JOOOOSE MOURINHO...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Ha tornat, i m'en alegro. Escric abans del partit perquè quedi clar que tant fa el resultat. El futbol sempre estarà agraït a José Mourinho, un gran. UN GRAN. Molts el critiquen, es queixen de la seva actitud, de les seves provocacions, però d'aqui unes dècades, quan la pamli, se'l recordarà com un gran. El temps ja ho té, aixó. Un paio amb tants enemics com amics, un cop es mor, passa a tenir només amics, només gent que el recorda amb afecte i recorda com una victòria personal les seves genials rodes de premsa.
José i Rijkaard han guanyat una copa d'Europa, i obviament, Rijkaard ho ha fet amb un estil de joc més atractiu. Però no negarem que té merit guanyar-la amb aquell Porto. Els dos han guanyat la copa de les orelles grans, i ambdós van sortir a la roda de premsa prèvia al partit disposats a donar guerra. Però el concepte de donar guerra de Rijkaard són monosilabs, i el de José, declaracions que només l'horrorosa traducció de la pija que van portar va espatllar. josé sempre em caurà bé, sobretot perquè es un paio fet a si mateix des de la merda. Quan li criden "traductor, traductor", li tiren flors, perquè ell pot pensar que va començar traduint i ara ja és el tècnic més ben pagat del món. De nou ens va donar un munt de titulars i va fer gran la Lliga de Campions. Domina l'escena. Fa guanyar als seus jugadors, sap actuar a la banqueta i la sala de premsa...és un gran.

CIUTAT BADIA. L'ajuntament de Ciutat Badia hauria de demanar a tots els polítics que avui seran a la llotja o la graderia amb la seva millor rialla Profident, que donin fons econòmics per reformar de nou la sala de premsa, que es queda petita quan ens visita José. També haurien de sumar esforços en favor de la causa local, i no donar ni bola als anglesos de merda que envaeixen cada any la sala de premsa. Tant Més que un club i la sala de premsa sembla una casa de barrets caotica cada Chelsea-Barça. Als anglesos, ni aigua. I prohibit que preguntin any rera any sobre tirar-se a la piscina. Ja cansen.

MOSKOVSKAYA. Una opinió personal. Que s'acabi ja la gran mentinda del Nàstic. La gent només s'enrecorda de la resta de Catalunya quan toca anar de patriota. Ara s'enrecorden del Nàstic un cop ja és a primera. Però quan era jugant promocions per no baixar a tercera, ningú parlava d'ells. Prou falses simpàties. A mi m'és igual, el que li passi al Nàstic. Jo sóc del Sabadell, els meus Pallassos arlekinats del Mikolor, i el Nàstic, com el Lleida o el Figueres, me la resuda. Si algú te familia a Tarragona, que l'animi. La resta, que deixi de fingir, que un cop siguin a segona, s'oblidaran d'ells fins que d'aqui 20 anys torni a pujar un equip català i tothom es pleni la boca de catalanitat. El Nàstic importa als tarragonins, i només quan és a primera o segona A, que jo recordo el camp buit no fa tant. Si ser català implica que cal animar tots els equips catalans (menys els perikos, es clar), em pixo en aquest concepte de catalanitat. No m'imagino un seguidor de l'Aberdeen animant el Rangers, el Celtic, o el Caledonian Thistle Inverness només perquè són escocesos...
I en el bàsquet, tres quarts del mateix. Que s'acabi la mentida del Akasvayu Girona, que no seran res fins que guanyin algo, com van fer a Manresa sense tants diners. Tant Pesic, tanta pasta, tant Marc Gasol, i van fer el ridicul. Tant de bo Akasvayu acabi sent un frau com Marbella, i el CB Girona peti.