ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Contents? Satisfets després del patiment? Ja us veieu a Paris?

Doncs ja sóc aquí per fer-vos tornar a terra. Després d’aquest agònic accés als quarts de final davant d’un Benfica que mantinc que són una banda en tota regla, el panorama no pot ser pitjor. Estem en un carreró sense sortida.

Per un cantó tenim la semifinal amb el Milan. El més probable és que facin de Milan i ens eliminin després d’un 0 a 0 a San Siro i un 0 a 1 al Camp Nou amb gol de Shevchenko al minut 88. És a dir, que els italians faran d’italians i el Barça farà de Barça (tornarem a plorar dient que el futbol ha estat injust perquè els nostres han jugat molt millor).

Això és el que passarà en 99 de cada 100 casos, però imagineu que per un cop el Barça deixa de ser un equip perdedor i es classifica per la final. Bé, doncs no tingueu cap dubte, que si això passés, el destí ja riu de nosaltres i allà ens trobaríem el Vilarreal. I només de pensar que hi ha una remota possibilitat de què aquests valencians puguin guanyar, ja és per tremolar. L’escenari que se’ns presentarà llavors és que el Vilarreal (un equip que té menys història que el Llavaneres) pot passar a tenir les mateixes copes d’Europa que el Barça. Riquelme. No tinc res més a dir, només penseu en una falta de Belletti prop de l’àrea allà pel minut 70. Això si, cobrarem un milió d’euros més.

En el millor dels casos, el Barça es podria apuntar la segona Copa d’Europa davant d’un rival amb menys cartell que la Sampdoria, que ja era difícil. Sense oblidar que vindrem d’un mes havent-nos d’escoltar que a Paris hi haurà “final espanyola”.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Després de l’atonyinament col·lectiu que he rebut aquesta setmana, crec que em mereixo una defensa. Sóc una bruixa força sedentària que agafa l’escombra molt de tant en tant i amb missions força impossibles. Per això, em sembla molt lleig per la vostra part que insinueu que em dedico a anar de compres quan de tant en tant em deixen sortir de la cova. En tot cas, m’ho podia esperar del cansalader, un tipus ressentit que pretenia agafar-se tres mesos de vacances pel morro.

Es veu que no en té prou amb les vacances pagades que tindrà per Alemanya. Perquè no us penseu que al cansalader el faran dormir a un hotelet de tres estrelles i li donaran un cotxe de lloguer perquè es busqui la vida per carretera (tot i que allà tot és autopista...). No, el senyoret que va néixer marquès, arribarà en un vol al centre internacional de premsa i a esperar que li arribin les notícies, i si ha d’anar a veure algun partit, visa de la ràdio (que ja l’ha exigit), un vol i a passar la nit allà, que ha de sopar amb els seus amics de la UEFA (per fer-se el màrtir va explicant que hi ha un tiu de la UEFA que el persegueix).

COP D’ESCOMBRA

Recordeu les festes d’aniversari quan éreu nens? Jugàveu al joc de la cadira? Doncs avui mentre el Barça jugava un partit de Champions, hi havia uns pringats darrera de les banquetes que un dia més tornàvem a jugar a aquest joc. Amb la mala sort que com sempre perdíem perquè juguem contra els propietaris de les cadires. El meu amic imaginari de Londres em va fer la vida impossible però ens va reservar uns seients, queda donada la idea per Ciutat Badia. Si no, mira tu, és una manera com qualsevol altre de tornar a la infància.