BENVIGUTS AL NOSTRE MÓN REAL Pel futur alcalde de Laxe
Bisbe, no siguis tan radical, que la poca raó que pots tenir la perds amb les formes de dir les coses. El món real és el nostre, el de la gent normal, i no el de Laporta, Sandro o el del cunyat. Tots aquests ja no eren molt normals abans, però un cop han passat per la directiva del Barça s'han allunyat molt de la realitat. Tots. Ara veuen el món des d'un altre punt de vista i tots pensen que el món real és el seu. Però tots s'equivoquen. Ni Laporta ell solet ha canviat al Barça, ni Sandro és un crack i la resta uns inutils, ni el Cunyat és Déu, tot i que a vegades ho sembli.
El que no pot ser és que es critiqui Sandro per treure el llibre en el millor moment esportiu de les últimes temporades, ja que si ho fés quan les coses anessin malament se'l acusaria d'oportunista i se li demanaria que presentés el llibre quan les coses estiguessin com ara. I això és el que ha fet, tot i que ell mateix tampoc era partidari de fer-ho ara, però un cop tens firmat un contracte amb una editorial no pots evitar que el llibre aparegui per Sant Jordi. i si s'ha esgotat la primera edició a 24 hores de Sant Jordi, tot un récord molt per sobre del previst, potser si que interessa llegir el que explica el Sandro.
No et negaré l'efectivitat del cunyat, al qual he defensat sempre, però no barregis temes. Si parles de Sandro no em recordis els mèrits d'Alejandro, que una cosa no té res a veure amb l'altre. I no diguis tan convençut que Eto'o és un fitxatge de Laporta...
Sandro volia titular el llibre "Al final los malos siempre ganan". Un títol encertadíssim. Però per Laporta, per el cunyat, per ell, i per tota la colla de directius que van guanyar les eleccions i que en algun moment tots ens han mentit. Per tant, els dolents són tots. I sobre tot, petit bisbe, no et deixis intoxicar amb aquesta facilitat, ni per uns ni per altres.
I si cap jugador va defensar Sandro va ser perque va plegar per discrepancies amb el president, que és qui mana i no estaria bé posicionarse del cantó del altre, com faria qualsevol treballador del món. Defensar Alejandro era més fàcil, ja que era alinearse amb el poder i intentar canviar la opinió dels seguidors.
CIUTAT BADIA
El món de Ciutat Badia també és un món irreal. Curiosament, l'entrenament de dimecres estava fixat per les sis de la tarda, però a l'ultim moment va passar a les dotze del migdia, casualment una hora abans de que començés la roda de premsa de Sandro. I si 48 hores abans de viatjar a Milà cap jugador va passar per la sala de premsa, casualment el dia que parlava Sandro si que van convençer Eto'o per sortir a parlar. Piensa mal y acertarás...
SWEET HOME PERALADA
Aqui no rajaré. Tot el contrari. Vull felicitar públicament el meu metge, que contra tot pronòstic m'ha prohibit fer qualsevol tipus d'activitat física, ja que encara no estic del tot recuperat, però en canvi m'ha autoritzat ja a retrobar-me amb la beguda. Sevilla serà testimoni d'aquest moment històric. Això si, amb moderació!
Post Data: Amic Cansalader, estic molt dolgut i indignat amb les critiques infundades i injustes contra la Bruixa. Farem pintades a la porta de RAC 1 contra la teva persona i aquest estiu farem un seguiment exhastiu de les teves vacances per el nord d'Alemanya, tras la estela de Paco Aguilar i Eduardo Torrico.
dissabte, d’abril 22, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
el sacarina no pot estar més d'acord amb tu, alcalde. gran intervenció.
"El món real és el nostre, el de la gent normal, i no el de Laporta, Sandro o el del cunyat"
Doncs la frase és d'en Laporta, crec recordar, que li diu a en Sandro quan aquest li parlava de la il·lusió del principi, dels ideals oblidats... i sens dubte que tenia raó en Laporta. Aquest és el món real, diferent del món irreal de la campanya (primer el barça, etc). Aquí primer jo, després jo, i més tard jo. En Jan el mateix el mateix que ens pensavem... no és... així que la frase la trobo molt ben trobada.
I mai millor dit, trobada, caiguda del cel per en Sandro... aviam si el Jan encara li demanarà drets d'autor.
Publica un comentari a l'entrada