que actualitzi el seu fotolog (o com es digui i aqui no hi entri), però el sacarina i les seves putes obres, el carnsalader preparant les seves vacances a Venezuela i la Bruixa oblidant la nostra ruptura convidant al de Tordera a casa seva sembla que no tenen uns minuts per passar per aqui. En tot cas, les 10 o 20 copes les pagaràn ells. Seria el més just.

NOS CRECEN LOS ENANOS. Per L'Escorta de la campiona

Una setmana més, gràcies a la resta de membres del blog per la vostra gran participació. La meva esperança segueix sent l'alcalde (l'original, el de Laxe), que de ben segur no falla i torna en breu malgrat els seus engostipats i assalts a nenes de 14 anys als aeroports.
Crec que en algun moment de la nit madrilenya vaig prometre penjar les fotografies de l'As de dissabte. No se si va ser cert, pero penjar-ho val la pena. El Real Mandril ha aconseguit convertir en 4 anys a Beckham en un perdedor que no ha guanyat res, i li ha robat fins i tot el glamour. La festa és ignominiosa, amb els enanos que sortien amb el Bombero Torero ara fa uns anys, i just darrera de Salgado, un paio que deu ser el germà del Risitas. Aquell que deia Cuñaoooo. Ara entenc perquè fuig de tot a Los Angeles, enduent-se l'anorexica ensiliconada que te per dona. Entre l'Obregon estirant els cabells de la Spice dels collons, i Beckham amb enanos vestits de Torero...el balanç de l'estada de Becks a Madrid serà collonut. A Barcelona, que hauria passat, si Laporta hagués fitxat el jugador, malgrat que ni ell s'ho creia, doncs va limitar-se a lluitar per un anunci penjat a la web de l'United a canvi de Rüstü?. Podeu imaginar a Beckham amb pigmeus al Baja Beach?. Els pigmeus anirien vestits de sardanistes?. Farien un castell del tamany de Roberto Dueñas, malgrat ser un 2 de 7 amb folra?. Quina meuca tindria l'honor de lluitar amb la Victoria?. A quins locals portaria Motta a l'angles?. Serveix per alguna cosa més que no sigui fer de guia nocturn a nous jugadors, Motta?
Ara, els senyors de l'As han encertat. La portada dona de parlar, es mira, es ven, i a més, s'han currat les fotos. Nosaltres no tenim les fotos de les festes amb els bongos. I de fet, millor no tenir-les, o potser ens espantariem. Algú imagina a Doña Miguelinha o la germana del Gaucho ballant amb bikini mentre el nen toca els tambors?

CULERADA. Just abans de que els gladiadors del Barça ens portessin a fer-nos la pregunta de on coi eren els darrers partits destrossant als pupes del Calderon. Erem molts, jo el primer, que ja intentavem esbrinar quin seria el desplaçament de prèvia de la Lliga de Campions que fariem aquest estiu. Però de moment, s'ha aturat l'hemorragia. Me la suda, la temporada és un desastre, i concursos d'arquitectes a part per reformar el Camp Nou i posar-hi llotjes VIP per atraure pasta, aquest any tendeix al desastre. Sobretot, si l'Akasvayu dels collons confirma que el basquet tampoc rutlla massa, Copa del Buey apart. El desastre del filial pot tenir la seva segona part en l'intent de comprar una plaça al Figueres, aquell equip que no fa tant somiava ser a primera i ara pot desapareixer. Trista realitat. El Barça, com un vell ric cobard que compra els favors sexuals d'una noia empordanesa de 18 anyets perquè no se la pot lligar, s'amaga en els diners per salvar els mobles. I el futbol de la resta del país s'enfonsa, desapareix, menjat pels monstres.
És la nostra realitat. I de mentres, València es torna boja per veure un vaixell de merda. Quin país mes estrany, on ni tant sols saps a quin diari donarà exclusives un jugador del Barça.

PD: Beneit sigui el senyor, en pocs dies Ronaldinho i Eto'o han parlat en roda de premsa. I l'equip ha guanyat 0-6. Que perdin a Getafe sempre, doncs...

PD2: L'acudit del dia, rebut vis sms just quan Jonatas va fer el 2-2 a Glasgow. "Que segrestin a Doña Miguelinha, a veure si Ronaldinho també fa gols...."

el president visionari... pel Municipal de Vilafant

SANG!. Per l'Escorta de la Campiona

És fantàstic veure les ganes de sang que te la gent que visita el blog!. La veritat és que si alguna cosa tenim en comú els que fotem el blog, i els que entreu sent aliens a la professió és les ganes de rajar fins i tot de nostra puta mare. Aixó ens uneix. Així que no esperu que jo també digui alló de "foteu el camp", o res per l'estil. Amb la feina que tinc tinc força assumit que estic esposat a ser enviat a la merda o criticat. Així que alló que valoro es passar-ho i bé, i les rajades em rellisquen força.
Tampoc espereu que raji de la culerada ara, després de la desfeta de Getafe. Que fàcil es rajar quan tothom raja. Alló que més m'agrada d'aquests dies es veure la de gent que es canvia de camisa, i ara treu la destral per tallar els tendons dels turmells de l'equip, per poder degollar els jugadors amb més calma un cop són per terra. Obviament, esperaran a veure que passa amb el Betis i l'Atleti de Madrid, no sigui que guanyin la lliga i sigui millor indultar-los.
Que voleu?..que diguem qui surt de farra?. Però si ja ho sabem tots...el boca a boca funciona millor que la premsa per saber certes coses des de temps immemorials. Però sorpren que tanta gente pensi que la clau de la qüestió és el que passa de nit. Penseu que el Gaucho no cardava com un condemnat les darreres temporades?. Que els demes no sortien?. Però si els jugadors del Barça C o el juvenil ja follen més que tots nosaltres!!!. Només cal anar a veure la de pijetes/meuques de Pedralbes que els esperen a la sortida dels entrenaments o partits per poder pressumir de follar amb un jugador del B, o les nenes de bon veure de classe baixa que volen apostar a un jugador jove, com si fos un casino, a veure si tenen sort i resulta ser un Messi.
Parlar del perquè de la desfeta de Getafe seria massa llarg...a mi m'aborreix.

