ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Tard, ràpid i malament. Ho sé, però és que a diferència del cansalader que escriu i es respon a si mateix, la resta tenim feina. Davant l’expectació que aixeca el meu viatge per feina a Londres, us informo que encara no he fet les maletes.

He aprofitat els meus dies de festa per parlar amb tots els Simons ineptes d’Anglaterra. I jo que em pensava que l’any passat amb el Chelsea havia topat amb els responsables de premsa més ineficients del futbol mundial, o pitjor encara, massa eficients en la seva tasca: posar traves. Aquesta setmana he pogut comprovar dues coses: la primera, que tots els caps de premsa d’Anglaterra es diuen Simon i la segona, que dóna igual si es diuen Simon o no, perquè tots són igual d’imbècils. En un futur faré una tesi sobre aquesta espècie però així en una anàlisi ràpida diria que el problema és que són seguratas de disco frustrats que només tenen una vocació a la vida, dir-te que no, que allò que intentes fer, mai, mai, mai és possible. Per què? Doncs perquè no, senyoreta, perquè són les regles. You can’t, you can’t and you can’t. Les tres frases que més he escoltat en les meves agradables converses telefòniques amb els diversos Simons. Ah, i either you can’t.

Capítol apart mereix Míster Derek Jonson, amb noms i cognoms. Aquest individu té el poder --segons si es lleva amb el peu dret o l’esquerre-- de permetre’t treballar o no en un partit de la Premier. Segurament no hi havíeu pensat mai, però el Reading-Chelsea és un esdeveniment de caràcter mundial que aixeca una expectació indescriptible no només a Anglaterra sinó entre la premsa internacional. Un clàssic d’aquesta categoria no pot permetre que tres periodistes catalans vinguin a destorbar preguntant pel Barça. Recordeu la meva primera setmana del mundial? Ha tornat el malson. I gràcies a Derek, que va tenir la sort que a)sóc educada i b)no sé insultar en anglès. Com que l’IRA ha plegat, només li desitjo que algun dia, algun altre succedani de segurata de disco pugui pagar amb ell la seva frustració i prohibir-li de fer la seva feina simplement perquè són les “rules”.

Doncs res, companys, que aquesta setmana he afegit uns quants ninos vudú i, per evitar la dispersió del meu odi, el cansalader deixa de ser durant uns dies l’objectiu dels meus jocs de bruixeria.

Per cert, la setmana que ve, tornaré a ser baixa, inexplicablement, al luxós hotel de 5 estrelles on m’allotjo es veu que tenen un problema amb la connexió d’internet.

COP D’ESCOMBRA

No! No us puc portar res de Londres, perquè vaig a treballar! Sí, doneu-vos per al•ludits, ni boles de neu ni hòsties.