LAPORTA, TAMBÉ BOTIFLER pel cansalader de Gràcia

No, el pitjor de la setmana no han estat les dues patacades dels nostres gladiadors, que confirmen que aquest any encara no hem guanyat cap partit contra un rival seriós: derrota contra el Sevilla a Mònaco, empats contra el València i el Werder Bremen, i derrotes a Chelsea i Madrid. No, no me n’he oblidat: la victòria contra el Sevilla va ser més de l’àrbitre que nostra.

Però, com deia, el pitjor no està al camp sinó a la llotja. El nostre president desacomplexadament catalanista va pecar de gravetat dijous en una entrevista concedida al cap de l’alcalde. El guenyo creua Calderón i Laporta, en una nova edició de les mamades de polla mútues i compulsives que s’han fet aquesta setmana, i li deixa anar: “Si prospera lo que pedían en el Catalunya-Euskadi, este partido (el Madrid-Barça) no se podría celebrar. Qué pena. ¿Se puede permitir el Barcelona jugar una Liga contra el San Andrés (sic)?” La pregunta té tela, però ja no sorprèn tenint en compte el feixisme emmascarat de paleto-provincià-de-Brunete. El pitjor és la resposta del desacomplexat: “Esto son cosas de los políticos, que a nosotros no nos competen”. Botifler! O pitjor: encara bo si només fos botifler, perquè ja hem comprovat que n'hi ha molts. El que m’indigna és el doble discurs: quan parla aquí i en català sembla el president d’Estat Català, però amb el De la Morena no hi ha collons. Quin fàstic! Estic desacomplexadament fastiguejat.

Després d’aquest episodi en què Laporta no es va saber traduir a ell mateix, van continuar les mamades de polla a dojo, només trencades pels estirabots de Txiki. Gran Txiki! Un parell d’hostietes ben donades a l’engominat de Mijatovic, demostrant que és tan gran portaveu com limitat secretari tècnic. Però al que anava: enmig d’aquest ambient teletubbie arribem als fets de diumenge, probablement els més greus de la història del Barça. Després de participar en una bacanal de drogues i alcohol a Bucarest amb el president de l’Steaua (pacte de sang amb melmelada inclòs) Calderón li diu a Laporta que li encanta l’òpera. Dit i fet. El cap de protocol del Barça, l’ínclit Ramon Pujol, va agafar el tovalló com si fos Pavarotti i va perpetrar una ària enmig del dinar de directives. Cagumredéu! Però és que no hi ha dignitat? Ni el Barça com a club, ni aquest personatge com a individu. Em passa a mi, i abans m’encadeno a la porteria del Bernabéu que cantar per aquesta colla de fills de puta. En aquest país ja no dimiteix ni un pobre cap de protocol ridiculitzat pel seu president. Us imagineu Núñez obligant Maxenchs a cantar “La Puerta de Alcalá” per major glòria de Ramón Mendoza? Ja fa temps que avanço que Laporta acabarà sent molt pitjor que Núñez, i els petits detalls no fan més que donar-me la raó. Setmana a setmana, rajada a rajada.

MÉS BACARDI
Sense moure’m de Madrid. Patètica i lamentable l’actitud del cultivat públic capitalí en el Masters Series de tennis. El txec Berdych elimina Nadal i fa callar el públic com Raúl va fer al Camp Nou quan era jove. Nadal perd el cap per primera vegada des que el conec i diu a la roda de premsa que Berdych és un estúpid. Mal perdre. Però pitjor encara el públic, que al dia següent es va dedicar a escridassar i insultar Berdych durant les semifinals, fins al punt que no en va fotre ni una a dins. Però és que són tan provincians i estúpids (ells sí) que prefereixen pagar per cridar que per veure un bon partit? No es mereixen ni el torneig del Bonasport.

L’ALMAX
El personatge de la setmana és el gran Rodney White. Sí, jo tampoc no el conexia, però és d’una grandesa incomparable. Aquest paio juga al Bilbao Basket amb un contracte temporal (es veu que la temporada passada va col·laborar al descens del Manresa) i ahir es planta a la pista de la Penya. El cas és que el tio juga bé, fot punts a dojo, però va jugar tot el partit amb un escurandents a la boca! Tot el partit. Com si estigués a la taverna. Una actitud valenta i lloable en tant que és una prova més de la farsa que és el futbol aeri. El meu nou ídol.

AFTER HOUR
La bruixa torna avui a la feina. Bé, per ser més precís, torna a la redacció. Benvinguda!