PREMSA. Total, no crec que hi hagi cap problema en reconeixer que la nostra professió té molt de merda. Alló més bo és que ens permet veure futobl des de dins, viatjar, ser a partits que seran recordats amb el temps. Obviament que solem fer preguntes merdes molts de nosaltres (jo no, doncs directament no pregunto perquè no tinc ni imaginació per preguntar), però qui se la juga a l'hora de putejar un jugador, per trobar-te setmanes després que et demana el teu cap una entevista amb aquell energumen?. Obviament que no sóm periodistes de la hostia!. Els periodistes de la hostia perden el temps fent llibres o conferències, o anat de meuques amb directius. No fent blogs a altes hores de la matinada.
Així que mirem el conjunt, i riem una mica gràcies a la desfeta dels gladiadors. Que ara si poden ser anomenats gladiadors, doncs a Getafe semblaven aquells pardillos que posaven al Colosseu armats amb una merda d'espasseta per lluitar contra un grup d'animals amb una red que t'embolcallava perque poguessin deixar-te amb més forats que el cap de Kennedy. Minuts després de la desfeta, fins i tot vaig sentir una ràdio de pes lloant la feina del cap de comunicació de Ciutat Badia!!!. Brutal!. Una derrota així produeix coses paranormals!. Total, va fer la seva feina assegurant que Laporta dones la cara en un dia en que ningú dubtava que havia de donar la cara...ara, que pel que va dir...

FETS PARANORMALS, 2. Un altre fet paranormal. La gent raja d'Eto'o per enviar la merda seguidors. Joder, si a mi a un aeorport després de fer el ridicul, arriba un paio i em toca els ous, l'envio a la merda!. Que rajin d'Eto'o quan passa dels nens a l'aeorport, amagant-se en uns cascos escoltant música! Es com si acabes de tirar pel terra la teva dignitat prometent la lluna, la boda, els fills, l'escolarització de les criatures a una escola privada amb nom guiri, les ulleres de sol de moda, el viatge, i tota la pesca a una noia qualsevol a la que nomes vols magrejar els pits...i després de rebre carbasses, un paio arribia i et diu que ets un merda. Doncs l'envies a la merda, no?. Mi pixo en els que critiquen a Eto'o per tenir collons i no callar-se el que pensa. Del camerunes dels collons n'estic tip, però no per aixó. Per aixó me la sua. Tots els que mirem el blog hauriem fet el mateix.

ETO'O. I ara que, cal venerar-lo perque ha donat la cara?...de la mateixa manera que es fàcil rajar quan tothom raja,.....que fàcil es donar la cara en un dia així, per jugar a ser el martir, jugar a quedar bé.

TOTAL, QUE... Total que...res canvia sota el sol. El Barça ha estat sempre un club perdedor., només que abans solia perdre les finals (Sevilla, Basilea, Atenes...) quan rebia derrotes dures, i ara perd en semis. Seguirem dient mentides i rajant de tothom en blogs i borratxeres. I tot seguira igual...amb els futbolistes follant, nosaltres rient, apelant a l'ironia i el ser cinics...tant els que deixeu comentaris com nosaltres. Riurem, descarregarem adrenalina canviant insults entre nosaltres...i els jugadors que arribin en llocs dels d'ara seguiran follant i emborrtxant-se, menys el gladiador Puyol, és clar.
Total....que...que a mi alló que m'importa es riure una mica, i fotre pals a aquells als qui després puc mirar els ulls. Cabrons, tros de berros!. Voleu fotre el favor d'escriure una mica?. No vull excuses, ni pisos en obres ni procesos electorals, ni esquaix, ni anar fent footing per la Diagonal, malgrat que totghom sap que el Carnsalader no fa footing. Tots passem una horeta davant l'ordinador...encara que sigui a les 5 del mati abans de la palleta pre-son angelical.

SÓC FELIÇ… per la bruixa d’or

Trenco el meu prolongat silenci per compartir amb vosaltres aquesta bona nova.

Sí, sóc feliç, tot i que a vegades ho oblido i per això està bé que vingui Samuel Eto’o i m’ho recordi --ens ho recordi. Resulta que el fet que faci 4 mesos que el senyoret no comparegui en sala de premsa contribueix a la meva felicitat. Aquesta és la seva explicació per passar de nosaltres. Gràcies Samuel, no tinc paraules.

Embafada de tanta felicitat, també us haig de dir que ja he arribat a aquell punt en què em rellisca absolutament si Eto’o o Ronaldinho, Ronaldinho o Eto’o, surten o no a la sala de premsa. Perquè al cap i a la fi als seguidors tampoc els importa, o sigui que gairebé que és més divertit comptar els dies que fa que suen de nosaltres. De fet, ara mateix seria més interessant que passés per la sala de premsa Motta i ens expliqués on està ubicat exactament aquest abscés, altrament conegut com a gra, que li ha provocat febre i malestar general. Ungles, amígdales, grans que provoquen febre, lesions musculars, lligaments… aquest noi és un saldo (sí, ja sé que ja ho sabíeu).

Un petit apunt dels pericos, aquests éssers estranys, a voltes simpàtics, a voltes torracollons. Una llàstima que tinguin la final de Glasgow 4 dies després de jugar al Bernabeu perquè sinó segur que haguessin guanyat al Madrid... com sempre, d’altra banda... Per cert, una final cada 19 anys i són incapaços d’estalviar 600 euros? La massa social del Barça és patètica però que no trobin 13 mil pericos disposats a anar fins a Glasgow és de riure.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Agraeixo des d’aquesta tribuna la multitud inhumana de comentaris publicats en aquest blog preocupant-se per la meva salut. Doncs sí, he estat ben a prop de la mort. Per sort, he tornat a la vida gràcies al respirador artificial i cinc dies fent bondat. Diu el metge que la culpa de tot és del cansalader que --saltant-se totes les normes de sanitat d’aquest país-- continua fumant a la redacció. Crec que ha quedat prou espantat: m’ha promès que deixarà de fumar i hauríeu d’haver vist la seva abraçada (amb una tensió no resolta evident) davant la meva tornada. Cansalader, no insisteixis, no pot ser, i vigila que ara que has colat el teu cunyat a la redacció encara tindràs problemes a casa…

I ara ens hem de posar seriosos perquè malauradament haig d’informar-vos que el casament a Laxe ha quedat ajornat sine die. Sóc conscient del cop moral que això suposarà per alguns fidels lectors d’aquest blog (bàsicament aquells que s’havien autoconvidat). Els motius, els haureu intuït. L’alcalde té una sèrie d’admiradores a les que dóna corda sense cap mena de miraments i, per tant, he decidit que no podem avançar en aquesta relació. Alcalde, quedes alliberat, suposo que no et sabrà greu assabentar-te de la notícia pel blog, no he trobat el moment oportú per dir-t’ho en persona. I sobretot, sobretot, demano disculpes al S.G, la d'Alcorcón i al Lu perquè sé que per ells resultarà difícil d’assumir. No m’he atrevit a informar-vos en persona. Us veia tan feliços, fins i tot amb l’Eto’o...

