UN BARÇA SENSE DIARIS ESPORTIUS.. per l'Escorta de la Campiona

Estic fotudament mandros. Després d'una setmana amb Chelsea i Real Mandril, m'agafa un profund sentiment de mandra. Com si una mosca tse-tse m'hagues picat a la soca dels ous i nomès tingui ganes de dormir. Com una puta marmota. Marmota, animal que em fa pensar en una gran peli, "Atrapado en el tiempo", amb Bill Murray. Una gran peli, no com "Big".
Total, que si aquests darrers dies han escrit gairebé més els anònims (i no tant anònims), enlloc dels boy-scoutts, he pensat que jo també podia fer vaga. Però bé, tinc cinc minuts abans del gran clàssic. Un blogg sense entrades escrites no té massa sentit, com tampoc ho tindria el Barça sense la premsa. Ho pensava ahir. Hi ha una peli que juga amb una idea semblant: que passaria a Estats Units si tots els mexicans que hi viuen i treballen no hi fossin?. ( http://www.undiasinmexicanos.com film explica que els empresaris haurien de netejar-se la merda, cuidar el jardí, que l'economia s'aniria a la merda...bé, tipic film "progre-moderno", que m'ha fet pensar sobre que en seria del Barça sense la premsa?. Que en seria del club que va neixer gràcies a l'anunci del suiss Gamper a un diari esportiu?. Seria igual de gran, el Més que un club?. Ens vindrien a darrera suplicant que seguissim practicant l'art de la felatio?
Qui ho sap. Imaginem que els diaris esportius no hi són, o no escriuen ni una ratlla del Barça. I que els esports, a les ràdios, quedessin marginats a petites mencions, tal i com crec que algun iluminat desitjava per Catalunya Radio. Durant les eleccions, els candidats haurien d'anar a diaris d'informació general per quedar amagats en uns baixos al final de tot. Com arribarien als socis?. Fent com Jordi Medina, que passejava pels carrers?. Un mite del Barça, aquell de la derrota en Copa al Bernabeu per 12 a 1, va ser possible gràcies a que un periodista esportiu va decidir dir la veritat (pressions als blaugrana perquè perdessin) malgrat la censura. Llàstima que el periodista era José Antonio Samaranch, qui per un sol dia en la seva vida va anar contra el règim...que en seria del Barça sense l'Urruti t'estimo, sense Pizzi sos Macanudo, "Eto'o, Eto'oooo", i la gent comprant tots els diaris quan es guanya?.

EL VODKA, MOSKOVSKAYA. Que ningú es pensi que vaig veure el film dels mexicans emocionat. No hi ha cosa que em faci més rabia que un mexicà, els tinc fobia per culpa dels seus periodistes, inclosa la rossa que es passeja de tant en tant per Can Barça obrint portes gràcies a la cadència de les sevs natges. Et passes dos mesos perseguint al Manito Marquez, i la paia aquesta sempre té les portes obertes. Bé, no m'hauria de sorpendre. Si molts teniu fobies als anglesos, alguns les tenim als Mexicans. Per cert, Sacarina i Bruixa, esperem un relat de les vacances.

CIUTAT BADIA. I si no hi haguessin diaris i ràdios?...de que treballarien els entranyables membres de Ciutat Badia?. Jo en veig algun treballant a una tenda Emilio Tucci de Passeig de Gracia. I el gran cap de C.B.?. Alcalde d'un poble de 20 habitants?. Doble de Bela Lugosi a alguna peli de Serie B com"Desmadre en Transilvania"?.
I el que és pitjor, que en seria de nosaltres?. Si deixem de ser periodistes, ens quedariem només en alcoholics. Ara sóm periodistes alcoholics. S'accepten propostes sobre que en seria de la gent de C.B. o de la sala de premsa del Barça. Jo crec que cert redactor de cert diari del grup Godó -i no l'esportiu-, tornaria al capdavant de Counting Crows, el grup que va abandonar per dedicar-se al periodisme.