DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR...
De tant en tant, per l'advocat defensor
Han passat tantes coses i tant interessants des de l'última vegada: el Barça s'ha classificat per la final de la Champions, ha estat a punt de guanyar la lliga dues vegades i, el que és més important, l'Espanyol va guanar la Copa i després de l'empat a Saragossa ja es pot dir que NO baixarà a segona. Una llàstima per molts de vosaltres, una alegria viscuda en directe per un servidor.
Estic perdent la vocació d'advocat defensor i he decidit que aquesta vegada la dedicaré a rajar. Rajar de l'equip que està a punt de guanyar la lliga. Primer, perquè ja la podria haver guanyat abans que fa dues setmanes que estem pendents de fer festa o anar a treballar per si es confirma la victòria final a la lliga. I segon, perquè sembla que només classificant-se per la final ja ets campió d'Europa.
1. Fa dues setmanes que les tardes de diumenge les passem pendents de cantar 'l'aliron'. I ja fa uns quants dies que a la nevera hi ha tota una sèrie de material preparar per ser digerit. És una merda està així, pendent del que faci el València que ara, precisament ara, li dóna per guanyar partits. Si us plau, que tot s'acabi aquest dimecres.
'Al tanto' amb tanta eufòria. És perillosa. És el més perillós pel Barça. No dic que els jugadors estiguin eufòrics però l'afició, l'ambient és exageradament optimista i això és un problema. Fa unes hores he entrat a un bar a comprar tabac ( ara només en trobes als bars, gairebé ni als estancs pots comprar tabac) i vaig sentir la típica conversa entre dos culès. Un li deia a l'atlre: 'Ara només em preocupa la final de París'. I l'altre responia: 'I què farem?'. I el primer sentenciava: ' Guanyar, és clar'.
I aquesta sensació de superioritat, d'excès de seguretat es nota al club (no tant a l'equip), entre periodistes i entre aficionats. Tinc la mateixa sensació que vaig tenir amb el Saragossa hores abans de la final de Copa. Tinc males sensacions amb la final de la Champions i ara mateix aposto per una derrota del Barça. S'admeten apostes...
diumenge, d’abril 30, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Per escriure això, pots continuar sense escriure
Publica un comentari a l'entrada