COP D’ESCOMBRA

Joan Laporta ha anat fins a Standford per fer una conferència: Barça, more than a club in the world. Heu d’admetre que el tema dóna joc… Però bé, com és un tema cent per cent sacarina, crec que li deixaré a ell tots els comentaris (quan es digni a passar per aquest blog, és clar).

Quant de temps!!! ... pel petit bisbe arlequinat

Sí, passava per aquí, i m'he decidit a escriure-us quatre ratlles. Almenys per poder dir que el Sacarina fa més temps que jo que no escriu tot i l'escusa de les obres. Jo també tinc escusa per estar molt liat, però he trobat un foradet per penjar-hi algunes reflexions.

Primer de tot, vull promocionar aquesta nova enquesta que valora els millors locals de copes i discoteques de Primera Divisió. Entenc que molts podem tenir el cor dividit a l'hora de triar entre una ciutat o una altra, però hem de fer l'esforç. Per cert, que Graffith queda fora de concurs tot i que segurament és la clau del neixament d'aquest blog. Per cert Bruixa, entenc que no tinguis gaire criteri a l'hora de valorar els locals, en canvi, si l'enquesta fos de les millors botigues d'Europa series la persona més adecuada per fer-ho degut a les teves llargues i repetides vacances pel continent.

Seguim. Ara que tothom parla del gran partit del Liverpool - Chelsea d'ahir, del gran Pepe Reina, i perquè no dir-ho, del gran arbitratge; també podríem parlar de la lamentable retransmissió d'Antena 3. Partint de la base que Luque és un gran narrador, que tens dos grans comentaristes com Laudrup i Cesc; algú li podria fotre un tiro a la nuca al Manu Sanchez? No pot callar aquest tio? Al minut 83 li ha de preguntar a Cesc si fitxarà pel Madrid? Es pot ser més inútil?

Em sumo a la iniciativa de l'alcalde: si cal perdre dissabte a Sant Sebastian perquè la Real no baixi, ho fem, i ja guanyarem la lliga l'any que ve. Quina ciutat més maca! Com es menja! Com es beu! I el mateix podem dir del Celta. Per molt que tots voldríem veure enfonsat a la misèria a Stoitxkov, no ens podem permetre el luxe de perdre una plaça tant important com Vigo, amb el seu marisc i les seves nits... Seguint en la mateixa línia, ens alegrem tots pel retorn del Valladolid a Primera. Recuperar un restaurant com la Parrilla de San Lorenzo y un local com Tintin es motiu de celebració.


BENEDICCIÓ

Tots aquests comentaris que deixeu els aficionats i oients rajant dels periodistes estan molt bé. Felicitats. Demostreu la vostra enveja i frustació per no haver-vos pogut dedicar a la nostra professió.


MISSA D'ONZE

Bruixa i Sacarina. Torneu. Jo he fet el primer pas. Espero el vostre retorn. Carnsalader, tenim un sopar pendent, sempre i quant l'enamorat de l'escorta pugui, i no tingui cap celebració romàntica. No deixem passar l'oportunitat!


RACÓ ARLEQUINAT

Lamentablement ja no som líders després d'una derrota amb el Girona. Però el play-off el tenim gairebé assegurat i llavors serà l'hora de la veritat. Pujarem. En canvi, el nostre etern rival, el Terrassa, que tan bé va començar la lliga, està a punt de quedar-se fora del play-off. L'any que ve hi haurà derbi a Segona B!!!

NI COTXES, NI NENS JAPONESOS. Per l'Escorta de la Campiona

Prou, prou!. Cal confeccionar un codi ètic per la premsa. Sé que unir ètica i premsa a vegades fa mal als ulls i sembla utòpic, però no podem perdre el cul per anar a veure com e Eto’o porta un cotxe!. Si qualsevol jugador que fa segles que no surt per la sala de premsa del Camp Nou vol fer un acte lluny de l’estadi, caldria pensar que coi fem. Si es tracta d’un acte en que el paio anuncia que dona 100 ambulàncies, o ajuda no se quina ONG, o que farà una campanya de suport als pigmeus del Camerun estèrils, doncs vinga, endavant. Si es tracta de veure com un paio que es passa la vida presumint de cotxes (demostrant que aquell tòpic que diu que a cotxe més gran, polla més petita, es fals), que hi vagi sa puta mare. Que fem, anant a veure com porta una espècie de cotxe fantàstic, un KIT del segle XXI, de Vilafranca a Tarragona?. És absurd. Si vol fer de David Hasselhoff negre, que vagi de Yaoundé a Nkon, i que ho miri la premsa local. D’Eto’o s’hauria de parlar a la sala de premsa, als actes benèfics, i quan fa gols. Que per lo menys és dels pocs que en fa, de gols...

MIYAGATA. Un altre Prou. Seguir com el nen va a la Sagrada Família, fer-li portades, titulars, i perseguir-lo com si fos Roberto de Assis es de bojos. Estem perdent el rumb. Serem els culpables de que aquest nen, d’aquí 15 anys, sigui drogata i es passegi pel metro de Tokio fotent ma a noies, amb una ampolla de sake dins una bossa de paper, dient que a Barcelona es famós.

TEN CATE. Premi al rajador de la setmana, després de perdre la lliga: «Som uns gilipolles, tots. jo el primer». Que bonic, tanta rajada. Llàstima per Gabri. Però més Gilipolles serà Van Gaal, després de perdre amb el potent Excelsior de Rotterdam. Mirar la darrera jornada de la lliga naranjita va ser com mirar un combat de pressing catch en que torna Hulk Hogan, a veure un còmic retorn de Mike Tyson. Tot de personatges que van ser famosos, i molts d’ells bons, que ara gairebé són còmics: Ten Cate, Koeman, Kluivert, Roger, Van Gaal...quina tela.

NENS. Vist com està el patí, amb Ronaldinho que necessita vacances (en que no folli massa), Eto’o marca però no brilla,i exceptuant les aparicions puntuals de Messi, tot es ensopit..quin problema hi ha en fer jugar als Giovanni i Bojans?. A Anglaterra tots debuten amb 16 anyets i no passa res, mireu a Rooney i Cesc. I aquí, vinga a protegir-los...ahir l’United es jugava la vida i va jugar un tal Eagles que ningú sap qui coi és. Crec que te uns 20 anys, però va jugar. I va marcar.

