Coincidint amb el dia que tots ens havíem d’aixecar no sé exactament contra què (la fam?!), i amb el dia en què el món està en peu de guerra contra el puto DVD de CiU, faré una petita incursió a la campanya electoral per aixecar-me contra i cagar-me en l’ínclit Xavier Sala i Martín.
Aquesta llumenera de l'economia sortosament exiliat a Nova York ara exerceix de periodista per obra i gràcia de La Vanguardia, i es dedica a fer entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat. No sé si en farà gaire més, però avui ha començat amb Montilla. Vagi per endavant que un servidor seria l’última persona que votaria el doble de Sergi Mas, de fet preferiria tallar-me les dues mans abans de fer-ho, i fins i tot els peus si calgués evitar temptacions. Nota mental: això em recorda la famosa frase perpetrada pel mateix Montilla “estem lligats de maus i pens” (sic) quan no podia resoldre no sé quin problema. Al que anava: avui Sala i Martín l’ha entrevistat amb una categoría inferior a la de les seves tristament famoses americanes.
El millor és que l’entradeta de l’entrevista ja avisa que Sala i Martín és “provocador, impertinent, tossut i polèmic”. Tot veritat. Jo encara i afegiria algun adjectiu més però ho resumirem amb impresentable. Doncs bé, el novaiorquès més llest de la classe es dedica durant dues pàgines senceres a fotre-li entrades a l’altura del genoll al pobre Montilla, amb arguments alguns certs altres totalment oportunistes i manipulats, que el self-made de Cornellà va encaixant com pot.
El que em fot és que, d’entrada, l’entrevista no t’aporta res de nou sobre l’interfecte (que, en principi, seria l’objectiu) perquè no passa de ser una discussió entre l’un i l’altre. I el que m’indigna és que tot plegat em sona a lliçó de Sala i Martín a la resta d’inútils mileuristes que ens arrosseguem per aquesta professió. “Mireu, desgraciats, com que hi parlaré avui i no l’hauré de tornar a veure en tota la meva vida, vomitaré sobre Montilla totes les afirmacions que em semblin i em quedaran dues pàgines que em pagaran a preu d’or i que, amb una mica de sort, demà em publicaran al The Sun, de tan sensacionalistes com són”, deu pensar el mite de les americanes discretes. Si jo treballes a Política de La Vanguardia, ja l’hauria penjat de la planta 15.
En resum, que aquest mite ressaviat vingut a llepaculs de Laporta (o és Laporta qui li llepa el cul a ell?) ha tornat a fer una exhibició de l’escassa classe que té. Potser estic equivocat i ara aconseguir que l’entrevistat se t’aixequi de la cadira és un mèrit, o potser ho van explicar l’últim any de carrera. Ho sento, no hi vaig anar. És trist comprovar que, com més pallasso ets, millor et va.
I ja que hi sóc: encara que fos de la gestora, sens dubte aquest personatge és el pitjor president de la història del Barça. És el mateix desgraciat que va dir que “el carnet del Barça és barat”, que es pavonejava que tenia 18 entrades per la final de París i que ens avergonyia amb aquelles americanes fetes a l’Índia que probablement teixia una nena de 12 anys. Lliçons, les justes.
MÉS BACARDI
El FCnBa ja està en 3 de 4. Això cada dia va millor.
L’ALMAX
Autorajada. Després de 107 anys queixant-nos que els àrbitres són franquistes i madridistes, tots plegats hauríem de reconèixer que ahir al Sevilla li van robar el partit. O si ho preferiu, que ens el van regalar. Insisteixo, jo el primer.
AFTER HOUR
Alcalde, és molt demanar que facis els teus concursos el dia que et toca? I, per Déu, Salva era central, no davanter.
