dijous, d’octubre 12, 2006

Dijous Surto... pel Sacarina

Primer de tot, demanar excuses per la meva injustificable absència durant tants dies al rajarxrajar. Estimats lectors, segueixo en una crisi creativa profunda que confio no sigui terminal.

Tema Catalunya-Euskadi. Està tot dit. L’amic CaRnsalader està en el seu millor moment i les rajades són d’alt nivell. Els bascos ens han deixat retratats i Luque ens ha acabat rematant amb el guenyo de la mitjanit. Només un motiu per a l’esperança. Entre tant cateto i ex lladre de radiocassettes de cotxes redimit pel futbol hi ha algun jugador que no només sap llegir. Expliquen les males llengües que n’hi ha que fins i tot van entendre el que deia la pancarta reivindicativa del Mini Estadi (una nació, una selecció). I que alguns, pooooocs, hi dónen suport amb cert compromís. En fi, que com ha dit una estimada lectora del rajarxrajar en una tertúlia d’Onda Cero “los catalanes sois muy blandos”.

Més seleccions. Llegint la premsa del dilluns, la premsa espanyola of course, me n’adono. L’error és barrejar futbol i política. Com és que he tardat tant a obrir els ulls?. Però, és clar, només sóc jo qui no pot barrejar política i esport. Si es veu Catalonia is not Spain al Camp Nou, tots a l’audència Nacional (i si algú descobreix un tio amb peto fluorescent repartint pancartes independentistes il.legalitzen el club). Si a la publicitat lluminosa de la Nueva Condomina hi surt “agua para todos” enmig de l’Espanya-Argentina ningú diu res. En què quedem? Per cert, potser si que necessiten l’aigua veient com tenen la gespa del Camp.

Tallat sense sucre

No ens quedem curts. Si busquem el pitjor once de la història del Barça, busquem també la seva junta directiva ideal. Gaspart president, Reyna vicepresident primer, Trayter secretari i portaveu, Chicote, Catot, Sobrequés, Llauradó i els seus 900 vots....

Gintonic de Bombay


Sudamèrica no ha tingut mai massa futur. A partir d’ara no en té gens. En pocs dies, el Bisbe, l’escorta, la Campiona i l’amic JG a l’Argentina. Per si això no fos prou, el president del més que un club al món també a cal tango. I, per aca bar de rebentar el futur, Alfons Godall empenyent amb esperit humanitari a Brasil

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Godall i Brasil= cocktel molotov

Comando Peralada ha dit...

Posats a fer llistes, podríem fer-ne una amb els pitjors caps de premsa de la història...

Anònim ha dit...

seria massa llarga...