CRÒNIQUES DES DE MILÀ... per la bruixa i el sacarina

Seguint l’estela de l’alcalde i solidaritzant-nos amb la seva malaltia, nosaltres tampoc no hem estrenat la nit milanesa. Primer de tot, volem demanar disculpes pel silenci al rajarxrajar, tot i que hem de dir que corresponia al dolor que ens colpeix aquests dies tan espiritualment intensos per a dos catòlics com nosaltres (Sylvinho i Edmílson són dos aprenents al nostre cantó).

També és amb motiu d’aquestes dates tan assenyalades que hem decidit allunyar-nos dels llocs de vici i perdició. L’únic alcohol que hem provat a Milà és el vi de missa del Duomo (molt vi de missa).

Seguint assessoraments externs, serem molt cautelosos a l’hora de parlar de la nostra tasca a Milà. Només podem dir que hem fet el que hem pogut i que qui fa el que pot no està obligat a més. De tota manera, quants de vosaltres podeu dir que heu entrevistat Silvio Berlusconi aquest cap de setmana? Era ell o era Quique Guasch? Bé, el somriure, el color de pell i les ganes d’abraçar-se eren idèntics.

Altres vegades potser si, però en aquest desplaçament ningú ens podrà acusar d’haver estat més actius a la nit que durant el dia. Nosaltres, que hem sabut trobar un lloc a Figueres, enmig del no res, hem quedat desubicats davant tant glamour, tanta gomina i tanta roba pija.

A falta de les hostesses del RACC, ens hem aixoplugat sota l’experiència d’un altre teamleader, míster Pirelli, que tot i la nostra fidelitat ens ha deixat orfes quan les aspirants a model han desaparegut de l’escena. Són coses de l’edat.

A Milà ha quedat demostrat que alguns companys de la premsa tenen més nas que Soriano, Laporta i Ingla junts a l’hora de buscar patrocinador per a la samarreta. Us sembla bé Armani?Tenim l’intermediari perfecte per a l’operació.

Mentre els representants de les ones escriuen aquest article, que hem començat abstemis, el Flautista d’Hamelin fa guàrdia a les instal.lacions de Milanello amb el petit ésser a la motxilla i la càmera de fotos preparada perquè l’especialista en la matèria inspecciona el local de neons verds que hi ha a 50 metres del seu hotel.

Però, estimats lectors i companys de comando, tampoc és tan fàcil renunciar als principis. Hem començat abstemis, sense cap lloc on anar i decidits a estalviar-nos una ressaca dolorosa demà al matí. Però la cabra tira al monte. I als hotels bons (vegeu el capítol inferior) tenen mini-bar. I al mini-bar hi ha begudes alcohòliques. En aquest cas una barreja de síndrome d’abstinència i malenconia ens ha abocat a celebrar el final d’aquest article amb una substància que queda entremig del cava, el xampany i la gasosa.

Informació d’utilitat. Fa sol, no cal que porteu jaqueta.

PD. La bruixa vol aclarir que no està de vacances.

ANTROS, CUCHITRILS I ZULOS DIVERSOS

Recordeu la mítica sèrie dels Roper? Aquelles parets estampades anys 70 que decoraven el piset on vivien? Voleu rememorar aquell moment? Veniu a Milà i la bruixa us podrà fer una visita guiada per la seva espaiosa, il·luminada, moderna i comfortable habitació d’hotel.

La bruixa mira de sobreposar-se a les adversitats i destaca la bona localització de l’hotel: aquesta insignificant mitja hora caminant cap al centre li permet pensar temes mentre es retroba amb el món civilitzat.

Algú, malintencionadament, podria pensar que l’hotel Marconi és la penitència adequada en aquestes dates pels pecats de bruixeria consumats durant l’any: alguns es fuetegen, d’altres estan condemnats a dormir al purgatori i dutxar-se a l’infern. Però el primer motiu, el real, no és res més que la conspiració (un cop més) del cansalader, que per qüestions pressupostàries s’ha quedat amb la pasta pel seu mundialet. El marqués, recordem, no en té prou amb un 4 estrelles; exigeix el mateix status de Paco Aguilar.

VENI, VIDI, VINCI

Sap greu, no tenim cap cotilleo, Matilde.

Per als que no hagueu entès res, quedeu-vos amb la fotografia. El text en italià segur que és més intel·ligible que les línies que ens precedeixen. Això si que és un derbi i no el Barça-Espanyol.