APUNTS D’EGIPTE.Per L'Escorta de la Campiona

Per començar, quina alegria ser periodista europeu i no africà, doncs així no haig de cobrir informacions de copes d’àfrica. Vist el caos amb que els egipcis van organitzar el partit amb el Barça, puc imaginar com deuen fer la resta. Els punts àlgids de la bogeria egípcia podien ser:

1-Intentar obligar a la premsa entrar a l’estadi sense telefon mòbil.

2-Prohibir durant 2 hores anar a pixar, per por a que passes massa prop del president del país.

3-Fer córrer pel mig del desert a fotògrafs i càmeres de tele per intentar veure els jugadors sota les piràmides.

4-No donar alineacions a ningú, incloses les televisions

5-Tancar les portes de l’estadi tres hores abans de l’inici del matx.

6-Fer un viatge en que gairebé sempre la bruixa va ser la darrera en pujar a l’autocar, doncs deuria tenir massa son de les seves nits al Casino de l’hotel.

7-Posar un guia egipci amb més gust pels micròfons que Puyal, Basté i Alfredo Martinez junts.

8-No deixar entrar un equip de TVE fins el minut 70 de partit, perquè van cometre el pecat d'arribar 2 hores i 45 minuts abans del partit, amb l'acreditació en regla.

Podria seguir, però el viatge ha servit perquè el nostre amic Eto’o ens torni a regalar titulars fantàstics, com aquell en que afirma que per demostrar que es molt amic de Ronaldinho, el portarà a certa ràdio cert dia perquè li faci companyia. Obviament, la ràdio esta contenta, tot i que saben que el Gaucho a aquelles hores de ben segur serà l Bikini. Gràcies Eto’o, per alegrar la nostra existència. No perdre'm detall del teu fantàstic acte de portar un cotxe de Tarragona a Vilafranca, retornant a aquesta terra de rajades.

Ronaldinho de la seva part, no s’escapa fent la bicicleta ni dels defenses d’Egipte. I el club presumeix de portar barcelonisme pel món i ajudar a nens de països pobres...fent una escola a El Caire on els alumnes són fills de diplomàtics occidentals, o nens pijos locals que van marxar de l’hotel en un mercedes amb xofer només per a ells. Poca pasta, els nens. Sort del Barça que els soluciona la vida, a aquests nens que són fills de milionaris egipcis. Quin pessebre. L’acte per cert, va destacar per la fredor dels jugadors davant dels nens. Als cabrons, amb la pasta que tenen, no els costava res riure a la puta canalla aquella, fer alguna broma, i no seure com si fossin mòmies, amb el rostre inexpressiu. Exceptuant alguns, com el Ronaldinho, l’Oleguer, l’iniesta i Saviola, els jugadors van donar una imatge vergonyosa. Una trobada de només cinc minuts a l’hotel de cinc estrelles on estàs dormint no hauria de ser mai un acte angoixant, vistes les cares que tenien...

Tot per ara, estic cansant i m’acomiado reconeixent que m’he esborrat del sopar que havíem de fer. Sóc un covard. Tenia pànic a veure el sacarina en directe. Ara que tampoc se’l veur pel blog...

PD: L'honor del Commando va salvar-se amb cubates al casino de l'hotel, i amb una visita a una discoteca a un vaixell sobre el Nil amb unes dones que puc testimoniar que no duien precisament burka o shador...en el seu honor, penjo aquesta foto estupida

EL IMBÉCIL QUE SE HA PASADO TRES PUEBLOS... Pel futur alcalde de Laxe

No patiu al veure la foto de Gabri que no compararé els gols de Messi o Maradona amb el que va marcar el jugador de l'Ajax dimecres a les semifinals de la Copa holandesa. Abans que res vull demanar disculpes a l'escorta, ja que durant unes setmanes vaig ajudarte a aguantar viu el blog, però la semana santa em va trencar el ritme i després he estat molt enfeinat amb el dia a dia al Camp Nou i amb el naixement d' ONA FM. Tornaré a aprofitar que aquest blog té un important seguiment per part de gent interessada en el periodisme i en els esports per informar de la refundació d' Ona Catalana com a Ona FM, una emisora que emetrà a partir de dilluns al 103.5 a Barcelona i on s'escoltarà a partir d'ara La Graderia, que deixa Ràdio Barcelona. Feta la publicitat i demanades les disculpes a l'escorta (la resta no ho mereixeu, n'hi ha més d'un que no escriu fa mesos...), podem començar a rajar.

He posat una foto de Gabri perquè l'ex jugador del Barça ha estat noticia aquesta setmana per unes suposades declaracions a Voetball International on parlava de política, de la independència de Catalunya i de Luis Aragonés, entre altres coses. La majoria de mitjans han actuat de forma seriosa i abans de matar al futbolista, s'han posat en contacte amb ell o amb gent propera, per saber si havia fet aquestes declaracions. Després de conèixer la seva versió, molts van optar per no dir res o altres per entrevistar-lo i que deixés clar que era tot una invenció del periodista holandés. Peró sempre hi ha algú que es creu més llest que la resta i a Onda Cero al migdia, a Punto Radio a la nit o al diari ABC van atacar Gabri sense pensar que potser ell no havia dit res d'aixó. Suposo que el dia que a la facultat els hi van explicar que les informacions s'han de contrastar tenien grip... Però el cas més greu és el del diari Marca. En dues pàgines diferents de la seva edició d'ahir hi havia pals per Gabri, al que li dedicaven tres peçes d'informació. Una en la que recollien les suposades paraules de l'ex blaugrana i que no anava firmada per ningú, s'agraeix aquesta valentia, titulada "Gabri se pasa tres pueblos". Al costat un article de Miguel Ángel Lara recordant-li a Gabri que quan jugava amb la selecció espanyola no tenia collons de dir aquestes coses i en un altre article d'opinió Roberto Palomar deia directament que en cada generació "nace un futbolista imbécil". Estimat Palomar i estimat Lara, aqui els únics que s'han passat tres pobles sou vosaltres, però no passa res, en cada generació hi ha periodistes imbècils.

Menció especial també per La Gaceta de los Negocios i per un tal Fernando Heller, que era el lince que firmava la noticia desde Bruselas. La Gaceta va ser el primer mitjà espanyol que es va fer ressó de l'entrevista de Voetball i a la seva traducció ja hi ha van afegir coses que no surten a Voetball, després alguns mitjans es van refiar d'ells i ho van copiar. Què collons fa un diari econòmic parlant de Gabri?

