dissabte, d’octubre 14, 2006

BUTANITO, T'ENYORAVA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Primer, el ja mític Miguel Gutierrez ens fa passar una bona estona estomacant a cert personatge. Ben cert és que ell no ha de donar la cara a la sala de premsa del camp, però no deixa de dir res que no sigui fals. A aquest senyor li hauríem de donar un premi honorific. I després, en una entrevista al diari que precisament tant mal parat surt en el blog de Gutierrez (per culpa del personatge en qüestió) el gran, llegendari, i mític Butanito reparteix estopa a tort i a dret. Senyors, entrem en una era incerta en que la gent es pregunta si el periodisme seguirà sent una cosa seria, o serà, com diu el butano.. «un jajaja, jijiji». A Butanito també se li hauria de donar una premi, per ser un dels grans rajadors que ha parit l’humanitat. I a més, té part de raó, malgrat que jo defenso a Montes, i no el considero "un pallaso". Si Montes s'ho ha currat i pot fer el que li rota dels ous, un 10 per a ell. Ja m'agradaria a mi que em paguessin per voltar pel món parlant dels apats que m'he fotut, i les copes que repossen al meu ventre.
Centrant-me en la premsa escrita, que són mis menesters, té tela el que fem. La contraportada de l’As (que tots sabem que és dels apartats més mirats per tothom, jo el primer) no té nom. Si vull veure pit i cuixa compro la Playboy, doncs ja se sap que «ara també es llegeix». Ara, que la Gazzetta dello Sport, diari abans admirat, aquests dies fa una sèrie de repors sobre «Sexe i futbol», on futbolistes i les seves dones parlen de si va bé follar abans dels partits. La revista Calcio 200, també italiana, fa repors de les seguidores més sexys. I l'Olé argentí té la secció "la diosa del dia". No abandonem el tòpics de que els homes només parlen de futbol i dones, i de que l'esport és una cosa només per "machos". Però és clar, estem parlant d'Apaña, Italia i l'Argentina...sort de països moderns com...Suècia, on unes esquiadores es van fer fotos en boles, o Anglaterra, on es més famosa la novia de Wayne Rooney que Wayne Rooney.
Tetes a part, el Carca d'avui ens regala en portada com a única foto la d’un caball (???). Van camí de ser la versió esportiva de El Caso. La resta, en la linia. Ja sabem que l'Ash publica com entrevistes pròpies les rodes de premsa, i avui El 9 depressiu de Catalunya en publica una d'EFE també sense firmar. Aquest mateix diari fa dos dies posava en portada que el Barça potser jugaria amb el potent Amerixca de Mèxic. La "x" no sé si té res a veure amb el món de la pornografia. L'Sporc s'ha inventat la secció "el espia del Camp Nou", amb un disseny propi de comic manga per nens de 3 a 5 anys, i a El Musgo Deportivo...bé, a aquests avui els deixaré en pau, que ja fa temps que no s'inventen entrevistes a Riquelme. Bé, és el que ven. C’e la vie. Butano, torna ja.

...EL VODKA, MOSKOVSKAYA
Un detall. Prohibiria l’accés de periodistes mexicans al Camp Nou. Cansen, agobien. Que si «Rafa esto», que si «Rafa lo otro»...que si el Manito...i ara que si «el Club America en el mundial». Que un paio es cardi milers de quilometres per arribar a la sala de premsa del Barça nomes per fer una pregunta sobre el possible emparellament entre el Barça i l’America de Mèxic al mundialito del Japó, és trist. Sobretot perquè Rijkaard contesta una merda de resposta, i el mexicà no té res per vendre. Per cert, els xicanos ni saben que hauran de jugar amb el campió d’Àsia. Es creuen que jugaran amb l’Africà. Tant de bó els asiàtics es follin als mexicans, així ens estalviarem articles tòpics sobre el Piojo Lopez. Com els que ja he fet jo, per exemple.

RODOREDA NO M'ESTIMA
Agrair al Cansalader que ajudés a Aragones a romandre en el càrrec de la "Roja". Encraa podrem riure una mica més en partits oficials amb la disbauxa nacional. La Bruixa en canvi, no té tant sort i segueix de pega amb els caps de premsa. Els anglesos i els argentins s'hostien pel futbol i les Malvinas, pero es posen en comú en fotre la vida impossible a la Bruixa. Paciència, dona, paciència...se't perdona tot menys que acabis defensant el sistema de premsa del Barça un cop ho comparis amb el del potent Reading.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu, qué, ets de la radio, oi?
Els de la radio no feu un altra cosa que explicar tonteries, però clar, les paraules se les endur el vent i no 'hau' de ser rigurosos. Així sí que es pot campió!!!!

Anònim ha dit...

Com escric pel mig del text, quan dic alló "Centrant-me en la premsa escrita, que són mis menesteres"...si parlo de premsa escrita és perquè aquesta és precisament la meva feina. Sóc plumilla. I amb orgull. De fet, en el text li foto pal al meu mateix mitjà de comunicació....tu si que ets un campió!!!
L'escorta