REFLEXIONS DESDE LAXE Pel futur alcalde de...

Quan publiqui aquest article ja estaré a Barcelona, però em feia molta il·lusió escriure per el blog desde Laxe. La meva nova vida, obligada per els meus petits problemes al ronyó, m'ha permés gaudir d'una setmana santa atipica. En primer lloc, no ha estat setmana, ja que he estat a Galicia tres dies i mig, i per primer cop en la meva vida, ha estat santa, ja que res d'alcohol, de juergas nocturnes, de qualsevol tipus de vici i malhauradament tampoc res de sexe. Tot plegat ha estat molt estrany i les hores que les nits no m'han robat m'han permès anar a fer l'aperitiu amb els pares dels meus amics, ja que ells dormien, veure que als matins hi ha vida als carrers del poble i he tingut temps per fer coses, com ara escriure l'article i tenir-lo a punt per divendres.
I la primera rajada va per tots vosaltres, excepte la Matilde. Una de les coses que he fet és conectarme gairebé cada dia a Internet, amb aquell 'gusanillo' per saber quines novetats trobaria al blog, per veure si el Cansalader segueix rajant de Gasol, si el Sacarines encara està perseguint mossos amb la moto o si la Bruixa em donarà el si que espero desde fa molts anys. Però res de res. Només la Matilde/Maribel ha fet un esforç per apareixer per aqui en plena setmana santa i encara ha estat pitjor, ja que ens ha deixat a tots amb l'ai al cor per saber a qui es va trobar de nit. Maribel, parla ja, que no aguantem més!!! Així que la resta, inclós el nou perico o el petit bisbe, que no entra el blog però si que truca de matinada rodejat de freaks, a veure si us digneu a escriure alguna cosa, que treballo cada dia i m'aburriré.
Dit això, haig de confirmar que no sé sortir sense beure. Ara pensareu que ja fa molts anys que ho sabeu (cocacoles això no va per tu...), però més enllà de la conya que hem fet tota la vida de que no podem sortir i no beure, aquesta setmana m'he preocupat, ja que pensava que als 30 anys aixó ja no passaria i podria estar amb els amics sense emborratxarme. Però no. Ha estat durissim, tothom borratxo, vinga xupitos amunt i avall i jo amb la meva River Cero, que és la birra sense alcohol de l' Estrella Galicia. La veritat és que em vaig agobiar molt i va ser més dur del que pensava, mai a la vida havia estat jo el primer en abandonar el bar, encara estic traumatitzat.
I també va ser curiós veure la final de Copa a un bar gallec, escoltant els comentaris de la gent. La conclusió final per part d'un grup de senyors del poble i d'uns turistes pijos, tots ells amb cara de votar al PP, és que "con esto del Estatut los catalanes se llevan hasta las copas. La Liga para el Barça y la Copa para estos, esto es cosa del Estatut, seguro". Aquesta frase és textual, la va dir un senyor que tenia al costat i que desconeixia la meva nacionalitat, mentre la meitat del bar reia i mirava cap a mi.

CIUTAT BADIA
He estat de vacances i per tant no he estat en contacte amb Ciutat Badia, tot i que dilluns vaig estar penjat del telèfon desde Laxe per intentar arribar a un acord amistós amb el club per un assumpte provocat per un alt càrrec de CB. Per tal de no perjudicar les meves gestions, hauré d'esperar a la setmana que ve per poder parlar amb claredat, però aviso que la rajada serà de les bones. Gus, carinyo, ja no m'agafes el telèfon...

SWEET HOME PERALADA
El pitjor moment de les meves vacances va ser, sens dubte, dilluns a la tarda. Em sona el mòbil, miro a la pantalla i em poso content. Truca la Bruixa amb el móbil de la ràdio. Despenjo ilusionat i feliç de que la meva Bruixa preferida pensés en mi tot i estar de vacances. Però no era ella, era el Cansalader desde Madrid, que s'havia emportat el telèfon de la ràdio per fer la final de Copa. Quin 'mazazo'. Basté, no ho podem permetre això!