BRUIXA, PREN-TE UNA TIL·LA
O millor un te. T’adjunto un e-mail rebut el 26 de setembre de l’AIPS que potser et serà d’utilitat en futures vacances angleses:
“Premier value for the AIPS card By Keir Radnedge
The AIPS card has gained new status within European football after agreement with the English FA Premier League on match accreditation applications.This development follows an increasing number of protests from foreign reporters over access to Premier League matches. Many have been turned away through lack of the necessary licence, a unique system operating in English football.Media access in the Premier League (and the lower three divisions in the Football League) is regulated between the Leagues and the clubs. The licensing system was created initially to control commercial photography. This was later extended to include the print media and websites.Every publication seeking journalistic access must hold a licence for either the season or a one-off match. The licence also demands a public liability insurance.Europe's highest average attendances may be in Germany's Bundesliga but, worldwide, by far the most popular football is the English version. This is reflected in significant income from worldwide TV sales. In return, many foreign publications want access to Premier League press tribunes.A major problem for the Premier League - and also for AIPS and bona fide working journalists - is the number of bogus match applications to both the League and its clubs.Unfortunately, some press departments have used the absence of a season-long licence as an easy excuse with which to reject accreditation applications - contrary to Premier League rules.Hopefully, such practices have now been effectively outlawed by the new agreement between AIPS and the Premier League.Foreign journalists wishing to cover Premier League matches on a one-off basis should send applications SIMULTANEOUSLY to both the home club and the Premier League press office (fax +44 207 864 9221).The League now holds a list of all AIPS members from seven major European nations and they will be granted a single-match licence immediately.The League will notify both the publication and the club simultaneously within 24 hours. Membership of AIPS will also be taken as meaning that the publication or agency concerned does hold the requisite public liability insurance.The AIPS member countries concerned are Belgium, France, Germany, Holland, Italy, Portugal and Spain. For other countries, the Premier League's media department has undertaken to check membership status direct with the AIPS Football Commission.Each club retains the ultimate right to decide whether to accept or reject an accreditation application. However, a certain percentage of each press tribune should, under League rules, be available for foreign media. The League has promised to remind clubs of that obligation.Foreign reporters wishing to apply for Premier League match accreditation are advised to contact both the club and Premier League simultaneously by fax or email using the following wording:"""I wish to apply on behalf of [publication] for written press access in the name of [journalist] for the [home club] v [away club] match on [date]. This application note is both notification to your club and also an application, for Premier League attention, for a single-match licence under the terms of the agreement with AIPS."
Ja ho veus. Ni puta idea.
26 comentaris:
Si quiere dar lecciones, que empiece por SU PRESIDENTE, Laporta. El mismo espíritu crítico y tocagüevos le hace muuuuuuuuucha falta al cuñado del fatxa.
Em pixu en els impertinents de disseny!!!!!
penjo els concursos el dia que em surt dels collons.
salva a mi em sonava a davanter, tothom es pot equivocar, ho sento.
L'alcalde
No hi ha ni un redactor de La Vanguardia que tingui collons de fer aquesta entrevista i qualsevol d'ells està encantat de tenir dos pàgines fetes i poder marxar a casa abans per recollir les 800.000 peles que cobren al mes per mamarla a Montilla, Mas, carod o sa puta mare enviant entrevistes amb questionaris i reproduint el que els hi diuen els gabinets de premsa dels diversos partits politics.
Coincideixo amb tú amb qué l'autor de la entrevista és un impresentable, però si oblidem el seu nom i anem al contingut, ja era hora de donar pel cul a un polític. Em consta que la del Montilla no és la més dura que ha fet. Mas va sortir de la sala dient-li fill de puta, però no va ser tan babau com per dir-ho davant del micròfon. Per una vegada que et llegeixes una entrevista publicada abans de la secció d'esports, vas i rajes. Cansalader, sigues consequent.
Dit això, adjunto el mail que he enviat a Sala i Martín.
Senyor Xavier:
D'entrada haig de dir que m'ho he pasat molt bé amb la teva entrevista a Montilla.
T'ho dic després d'haver treballat dos anys al departament de premsa d'un partit polític on vaig acabar fart de qüestionaris previs, entrevistes a la carta i correccions posteriors. Per això vag arribar a un diari esportiu enviant a la bassa una estúpida carrera política. Dono gràcies d'haver marxat abans d'haver agredit a qualsevol cul d'olla que circulava per allà.
Com a mínim, has aconseguit fer una cosa nova: Una entrevista tocant els collons a un polític. Felicitats. Només per això ja tens tot el meu respecte. Ja era hora de faltar als pares de la pàtria i que ensenyin les vergonyes en situacions de tensió.
Has estat higiènic. Torrecollons, però necessari. Com Dirty Harry has fet un treball brut, però que ha de fer algú
Dit això. Em permeto fer te unes consideracions perquè reflexionis i em treguis de dubtes.
Per què tú no vas acceptar el joc de l'entrevista quan eres president del Barça?