CIUTAT BADIA

Samuel Etoo no passa per la sala de premsa des del 15 de gener i Ronaldinho des del dia 26 del mateix mes. Està clar que en aquests dos casos la culpa és del jugador, però amb la complicitat dels nostres amics de Ciutat Badia, els mateixos que la vispera de divendres sant, un dels tres dies a l'any que no hi ha premsa, van fer sortir Deco i Puyol, el jugador que millor parla i el capità. Una curiosa coincidència...

SWEET HOME PERALADA

La bona noticia és que torna el Godó, les hostesses, les festes... La setmana que ve farem un especial rajarxrajar des del village del Godó, on el 95 per cent de la gent que hi passeja mereix una bona rajada. I un dia més reclamo el retorn de la majoria de membres d'aquest blog, on sou? No teniu res a dir?

EL BOIG PERILLÓS pel cansalader de Gràcia

Si se'n vol anar a gravar un anunci a Milà mentre els altres s'entrenen, collonut. Si s'esborra com un cagat d'un partit que era mitja Lliga, me la pela. Fins i tot li hem perdonat que qualifiqués de mala persona el tio amb menys malícia que ha passat per la banqueta del Barça. Perquè Eto'o (més conegut per NIB, en terminologia Manel Comas) és així i és superimportant. Però es pot ser tan imbècil per aprofitar un programa d'humor per tornar a rajar de tot i de tothom, amb l'agreujant que en aquest cas se suposa que ho fa en broma? Atenció a les perles: "Si hi ha futbolistes que s’acomoden, per mi es podrien dedicar a una altra cosa" i "els barrets i els túnels no serveixen per a res; el que compta són els gols". Fins aquí, dos hostietes més a Ronaldinho, que afortunadament a aquella hora devia està follant o privant. O les dues coses a la vegada. Més: "Quan em ve de gust comprar-me un cotxe, me'l compro. Però no cada dia, eh. Ara m'ho puc permetre i em serveix per desfogar-me quan em posen a parir". Aquesta per la premsa, suposo. I encara: "Quan em disparen amb bala, em defenso amb bombes” o “Míster, estás más p'allí que p'aquí", dirigint-se a l'imitador de Rijkaard, al qual al final del programa no va voler donar la mà. Estel•lar. Si no vinguéssim d'on venim, faria una gràcia que t'hi cagues, però tal com està el pati només hi ha dues opcions: o és un subnormal o és un boig perillós amb inclinacions piromano-suïcides. O no Jan? Potser traspassarem tots els altres ganduls per posar-nos en mans d'aquest sonat. Si és així, proposo que també se'n vagi Rijkaard i que vingui Stoitchkov, que segurament quedarà lliure un cop acabi d'enterrar el Celta. Ben mirat, Franky també venia de baixar a Segona l'Sparta de Rotterdam i no ha anat tan malament. Per completar el club de la calma, Davids al mig del camp i Mourinho a la secretaria tècnica serien els idonis. LES LLIGUES DE VAN GAAL No recordo unes Lligues tan deslluïdes i que em fessin tan poca il•lusió com les dues que vam guanyar amb Van Gaal. Una plantilla de collons (Figo, Rivaldo, Kluivert, Luis Enrique, Guardiola...), molta llibreta, però un futbol de merda enmig d’un ambient de preguerra que feia fàstic. I sí, vam guanyar dues lligues, però em van fer la mateixa il•lusió que un iogurt caducat: saps que és a la nevera, que arribat el cas te’l podries menjar, però... Doncs és el mateix que em passa ara: fins i tot en el cas que acabem guanyant la Lliga, em faria il•lusió zero. La poca gràcia que em faria és perquè no em puc imaginar el subnormal del Del Nido amb una Lliga (ja va ser prou dur aguantar-lo amb la UEFA i la Supercopa) i perquè seria inadmissible que aquesta vergonya de Madrid guanyi un títol. Però per l’altra banda, em nego a presenciar que les nostres toies surten de rua després de la temporada de merda que ens han donat: de rídicul en ridícul, fins i tot en els tornejos que semblaven dissenyats perquè els guanyéssim (el puto Mundialet), i ara a sobre es dediquen a donar emoció a una Lliga que hauria d’estar guanyada ja. Em corrou veure com el negre s’esborra, l’altre negre es passeja, el portuguès és incapaç de donar una passada bona en tot el partit i se’n va de farra a Portugal amb permís del club. Fins i tot els joves-futures estrelles caminen pel camp sense més ambició que els seus avis. I després, suma i continua: 2 dies de merescuda festa, l’un ‘lesionat’, l’altre amb febre, l’altre amb problemes personals... Però quan Ronaldinho no té febre o cagalera, si no és que ha de fer un anunci? Quan Eto’o no deixa penjat l’equip per un atac de banyes? Quan Deco no té problemes personals? És inexplicable que un equip que l’any passat va ser una orgia s’hagi deixat fins a la ràbia. Si no estan acabats, ho sembla. Sent tan bo, no és possible compaginar jugar a futbol amb acabar-se les bodegues i follar-s’ho tot? Perquè entenc que Motta no pugui; però els bons, poden jugar a futbol amb la tita sense necessitat de fer el ridícul ni arrossegar-se per aquests camps de Déu. Veig el Manchester i el Chelsea i penso que no en saben tant de jugar a futbol, però hi van com a lleons. Potser perquè no han guanyat tant com nosaltres últimament, però també pot ser perquè els dos que manen són dos autèntics cabrons. I el nostre cabró? Doncs és un vedellet. Ell preocupat amb el canvi de sistema i, mentrestant, se li pixen a la boca. L’un li va dir mala persona, l’altre s’entrena quan vol i només juga a casa i quan el rajen, mitja tropa li va sortir de festa la nit abans d’una final, dos cracks forcen targetes abans de Nadal per allargar les vacances... I no passa res. L’any passat es va calçar Ronaldinho i Deco d’una convocatòria abans que s’acabés el setembre, i la cosa va anar com una seda. Aquest any pinta galacticidi. I si guanyem algo, em quedaré igual. Almenys amb Van Gaal reia a les rodes de premsa.

