ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat
Fernando Alonso és un inútil. I Rafa Nadal un bluff. Anem per passos. El flamant bicampió del món de la Formula 1, per fi tindrà l'oportunitat de demostrar que és tant important el cotxe com el pilot. El kaiser va haver de trencar el motor, més d'un any després perquè l'asturià fos campió del món. La remontada que va fer a l'última cursa del Brasil va ser espectacular per deixar clar a tots aquells rajadors que en aquest esport, si es vol, es pot adelantar. En canvi, Alonso, encara no se n'ha adonat que ha guanyat gràcies al cotxe i la mala sort de Ferrari amb els neumàtics i de McClaren i el gafe finlandès. M'agradarà veure què fa l'any que ve amb un cotxe que s'espatlla cada dos per tres. A més, em cau fatal per prepotent, madridista i inútil. O ara s'han de donar motius i justificacions per insultar algú?
Parlem del madridista nosaberperdre de Rafa Nadal. Com es pot ser tan patètic. Insultar al rival a la sala de premsa perquè t'ha guanyat. Quan Nadal és el primer notes que falta al respecte a tots els contrincants celebrant cada punt com si fos un gol del Madrid. I la premsa al darrera, comparant-lo cada dia amb Federer. Si us plau, si no li arriba ni a les soles de les sabates! Federer ho guanya tot, i l'altre a la que surt de la terra batuda, no és ningú. Un tio que anuncia el Cola Cao no pot arribar a res en aquesta vida! I si no mira a Pedrosa, un altre inútil que no sé qui es pensa que és. T'asseguro que jo sóc el Hayden i el foto d'hosties allà mateix. Em trec el casco i el començo a matxacar!! Si és més baixet que jo el "lumbreras"!!! Que n'aprengui de Rossi, un guanyador nat, o d'Elies, que mica en mica, va agafant experiència i encara guanyarà el mundial abans que ell!
Avui no tenia ganes de parlar de futbol. Deixem que els merengues (i sobretot els mitjans de Madrid) disfrutin dels seus dies de glòria, que ja els tocarà patir més endavant. Per cert, gran premsa de Barcelona. Som uns cracks. Tots demanant que juguin Deco, Iniesta i Xavi, i a la que el pobre Rijkaard els posa, li cauen totes les hòsties del món! Què gran és ser periodista! Visca! Què fàcil és criticar!
MISSA D'ONZE
Michael Jordan és gran. Molt gran. L'única que val la pena de la petanca aèrea. La definició que va fer de què és la pressió que ens va explicar un lector habitual d'aquest blog és fantàstica. Gran Jordan.
BENEDICCIÓ
Ramon Pujol cantant O sole mio al sopar de directives... On hem arribat. No se m'ocurreix cap cometnari que estigui a l'alçada. Ho sento.
L'ARLEQUINAT
Tenia el cor dividit, però no ho vem poder evitar: Perelada 0 - Sabadell 2. Més a prop del play-off. Ara l'objectiu és recuperar el liderat. Potser aquest diumenge gaunyant al Prat a casa. A més, per fi hi podré anar!!
dimecres, d’octubre 25, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
i quina es aquesta definició de pressió?.
No serà la que senten els membres de ciutat Badia abans d'un Chelsea-Barça?
Que collons cor dividit?. La fe no admet dubtes. Total, les copes no les feieu a Perelada mateix...Puta Perelada, puto Prat, puto tothom. Sempre endavant, Sabadell!
L'escorta
PD: A l'equip de desastres culers mai votaré per Huguet. Va jugar al Sabadell i queda exclos.
Recordo que un veterà corresponsal de Cádiz, un mite periodistic anomnat Pepe Gades , que només apareixia el dia abans de Carranza perquè després estava tan borratxo (tenia uns 75 anys al 94) que mai agafava el telèfon em va definir el Sabadell com : “Ezequipo que vijte comolohpayalloh” (Un equip que vesteix com Tortell Poltrona)
Crec que és la millor definició que han fet mai del Centre d'Esports Sabadell (adhuc Huguet i erico Alonso)
Fins i tot a tercera la gent s'enrecorda de nosaltres...sóm grans...
Si me dices que Alonso es malo, bicampeón del mundo mojando la oreja al tramposo alemán, es que eres mas corto que pumuki
Publica un comentari a l'entrada