Creus que Joan Laporta suportaria un questionari similar sense perdre els papers de la mateixa manera que Montilla?
Si la resposta és negativa, qué fas col·labrant amb ell?
Francisco Ascaso
Hola. Escriuré en castellano, la lengua que mamé porque me sale de la punta de la polla pero sóc més català que tots els kabrons que demanen filiació a ki mou la kua a aquest païs de merda i vomito en l'idioma que em surt dels collons, encara que no tink ni puta idea de com akaba la merda del soo denpitus (¿saps tú com començen les Homilíes d'Organyà, burru?- recordo, digo, que aquest troç de provocador no concedió una puta entrevista -QUE NO ESTUVIERA HECHA POR UN AMIGOTE SUPERNROLLAO, claro- durante el tiempo que el president Laporta le regaló el cargo. ¿Qué pasa, le dábamos miedo o es que el señor que kolabora con la FAES -si, la del facha superviviente ese del bigote- i que va veure un partit amb barret de Papánoel l'any pasado, consideró que no estábamos a su altura mental para entrevistarle? Tal vez lo que temía era que le hicieramos un cuestionario de barcelonismo parecido al patético test de catalanismo que él escupe sobre el señor Montilla, que le tenía que haber dado dos hostias. Y que se me caigan los dedos si le voto algún día. Menos ahora, que he descubierto que con un tenedor en la mano le dejo los dos ojos en su sitio. Vaya nenaza.
Torne'm-hi.
Es una vergonya. Si el director de L.V. recibe una sola queja de un becario desde el gabinete de prensa dels butiflers por una hipotética pregunta inoportuna durante una rueda de prensa ¿sabéis que le pasa? Yo lo tengo claro. Ara, al neoliberal postfascista antivacas i pagesos -si te collons que vagi a Lleida a dir el que diu de les subvencions per al camp- le reímos las gracias, ¿no, señor dire?. Al superlisto le pagamos un pastón.
Pues que explote el cajero cuando vaya a hacer uso de él, a ver si se le cambia la cara de papanatas que tiene. Sólo tiene dinero, el miserable. Ni kojones tiene de pisar mi barrio porque le meten la mierda de americanas horteras que lleva en su puto agujero del kulo. Déu no vulgui que me'l trobi una nit mamat i sospiti que em mira malament, que pendríem mal. Le iba a dar más que a una estera. A Kagarme en la boca de cuantos idiotas me encuentre en el campus de la Universidad de Kulumbia me boi a ir pa Niu York, joputas.
Seguramente ha conseguido lo que buscaba, que hablemos de él, pobre miseble. ¿Alguien tenía que hacer el trabajo sucio, ha escrito Francisco Ascaso?. ¿Qué trabajo sucio? Ese tipo no ha trepitjat el fang en su puta vida. Y eres un kobarde, amigo, pero sé quien eres Paquito ascaso, y mi amigo Txomin os tiene ganas. Las balas están marcadas y lo que os queda es una cuenta atrás. A ti también, amigo del García, puto irlandés nacionalizado. Kobarde. Si tienes el email del chorralaire ese, eres amigo suyo, ¿no?. Dirty Harry, Dirty Harry... el trabajo sucio lo hizo quien yo me sé y nació en el norte, que está lleno de frio.
Pues me kedao a gusto.
Bona nit.
Ah!, pedante Ascaso: Ke lo sepas. El maestro Alfred hace una entrevista más dura y mejor que la de tu amigote de aquí a Buenos Aires. Ke lo sepas. Y que yo sepa, desterrado, pero sigue a sueldo.
"Mis entrevistas". Mi pixo. Pero es que estic de molt mala llet, asín que m`hi pixo molt.
GRRRR. KINES GANES DE DIR EL QUE PENSO...
pero no puc.
pdta: ¿Es posible que pengéu una foto en pilotes de la nena aquesta que dieu té tant mal geni?. I una de rabos vostres, que tal?.
Lu.
Akí te espero hijodelagranputa. Y el email se encuentra en su página web, inútil, que eres peor que frieros entrando en la libreta de van gaal.
Payaso.
Si te cagas delante de los guardias del Camp Nou.
Un abrazo
Querido Ascaso.
Ha preguntado usted, con cierta intención a pesar de que parece que le ponen las chaquetitas fosforito del bobo de Columbia, si el señor Laporta aguantaría un cuestionario semejante.