MÉS BACARDI

La puta mare que va parir tot aquell que està relacionat amb el trànsit. Per una banda, aquesta Setmana Santa ha quedat demostrada l’eficàcia del carnet per punts. Ah, clar. No es pot dir que és un fracàs perquè això tarda un temps a donar rendiment. I una merda! Quan feia dues setmanes que ens extirpaven punts, polítics i capos de la DGT es van afanyar a destacar el descens de la mortalitat. Però clar, ara que fa gairebé un any, és prematur mirar xifres. Mentrestant, els putos Guàrdies Urbans continuen fonent-nos amb les multes més absurdes. Per exemple, girs prohibits a les 2 de la matinada sense cap altre cotxe al carrer. Fixeu-vos que un urbà difícilment us multarà per una infracció que comporti perdre punts. Si portes el casc descordat, són 3 punts. Sí, no li fas mal a ningú, però són 3 punts. En canvi, un gir prohibit no et treu punts, encara que puguis embestir 3 mares i els seus respectius cotxets. La diferència? Les multes que comporten punts les cobre Trànsit, no l’Ajuntament. Recaptadors de merda.

I ENCARA MÉS BACARDI

No n'aprenem. Telemadrid fa un reportatge sobre el que seria l'Arcàdia catalana, i nosaltres ens enfadem, els intentem desacreditar i ens plantegem demandar-los. No ho veieu que ens estan mostrant el camí? Hem de convertir en marginats els que no volen parlar català, multar-los, treure'ls punts, alliberar-los en definitiva. Alliberar-los com els iranians alliberen els soldats anglesos, com els argentins alliberaven els rebels al mar vestits amb blocs de ciment, alliberar-los com ETA va alliberar Miguel Angel Blanco, alliberar-los com els espanyols alliberen equatorians al seu país en vols xàrter. Una vegada més, la mare pàtria ens mostra el camí. No podem permetre que aquesta gent sigui tan infeliç al nostre territori, sobretot ara que el nou Estatut reconeix el dret a la felicitat. I un cop tots alliberats, cocodrils a l'Ebre i canons a la Franja. PD: Anècdota estelar dels veïns. Roda de premsa de Luis Aragonés prèvia a l’Espanya-Dinamarca a la seu de la Federació Espanyola a Madrid. La sala habilitada està presidida per les 19 banderes de les comunitats o ciutats autònomes, però no hi és l’estanquera. I arriba un periodista d’El Mundo (d’aquests que van als partits amb la roja posada i que miren al cel quan sona l’himne sense lletra) i munta un pollastre de grans proporcions. “¿Pero dónde está la bandera de España? ¿Esto es España o qué coño es?”, es lamentava amb raó. Va fer venir el portaveu i el secretari de la Federació, i perquè no hi era Villar. No li van fer ni puto cas, però el tio es va desfogar obrint la crònica de la roda de premsa del dia següent amb la seva denúncia. Ah, i PD2: Oi que la famosa pancarta “Catalonia is not Spain” l’han retirada alguna vegada del Camp Nou? Doncs a l’Espanya-Dinamarca hi havia una estanquera amb un dibuix d’un toro cornejant i dessagnant un burro català. Naturalment va resistir els 90 minuts penjada al Cuernabéu. Visca la tolerancia.

L’ALMAX

No sé per què us queixeu de Ciutat Badia. Peró si us fan la feina. El dia de l’estrena del nou format de web, entrevista a Laporta, entrevista a Valdés i reacció immediata de Txiki a la rajada de Saviola. Què més voleu? No cal ni que aixequeu telèfons. I perquè ni tan sols us hagueu de molestar a pensar preguntes, Eto’o va al programa poliesportiu de Buenafuente i raja. És que us queixeu de vici, cony.

AFTER HOUR

En la meva absència, he estat informat que ja no tenim un únic aspirant a alcalde sinó dos. Que sàpigues que denigro els polítics fins i tot més que els putos Urbans, però per tu aniria a votar, tot i que intentis difamar-me amb enquestes innecessàries. En efecte no sé escriure, sóc un calçasses, estic permanentment mirant partits de la Lliga HONGARESA (collons!), però no crec que em trobis de copes. L’altre aspirant a alcalde faria bé d’aplicar el dret d’admissió; el seu distingit local corre perill de convertir-se en un antre.

SETMANA SANTA DE PASSIÓ. Per L’Escorta de la Campiona.

Setmana santa, temps de pregar i de reflexionar sobre els pecats comesos. Espero que aquest sigui el motiu pel qual durant aquests dies el blog està més mort del costum -ja és dir-, i ni tant sols l’alcalde ha donat senyals de vida. Suposo que deu ser portant una creu en alguna processó, per Laxe.Per sort, els nostres gladiadors no fan vacances, ni Ciutat Badia. El descontrol d’aquesta gent és força evident. Aquesta setmana n’hem tingut una nova mostra. Ronaldinho s’escaqueja de l’entrenament al Mini, però per la tarda apareix per Lloret i parla. De nou, els cracks parlen el que volen fora de l’estadi, peró no passen ni per recomanació del metge per le sala de premsa de Ciutat Badia. Eto’o de la seva part, també parla fora de l’estadi, on tampoc se’l recorda parlar, just abans de ser víctima d’aquesta baixa que tanta pudor fa. Quines dues baixes. El brasiler ni saluda a tota la mainada congregada al miniestadi, i Eto’o, que mataria per jugar 5 minuts amb la cama trencada, es baixa quan ningú s’ho imagina, just abans de retornar a aquell estadi on tants amics te.

Quan tornaran els cracks a la sala de premsa?. Els tindrem un cop cada mig any?. O només tindrem accés als cracks quan ells siguin fora del món de cristall de Can Barça, o a través de la web del club?

ANGLESOS. Canvi de registre. Anglesos. Quina escòria. Fa dies ja vaig ser a l’Andorra-Anglaterra per presenciar com xiulaven l’himne andorrà (no recordo cap guerra amb els andorrans, un dels pocs països que no han envaït, pel que no entenc d’on venia l’odi), com ocupaven zones que no els pertocava, com es barallaven amb els guardes de seguretat, etc etc...I ara, es fan la víctima pels fets de Roma i de Sevilla, amb els seguidors de l’United i els Spurs. Realment has de tenir una ment podrida perquè després de dècades en que els teus seguidors la munten allà on van, pensar que els dolents són sempre els altres. No nego que la policia italiana i apañola no és exemplar, i que solen excedir-se, però lo dels anglesos es de malalts. Eurocopes, mundials, competicions europees...només cal recordar aquells seguidors del Leeds que fa anys, al mig d’Istambul, van menysprear una bandera turca (s’hi van pixar), i després es van sorprendre perquè fossin linxats (dos van morir apunyalats). Viuen a un món a part. Ja seria hora que s’adonin que veure futbol a Anglaterra es fantàstic perquè han pres mesures. Però que veure futbol amb anglesos a fora és fastigós, perquè no es prenen les mateixes mesures.

