ODIO ELS PUTOS DIVENDRES Pel futur alcalde de Laxe

Tot i que la meva indignació per la no convocatoria de Gabri davant el Benfica segueix present, deixaré aquest tema per més endavant i aprofitaré la carta del Sacarines al Mosso per parlar d'aquesta espècie d'essers que ni tan sols van arribar a COU (en aquest punt el Sacarines ha estat massa generós), que no tenen ni dos neurones i que han nascut per passar els dies al gimnàs i les nits a la porta de qualsevol discoteca. És igual que vagin vestits de mossos, de guardia civil, amb un peto taronja per anar pel Camp Nou o amb un walkie i un pinganillo, que qualsevol d'aquests elements fa que es creguin superiors a la resta i surti el Steven Seagal que portan a dins. Ho explicaré amb exemples recents, al marge del mosso de la moto.
Cas 1: Un company periodista intenta entrar en moto al Camp Nou en dia de partit pel matí, el segurata de turno li diu que no, i després d'una baralla dialèctica el company i la seva moto acaben per terra, patejat pel segurata que li trenca fins i tot una mà. Una pallissa en tota regla, la mateixa que li hauria de caure al segurata com a resposta.
Cas 2: Un nen que es cola a cada partit del Barça salta a la gespa del Camp Nou i s'agenolla davant Ronaldinho. Cinc tius fan l'esprint de la seva vida per arribar al nen i fotreli un placatge que ni al sis nacions. La cara del 'peto' quan va tornar al seu lloc, pensant en la de gent que l'havia vist per la tele, era indescriptible. Se sentia un heroi nacional.
Cas 3: L'amic cara quemada de la UEFA. Els que veu anar a Lisboa ja sabeu de qui parlo, a la resta us ho explico. Es tracta del delegat que la UEFA va posar per la premsa a Lisboa, un personatge que iva arribar a agredir a la bruixa perque no parlés, que ens va amenaçar amb l'expulsió a molts de nosaltres i que no deixava que els inalàmbrics estiguessim al costat d'un altaveu per seguir les rodes de premsa. Un autèntic inutil amb el que era impossible el diàleg. Ja vindrà per el Camp Nou, ja...
Cas 4: El rei del parking, conegut com el 'repeinao'. És un dels tius de peto taronja que estàn al parking del Camp Nou cada dia, el que vigila que no es coli cap cotxe a la zona d'autobusos i que et diu que el teu se'l emportarà la grua, tot i que hi hagin 10 o 12 ja aparcats allà. Té el record el dia que va dir "aquesta plaça està reservada per autocars", fent referència a un espai on es pot deixar un cotxe petit i amb problemes.
Cas 5: El tiu que mira els passes de parking a la barrera els dies de partit. Un altre que vol aparentar. Passes cada setmana, et diu bona tarda i res més. Fins el dia que arribes al Camp Nou acompanyat de dos noies, molt maques per cert, i llavors l'amic ha de demostrar que té una autoritat. Aquell dia et fa parar, ensenyarli el passe, el dels acompanyants i monta un numeret innecesari. La setmana seguent tornes sol i de nou no mira ni si el passe és d'aquesta temporada.

CIUTAT BADIA

El tema Ciutat Badia se'ns complica cada cop més. És inadmissible els pocs jugadors que han passat per la zona mixta els dies del Madrid i de la Champions amb el Benfica. Vergonyós. O en el dia a dia, que només surt un jugador fins que ens queixem i llavors li demanen a Deco que torni a sortir i es converteixi en el portaveu de l'equip. En aquest cas s'ha de dir que la culpa no és tant dels nostres amics de Ciutat Badia, sino dels jugadors que es neguen a passar per la sala de premsa, encapçalats per l'amic de l'Afton Bladet.
A tot això, la nombrosa familia de Ciutat Badia segueix creixent...

SWEET HOME PERALADA

Des de fa unes setmanes puc veure a casa tota una sèrie de TV locals que abans no sintonitzava. El que més m'ha impressionat fins ara és veure a Tele Comtal una retransmissió, en fals directe, d'un partit de rugby... femení! No sabia ni que es jugaven partits de rugby femení, però molt menys que una tele els fes. M'agradaria conèixer els indez d'audiencia, per curiositat. Bisbe, no tens cap infiltrat a les audiencies de les teles locals?