No hace falta que espere usted respuesta del bobo conocido. Ya se la doy yo: NO. Y lo sé porque me consta que el señor Laporta ha montado un pollo importante en una entrevista planteada con mucha menos mala baba.
Atentamente.
pues haber tenido los cojones del bobo de las chaquetas, que no el bobo conocido, que es otra persona y haberlo publicado.
Qué fácil es criticar desde el anonimato y sin detrecho a réplica.
Cobardica.
A mamarla a parla
Cojones me sobran. Y lo del bobo no es valor, sino puta suerte de hacer gracia al señor de La vanguardia (al que le debe parecer superenrollao con sus colorines y sus chorradas). Y la de Laporta se publicó, so listo. Se omitió el hecho de que el menda fue un grosero y no paraba de dar voces. Qué gracia! La Vanguardia se atreve con Montilla pero a Laporta bien que se la chupan, aunque sea infinitamente más miserable. EM PIXU EN LOS POPES DE LA INFORMACIÓN. Y SOBRE TODO EM PIXU EN LOS PIJOS QUE SE RIEN DE SUS GRACIAS.
Y escribo desde el anonimato porque me da la gana.
estoy harto de cobardes que escriuen sense donar la cara. Només las putas y los polis de la secreta trabajan con mote (esto vale pa tos los de blog éste de mierda que haría sonrojar a Miguel Gutiérrez por lo blandito). Por cierto, l'anonim que escriu dusté dos comentaris mes dalt fa pudor a dona periodista a mil metres. Maldita sea. ¡Pero si la primera vez que viste un ordenador portátil te subiste encima creyendo que era la báscula nueva pal bater! Ja deia el Charly que l'única manera de fer mes lliure a una dona es fent-l'hi la cuina més gran.
Pero me temo que tu no sabes ni cocinar, ¿no, merengona anónima?-. Claro, que era de esperar tanta cobardía... a quien cobarde sarrima...
Lu
Dices que se publicó, pero se omitió lo ue pudiera ofender al presidente. Y aún lo dices orgullosa. Y uso el femenino por si tengo que creer a una cosa fosca que asegura que escribes mientras te pintas las uñas de los pies.
Y según tú, para La Vanguardia (espera que vomito.ARGGGGHH. Ya está) es más fácil meterse con Montilla que con Laporta. ¿Pero de dónde vienes tú? ¿De alguna planicie ignota en la que los presidentes de club son más importantes que los políticos?. Pues debe de ser eso. Aquí no hay tránsfugas que cambian el sentido del voto el mismo día de la proclamción del presidente de la Comunidad Autónoma. No, esto es un país honrao con su tres por ciento y su canesú.
Postdata. ¿Dónde están los bloggers cagaos de este foro de boy scouts? ¿acojonaos?
Y lo más importante. Cómo dijo el 'hotentote cosa fosca' ¿se publicará alguna foto en bolas de la chica gruñona?
Toni Gutiérrez García
Los bloggers estan partiendose el culo con tanta tonteria escrita en esta seccion de comentarios...no tiene precio.
Necessito saber què us preneu. Sóc un infeliç. Però alhora estic feliç: mai no havia provocat tanta polèmica.
El Cansalader admirat
De fet, és un gran èxit del Cansalader i del blogg. L'idea és aconseguir que es "raji x rajar", i s'ha aconseguit amb escreix. Com a boy scouts, podem donar-nos per satisfets. Ens posarem el mocador a la sala de premsa del Camp Nou i cantarem "Trobarem a faltar el teu somriure" dedicat a Galvache.
L'escorta
L'entrevista d'avui a en Mas decepciona, després de la primera entrega. Trobo a faltar sang...
Després de llegir les entrevistes a Montilla i Mas, tothom hauria de passejar una bona estona pel lloc web de l'inclit Sala i Martin, perquè no te desperdici.
Aquest home ha sortit d'alguna d'aquelles pelis dels anys 80 tan dolentes, de les que extranyament guardo bon record. Els gunnies, per exemple. Sembla aquell nen xino que és un petit geni (ell en Economia), però és un nen molt infantil,. O podria ser el protagonista de "Big", lamentable film del lamentable Tom Hanks.
