EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat

Estic indignat. Cada vegada m'adono que la nostra professió és lamentable. L'últim episodi l'hem viscut aquesta setmana en la presentació del llibre "oportunista" en mal moment de l'amic Sandrusco. Ja té mala sort el noi, de treure el llibre en una de les millors temporades de la història del Barça. Potser semblant a la del 92, però a més, amb un futbol superior. I amb un crack sobre el terreny de joc. Perquè el Dream Team era de Cruyff, però aquest equip d'ara és de Ronaldinho, que és qui juga, qui fa l'espectacle i qui s'ho mereix. Però no em vull desviar de tema.

Ja és prou impresentable que el tio escrigui un llibre per no aportar res de nou, i a més, la mitat del llibre ens haguem de tragar la seva vida, els seus mèrits, i lo maco que és el xavalet, i lo bé que ho fa tot. El pitjor, és que a la presentació aprofiti per carregar contra tothom. President, secretari tècnic, entorn i en menor mesura entrenador. A veure Sandro, l'enveja és dolenta, però pitjor és no ser el prou llest per saber quan pots sortir a torpedajar-ho tot. Perquè no només és la presentació, sinó també els diferents programes i entrevistes que concedeix, com la d'ahir nit a Buenafuente.

Però encara és més patètic, la claca que va assistir a l'acte de presentació. Jo afortunadament, dimecres tenia festa, però tampoc hi hagués anat. I és trist veure després les notícies, sentir les preguntes d'alguns companys, que evidentment tenen tot el dret a fer-les, siguin el tendencioses que siguin, però el que no poden fer alguns periodistes és aplaudir les respostes!! Si us plau!! En que ens estem convertint!!! Aquesta és l'objectivitat que ha de tenir un periodista????
I sé el que estareu tots pensant, que jo faig el mateix amb el cunyat, i tampoc sóc objectiu. D'acord. Però almenys no li aplaudeixo en públic les gràcies, ni m'abraço en públic, i devant les càmeres. Ni utilitzo el meu mitjà per tirar merda a un i elogiar l'altre. Perquè no deixem que l'oient o lector tregui les seves pròpies conclusions?? El tal Sandro, viu del fitxatge de Ronaldinho. Que jo sàpiga no se'l veu trist al jugador, no? I que jo recordi, cap jugador va sortir a defensar a Sandro Rosell quan va dimitir, no? En canvi, recordo que molts jugadors van sortir en defensa del cunyat, no? I això ho dic com a dada que deixo sobre la taula, res més.

És trist, que la gent oblidi que fa menys de 3 anys, estàvem celebrant que el Barça s'havia classificat per la UEFA l'última jornada, amb Antic d'entrenador, i amb una merda d'equip. Al cap de dos anys ja vam guanyar una lliga. I al cap de tres, som l'enveja de tot Europa, amb la lliga a la butxaca, i amb peu i mig a Paris sent els màxims favorits. D'acord, la junta actual té molts defectes, molts. Però després de 6 anys menjant merda, t'asseguro que algun valor tindran. Potser tot va començar per Ronaldinho, el fitxatge de Sandro. Vale, però qui el fa jugar és Rijkaard, (recomanat per Cruyff), i Eto'o és en el fons qui més gols marca (fitxatge de Laporta), per tant, cadascú la part de mèrit que li toca. I Messi, és un crack, però algú va intervenir perquè pogués jugar, no?


MISSA D'ONZE

Lamentables les vacances de la bruixa i el sacarina. A més, comfirmades per l'enviat especial del Periódico que textualment ens va dir "Llevámos 3 dias en Milán tocándonos los huevos". Esperem que el Sacarina torni a ser digne de pertànyer a aquest comando, i a Sevilla doni la talla sortint de festa com un home.
L'alcalde se li perdona, però esperem que dissabte ja estigui recuperat i torni a ser el de sempre. Se'l troba a faltar.
Matilde, si no vens amb el nòvio, no vens als desplaçaments, no? T'hem perdut del tot...


BENEDICCIÓ

Cansalader, tens un problema. El més trist és que ho expliquis obertament. No tens ni vergonya ni res. Mare meva. Només et falta anar al Mundial amb Espanya, i gairebé que podries fitxar per la COPE... El pitjor no és que em decepcionis a mi, sinó que també fas que em decepcioni Basté. Ets el seu home de confiança, li pagues així, i ell et manté la confiança. Lamentable. I en canvi, encara tens els nassos de ficar-te amb la bruixa; la més perjudicada d'aquella redacció, i qui potser l'amic Basté hauria de donar-li més confiança. Ella mai tindria cap síndrome d'Estocolm. És massa bruixa.