QUIEN SABE ANDE?. Parlant de mesures, per cert. No seria una mala idea que algú altre li doni vida al blog. La bruixa, el cansalader, el sacarina i el bisbe han desaparegut. Estic per trucar a Lobato perque els trobi. En homenatge al bisbe, indignat perque penjo enllaços de Youtube...un altre enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=5o3o8AvLc9o&mode=related&search=

ESTOYANOFF, Per l'Escorta de la Campiona.

En Primer lloc, mostrar la meva indignació cap al Cansalader, qui comenta que en cas de que torni Ascaso, també torna ell tornarà al blog doncs pujarà el nivell. Potser caldria recordar-te que hauries de ser tu qui pujes el nivell de rajamenta, i no els altres, donades les teves condicions naturals per l'art del rajar. Fes de Ronaldinho i tira't l'equip a les esquenes, i no esperis que siguem Mottas com jo els qui tirem del carro.

Jo de fet, tant conscient de les meves limitacions, cediré la paraula a un producte d'aquest petit pais de perturbats, un lloc genial: L'Uruguai. Ara que sona Diogo, l'home que dona plantofades com si fos un nen al pati de l'escola, apareix Estoyanoff, i mostra que els jugadors també podem rajar x rajar si volen. Homes així ens ajuden a poder fer noticies sense rumors de fitxatges estupids...Dale, Fabián, Dale...

ESTOYANOFF: "ETO'O ESTÁ RODEADO DE GENTE CON MÁS CALIDAD QUE ÉL COMO RONALDINHO O DECO"

El uruguayo Fabián Estoyanoff, centrocampista del Deportivo de La Coruña, criticó al delantero camerunés del Barcelona, Samuel Eto'o, que le propinó un manotazo el pasado sábado en el encuentro que enfrentó a gallegos y catalanes. "Eto'o me parece medio arrogante dentro del campo, pero son maneras de su juego", afirmó el internacional charrúa, que recurrió al tópico de que "son cosas que se quedan dentro del campo y que después se pasan", aunque siguió reprochando al camerunés. Estoyanoff señaló que el futbolista del Barcelona está rodeado en su equipo por jugadores que tienen mayor calidad que la suya, aunque matizó que le gustaría contar con un jugador como Eto'o entre sus compañeros. "Está rodeado de gente que tiene muchísima más calidad que él, como Ronaldinho o Deco, pero es un jugador que hace muchos goles y quisiera tenerle en mi equipo", comentó el jugador uruguayo en su comparecencia.

Quin gran fill de puta, l'Estoyanoff...

CONCURS. LES DUES DIFERÈNCIES

Estrenem un nou concurs al blog, podeu veure dues fotografies de Ronaldinho, en el moment d'arribar a Barcelona dimecres al migdia. La segona és la que publica la web de Mundo Deportivo la mateixa tarda i la primera és la que publica el diari al dia seguent a la seva edició en paper. Podeu buscar les dues diferències. Els guanyadors del concurs seràn obsequiats amb un autògraf de Jordi Basté, una visita guiada a la redacció de Rac1 i un curset de photoshop a càrrec dels responsables de disseny de Mundo Deportivo. Esperem les vostres respostes.

Aquest concurs és una gentilesa de Punto Radio i la cadena Ser.

DE LA CASA, HASTA LA VISTA....

Només un petit homenatge al mite que plega després de 30 anys. Un comiat una mica forçat, però el cabron passarà a viure molt millor que tots nosaltres junts.

"Señooor, señooor...seeeñoooorrrr!"

http://www.youtube.com/watch?v=iE-DfsohEvE

37 HISTÒRIES SOLIDÀRIES I UNA RAJADA Pel futur alcalde de Laxe

Efectivament, amic Escorta, això s'està convertint en un 'mano a mano' entre tu i jo. La situació és la mateixa de fa unes setmanes, el fins ara bisbe s'està convertint en alcalde, el sacarina segueix d'obres, el carnsalader ha marxat de vacances a Mallorca amb la selecció espanyola i la bruixa té molta feina amb els preparatius del nostre casament a Laxe. Espero que tornin algun dia...

Dit això i abans de posar-me a rajar, que és del que es tracta, vull aprofitar que aquest blog rep moltes visites per fer una mica de promoció del llibre que s'ha presentat aquest migdia i que demà es posa a la venda, 37 Històries solidàries al voltant de l'esport. És un llibre fet per periodistes, ple d'històries relacionades amb el món de l'esport, alguna d'elles escrites per gent d'aquest blog. Es ven al Corte Inglés, només costa 10 euros i tot el que es guanyi es destina als nens del Casal d'Infants del Raval. Per cert, el pròleg és de Frank Rijkaard. Us el recomano.

Apa, presentat el llibre, ja podem començar a rajar. Començarem parlant dels periodistes que fan habitualment motor. Sens dubte són els companys de la professió que viuen millor, es passen l'any de viatge en viatge i la seva vida és un pessebre constant. Tot el que tenen a casa és regalat i la veritat és que són uns privilegiats. Però ahir se'ls hi va girar feina amb el desgraciat accident d'Isidre Esteve. A la roda de premsa que es va fer a l'Hospital de la Vall d'Hebrón no hi havia ni un sol periodista de motor. Ni un. Poden anar a Austràlia, a Malasia o al Paris-Dakar, però no són capaços d'agafar el metro, un taxi o la moto i anar a la Vall d'Hebrón? I també és molt trist que hi hagi menys gent a una roda de premsa com aquesta que a qualsevol tonteria que faci el Barça.

