EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat
Després de dues setmanes en que no he pogut complir la meva cita setmanal amb el blog, avui torno. Ja se sap, ve la Setmana Santa i els eclesiàstics ens hem de preparar interiorment per afrontar-la amb puresa.
Tot i això, abans de l'arrepentiment i la confessió, tenim temps encara de pecar una miqueta i fer alguna rajada...
Estic indignat!! Que el Vilarreal sigui semifinalista de Champions és un insult al futbol. I no em valen els tòpics com que "aquesta és al grandesa del futbol"; "el futbol és així" i totes aquestes collonades. D'acord, ahir va fer un partidàs, però una ciutat de 48.000 persones, i un camp de 40.000 no pot arribar tan lluny. Només falta que arribin a la final amb el Barça i aquesta segona Champions que guanyarem estarà més devaluada que Los Pecos.
I el puto Milan, que sempre fot el mateix; partit horrorós i al final te la fot...
Per cert, la bruixa ja es pot preparar per passar-se una setmana més de vacances a Milan; comença a estalviar que allà la roba és molt cara.
Aprofito també per rajar de les condicions lamentables en que vivim els inhalàmbrics al Camp Nou. Es veu a venir que d'aquí quatre dies ja no ens deixaran estar a la gespa i ens haurem de buscar la vida com passa en altres camps. Potser serà la solució, perquè en molts partits, amb tantes càmeres i tanta polícia no es veu res del partit, i tampoc pots fer cap entrevista una vegada ha començat el partit...
I ja no parlem de la Champions, que t'has de moure per la tribuna buscant un seient lliure, normalment t'aixeques quatre o cinc vegades d'un seient, i acabes dret a les escales d'una boca. Una mica de consideració pels que sempre ens toca viure el partit a l'intempèrie fagi fred o calor, plogui o nevi.
MISSA D'ONZE
La bruixa està en una mala època. El fet de viatjar li ha canviat el seu caràcter senzill i humil que havia demostrat fins avui. Diria que només li queda el sacarina d'aliat. Veig el cansalader i l'alcalde rajen d'ella; i jo no seré menys. Ja no pensa en mi a l'hora de compartir l'equip de treball, i em deixa tirat a última hora, i t'ho diu tranquil·lament amb un somriure hipòcrita a la boca. Bruixa, que la Setmana Santa et serveixi per reflexionar el teu comportament. Amen.
BENEDICCIÓ
L'Espanyol ha de baixar a Segona. És més, vull que guanyi la copa del rei i així amb la ressaca de les celebracions encara perdrà algun partit més. Amb l'ascens del Nàstic, per fi tindrem dos equips catalans a primera de veritat. I l'advocat ja se'n pot anar a Madrid a veure la final. Lamentable. No sé com encara no et fa vergonya entrar a la sala de premsa del Camp Nou. Ah! I si l'Espanyol l'any que ve ha de jugar la UEFA a Segona, farà un equip descompensat, mig pensant en Europa i mig en la lliga, i acabarà baixant a Segona B. En un parell d'anys acabarem amb la farsa dels pericos, dels berberechos i de l'estadi nou, que ja poden pensar en fer-hi pisos. A cagar a la via.
dimecres, d’abril 05, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada