ESTIC FART DE LES PUTES ENTRADES... pel futur alcalde de Laxe

Jo tampoc tinc entrades. L'amic Sacarina m'ha robat el títol per l'article d'aquesta setmana, ja que la idea que tenia al cap era la mateixa, jo també vull deixar ben clar que no tinc entrades, no les puc conseguir, no tinc 'enchufe' al Barça, ni contactes al RACC ni li puc demanar a Gabri. Per tant, no truqueu més, que estic de la final i de les putes entrades fins els collons. I com diu el Sacarina, els pitjors de tota aquesta història són els amics antics que reapareixen per casualitat aquests dies en busca d'una entrada per Paris.
Dit això, vull dedicar-li unes linees a l'amic Juan Romàn Riquelme. Aquest trist personatge ja ens va demostrar al Barça que era un jugador amb molta qualitat, però sense cervell, sense personalitat i amb un problema psicològic tremendo. No serveix com excusa que Van Gaal mai el va voler, perquè sempre va quedar clar que cada cop que havia d'assumir el lideratge de l'equip o tenia pressió, s'enfonsava la misèria. Fins ara ha viscut tranquil a Vila Real, en un poble, sense cap pressió, i ha arribat a les semis perquè no tenien res a perdre i si molt a guanyar. Però en el moment clau de la temporada, quan si va haver d'assumir la pressió, quan si tenia alguna cosa a perdre, va apareixer el Riquelme que vem coneixer al Barça. Es va cagar, va posar aquella cara de pomes agres i de por que tenia quan veia Van Gaal i va llençar el penal com un infantil. Gràcies, Román, tothom va veure que ets un impostor...

CIUTAT BADIA
L'altre dia, després de l'entrenament a La Masia de dillunss, vaig tenir allò que es diu un 'dejà vu'. Edmilson va ser aturat per un periodista italià de televisió, que li va demanar si li podia contestar a un parell de preguntes. El brasiler, sense emails ni guardaespaldas de Ciutat Badia, va atendre a la tele italiana sense problemes. Ni el jugador ni el periodista van rebre cap reprimenda per part del departament de comunicació, especialment perquè no es van enterar. Si ho fem nosaltres, el de la barba ens talla els ous...

SWEET HOME PERALADA
Menció especial per els amics de Coca-Cola, que han fet un anunci de Fanta lamentable, en el que diuen que si algú no s'ho passa bé a algun punt del planeta, una fanta es converteix en un centollo gegant. Al marge de que és molt millor tenir un centollo que una fanta, els inutils de la Coca-Cola van posar un buey de mar a l'anunci i no un centollo. L'ajuntament de O Grove, població que organitza cada any la festa del Marisc, ha enviat un e mail a la Coca-Cola, que ha rectificat i desde fa uns dies l'anunci ja diu un buey de mar i no un centollo.

¡VIVA LA CASA REAL!
Ho haig de reconèixer, però la casa reial em va donar una lliçó l'altre dia. En acabar el partit amb el Milan, vaig veure a la infanta Cristina i a Urdangarin a la grada del Camp Nou. Em vaig apropar a ells i li vaig demanar a Urdangarin si em podia atendre. Em va dir que si, vaig demanar pas i el subconscient va fer que li preguntés en castellà. Però Urdangarin, que va sentir com demanava pas en català, em va contestar en català tot i la meva pregunta en castellà. Em va donar una lliçó, però em va fer feliç, em va agradar el detall.