Un paio amb els estudis que te, i fot una web amb les seves fotos amb la Copa d'Europa (n'hi ha una amb Laporta i Rijkaard que no té preu), amb miss mon, Kobe Bryant, a la NASA. És "El Zoo d'en Sala Martin". Un psicoanalista disfrutaria de valent amb la seva web. Una necessitat de sentir-se protagonista, de creure's per sobre de tot...una personalitat que es transforma en entrevistes amb preguntes genials, que molts periodistes mai farien, i d'altres tant lamentables, que nomes les faria Boris Izaguirre. Perdó, ni Boris Izaguirre. Aquest paio em descol·loca molt. Però per molt geni que sigui, no m'agraden els qui miren per sobre de la seva americana hortera. Una cosa es voler fotre una entrevista apretant a l'entrevistat, com feia l'Oriana Fallaci (RIP), i l'altre fer-la des les alçades...quan per a tots els mortals, no deixes de ser el pallaso que porta americanes de colors. És així de senzill. El 90% dels catalans que el coneixen, ho fan pel Barça i per les americanes. No per columbia, ni pels premis, ni pel Zoo d'en Pitus.
L'escorta.
BIG es una peli cojonuda
Es diu 'Los Goonies', ignorant. I 'Big' és una peli de puta mare. I ja donaries un braç per treballar al costat de Boris Izaguirre enlloc de a les ordres d'un director que va al Camp Nou amb un portàtil que té com a salvapantalles una PILOTA DE BASKET!!!!!!!!!
Penses que saps molt de futbol rescatat d'enciclopèdies angleses de segona mà, però de cine tampoc no en tens ni idea per molt que et facis fotos amb posat d'interesant.
No has tingut infància. Quina pena.
Per cert. A la resta de bloggers: Apreneu del cansalader.
Cansalader escindeix-te d'aquest grup de nenazas i vine amb nosaltres, que rajarem de veritat.
Un admirador del cansalader
Nota: Bruixa, tu també tens lloc, però fa falta la foto
Es clar que vaig tenir infancia. Va ser semblant a la de Pedro Almodovar, per aixó sóc una nenaza.
Aquest Almodovar però, no si qui és. Com que no en sé de cinema...
Ara, no em feu carregar amb el mort del meu director. Que ja en tinc prou amb el dia a dia. Insulteu-me amb aspectes de la resta de la meva vida, però aquest cop baix, no.
L'escorta
A Almodovar tampoc li deu agradar Big. Ara entenc moltes coses.
I, evidentment, no seràs tú qui decideixi com t'hem d'insultar. Si et consola, pensa que hi ha directors pitjors.
De fet, aquest espai es per rajar, o no?
Totalment cert. Aixó es per rajar, l'insult el decideix qui insulta, i existeixen directors pitjors, basicament perquè el meu no arriba ni a la categoria de director. No arriba ni a "boy scout blogger". Però cobra molt més. Si el salvapantalles es cutre, els videos que té de gimnastes ensenyant els pits són pitjors. I la resta de boys scouts a Londres i jo que ja no sé que coi fer per matar el temps....
I insisteixo, Big és un film mediocre, com Tom Hanks. Un actor sobrevalorat, que com tants directors de diaris, cobra més del que mereix.
Bé, hem pasat de “lamentable” a “mediocre”. Millorem
Un plaer
cal tants insults en els textos??diuen que quan es crida o s'insulta és perd tota credibilitat i en alguns comentaris hi ha més insults que informació
espero que els bloggers posin fré
ànims cansalader, rajes amb elegancia
aquest blog s'està desmadrant
Quí preten tenir credibilitat???
¿Por qué pararse a discutir si se puede pelear?
¿Desmadre? ¿Señor conejo, puede decirme cómo diablos se sale de aquí?
Lo de señor conejo va per Saviola?. Ell tampoc sabia (ni volia) sortir del Barça, i al final s'hi ha quedat...té merit començar amb Sala Martin i acabar amb conejos i els Goonies. De nou es demostra l'alt nivell d'alcoholisme de la premsa barcelonina..
Lo que se demuestra es tu ignorancia, amiguete. Hay más conejos que Saviola en el mundo, hay conejo en pepitoria, el conejo de la loles, el conill amb sanfaina y millones de conejor más. En este caso se trata de un personaje de un tal Lewis Carroll y la que inquiere al tal conejo es una niña rubia que se ha caído por un agujero en un árbol. Vamos chaval, que con el google y una ayudita seguro que sabes de que libro hablo!
Publica un comentari a l'entrada