Fa uns dies us explicàvem aqui mateix que els jugadors del Barça s'havien plantat i no havien sortit a parlar perquè el jugador de torn es negava a atendre els mitjans. Segons es va filtrar desde Ciutat Badia, Ezquerro i Edmilson èren els jugadors que es van plantar. Tots dos han exposat els seus motius a dins el vestidor, pels que no volien sortir a atendre els mitjans. Però avui si ha sortit Edmilson, que no ho feia des del 8 de febrer. La primera pregunta era obligada. Estàs enfadat amb nosaltres? Resposta d'Edmilson: "No estoy enfadado con nadie". I llavors, segona pregunta. Perquè no volies parlar? "Me tocó hoy, hay una rotación y he venido, aquí estoy para hablar y comentar todo lo que pasa". Tercera pregunta. No ères tu qui es va negar a sortir, tens un problema amb nosatres? "No, no lo hay, como he dicho, me toco venir y aquí estoy, si me hubieran dicho los de prensa otro día habría estado aquí, no sé quién ha dicho que estoy enfadado, no tengo motivos para estar enfadado, la vida es bonita y hay que disfrutar". Aqui acaba el diàleg perquè Barça TV estava en directe i el seu periodista demana torn per tallar la xerrada i parlar de futbol.
Queda clar que algú menteix, i tot i que el més fàcil seria rajar de Ciutat Badia, em sembla que en aquest cas qui menteix és el jugador. Per això, els amics de Ciutat Badia encara tenen més motiu per no posarse sempre del costat dels futbolistes i de vegades estar del cantó dels lleons, com ens diuen ells. Espero que aquest gest lleig del brasiler faci reflexionar als membres del departament, sempre preocupats en protegir i defensar als jugadors.
Demà per cert, segons les rotacions de les que parla Edmilson, hauria de sortir Ezquerro, que no parla des del 7 de febrer. L'altre més llunyà dels que hi ha entrenant és Valdés, que va parlar el 8 de març. S'admeten apostes...

Per cert, he vist que avui Kameni ja s'entrenava al matí amb l'Espanyol, un cop disputat el partit de la seva selecció. En canvi, no he vist a Eto'o a l'entrenament del Barça, tot i que tots dos venien del mateix lloc i del mateix partit. Curiós.

SALVA BALLESTA. Per l'Escorta de la Campiona.

Al departament de Ciutat Badia li ha anat molt bé l’aturada de la lliga per les seleccions. Sense cracks és normal que la zona de premsa sigui freqüentada per jugadors que no solen amagar-se, que solen parlar..segurament, perquè generen ben poc interes. Ser un jugador normal, dels que no va amb la selecció però, no te perquè voler dir que no pots donar titulars. Per exemple, tenim a Salva Ballesta. Si, és poc original criticar-lo..però com que sóc jo qui escric aqui, ho faig perque vull quedar-me a gust, i punt. Total, posats a rajar, rajem de Salva.

Salva, Salva...QUIN GRAN FILL DE PUTA. No tinc perquè caure en discursos ètics del rotllo «jo respecto». No, que collons. No hi ha cap raó per respectar a un paio que no respecta. Si ell no ho fa, jo tampoc. A més, qualsevol persona que afirmi que s’ha de respectar a un feixista, és un cretí. No hi ha tendència política menys respectuosa. Fills de puta. Salva no deixarà de ser mai una imitació barata de Di Canio, un altre gos que intenta prendre el pel a la gent. El pel que li manca. L’imbècil que saluda a la romana i diu que admira Mussolini, i llavors te els sants collons de dir que no era una salutació feixista. Salva, tres quarts del mateix. Prova del rumb d’aquesta cosa anomenada Espanya i dels seus mitjans de comunicació, avui m’ha sorprès un reportatge d’Antena 3 sobre Salva i el seu avió. El fill de puta, donant voltes pel cel amb un avio de l’exèrcit. La cara humana del futbolista (te cara humana?). Segurament, Antena 3 ha considerat que es bonic potenciar la figura de Salva, perquè li es simpàtic a les Apañas. Per alló de dir que respecta més a una caca de gos que a Oleguer (un que s'escapa de la zona de premsa i a vegades pixa fora de test, però posats a parlar de política, sap escriure dos lletres seguides i en lloc de parlar de caques de gos, va a escoltar aquest catant que dorm anomenat Lluis Llach). I tot plegat, com si fos notícia el respecte pels excrements de gos de Salva. És normal que respecti els excrements del seu pare. Pels que dubtin de qui peu calça aquest paio, podeu visitar aquesta entrevista a la web «infonacional.»

http://www.infonacional.com/modules.php?name=Sections

Al costat d’entrevistes a personatges com Ricardo Saenz de Ynestrillas, Manuel Andrino (el seu nom va acompanyat de la frase «Falangista Madrileño» per que la gent pugui saber qui es, doncs és més desconegut que jo, que ja és dir), Luis Espert (La falange), Jose Luis Roberto (España 2000), Blas Piñar, i com no, Josep Anglada de Plataforma por Cataluña... surt Salva, estes pel terra sobre una bandera espanyola, dient que els seus ídols d’infància eren dos pilots aeris: un que va lluitar amb l’exèrcit franquista, i un altre de l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial. Cony, quina casualitat!. Per veure l'entrevista s'ha de clickar sobre la seva cara de fatxa repugnant que mai tindrà prou nivell per jugar amb la selecció que tant li agrada.

La foto per cert, l'he trobada per la red. Tot de fotos de Salva sobre l'ocellot aquell tant lleig.

GAUCHO. Una cosa és que estigui gordo, que esta jugant malament, que no és el que era. Però part de l’afició blaugrana segueix entestada en demostrar lo trista que és. Forma part del caràcter català pensar en diners. Per tant, és lògic pensar en fer negoci i vendre ara a Ronaldinho o Deco per fer calaix i portar altres jugadors. També és respectable pensar que ja no donarà més de si i que ara mateix, és intel·ligent vendre el Gaucho només per raons esportives. Ara, a un paio que els darrers tres anys ha fet el que ha fet per un club, agradi o no, que no ha estat sempre guanyador (2 champions en 50 anys), se l’ha de respectar. Escoltant tertúlies en que entren aficionats, he sentit crítiques que s’haurien de llançar contra un violador, contra un estafador...però no contra el brasileiru aquests «Que marxi ja, impresentable!», deia un. Un altre li va dir "lladre". Alguns són o tant cecs, que només descobreixen que els jugadors follen i s’emborratxen quan la pilota no entra.

CAUSES PERDUDES. Alcalde -l’original, el de Laxe. això va camí de ser un tete a tete entre tu i jo. Els altres membres del Komando tenen temps per anar a fer copes, però no per rajar al blog. Espero que els altres sigueu com Ronaldo. Quan tothom el donava per acabat els anys 90, després de tantes lesions a l’Inter, el gordo va guanyar el mundial fent els gols de la final, com a màxim golejador, i va fer-se d’or fitxant pel Madrid. I tot, amb un pentinat que podia ser denunciat com atemptat contra l’humanitat. Només els cracks saben tornar per la porta gran quan pocs ho esperen. Torneu, cracks, que jo no m’en surto de la mediocritat que m’acompanya com si fos la meva ombra...sort de l'incorporació del Municipal de Vilafant. Que duri la teva presència, mestre!!!!