divendres, d’abril 07, 2006

CARTA AL MOSSO DE LA MOTO....pel Sacarina.

Estimat agent, diguis com et diguis. Deixa que t’escrigui unes paraules en aquest blog nostre per recordar l’incident que vam protagonitzar dissabte passat quan els dos seguíem, amb les nostres motos, l’autocar oficial del Reial Madrid en direcció al Camp Nou.

És el que té ser un mediocre. Arribes a COU de qualsevol manera, amb infinitat d’assignatures pendents i convençut (tu i tothom) que no serviràs per a res en el futur, facis el que facis, et dediquis al que et dediquis. Quan tot semblava perdut, va i et fas Mosso d’Esquadra aprofitant que han baixat el nivell d’exigència per entrar a l’Acadèmia. Era això o àrbitre de futbol. Portes, uniforme, porra i moto. “Per fi em respectaran”, penses, cansat de cursos i cursos de ser el pringat de la classe.

Potser per això actues com si la seguretat nacional depenguès de la teva feina de merda. Com si enlloc d’escortar una cosa tan trivial com un equip de futbol per una ciutat tan civilitzada com Barcelona, estiguessis pilotant una nau espacial amb els últims supervivents de l’espècie humana a la recerca d’un nou planeta després de la destrucció de la terrra i enmig d’una pluja d’asteriodes. Vinga home!. Que gairebé em fas caure mentre em cridaves com un histèric! Que a l’autocar no hi anava George Bush ni jo sóc Bin Laden.

El que més ràbia em fa és que encara no havia comès cap de les mil infraccions del codi de circulació d’aquella tarda. Només la meva condició d’independentista convençut evita que escrigui que trobo a faltar la Guàrdia Civil . Mira què em fas dir!. Pallasso!.

Ps. De la mateixa manera que denuncio que l’Advocat Defensor viatjarà a Madrid com un hooligan més de l’Espanyol per veure la final de Copa, també denuncio que lectors habituals del blog mantenen un idili-síndrome d’Estocolm inexplicable amb els Mossos d’Esquadra.

Tallat sense Sucre.


Faig una crida als lectors de Ciutat Badia perquè examinin quanta gent sobrera està acreditada pere als partits de Lliga de Campions. A algunes emissores se’ns restringeixen les acreditacions però altres transmeten el partit amb la nòvia al costat i la seva respectiva acreditació. O tenen a l’ajudant-becari-palmero-portamicros assegut entre el Herald Tribune i L’Equipe.

Gintonic de Bombay


Comença la setmana de l’Espanyol. La setmana en què els pericos seran notícia, obriran diaris i informatius i nosaltres podrem descansar coincidint amb la resta de mortals. Tot sigui perquè perdin la final i baixin a Segona. Tot i que m’agrada la teoria apuntada pel Bisbe. Guanyen la Copa i juguen la UEFA mentre són a Segona. No saben quin perfil d’equip fan. Es gasten la pasta, s’enfonsen en la misèria i a Cornellà hi construim un macrocentre d’investigació de la grip aviària.