ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

Aquesta setmana en tenia tanta que he necessitat 24 hores més per poder explicar amb claredat tot el que m’indigna.

La gran notícia de la setmana és que la Generalitat i l’Ajuntament han decidit enderrocar la Sagrada Familia encobertament. Si amb un simple túnel de Metro van ser capaços d’ensorrar mig Carmel, ara que han de fer passar l’AVE pel costat d’aquesta modesta església encara en construcció, no hi ha dubte que la faran caure sense esforç.

Un altre mite a punt de caure és Maracaná, el programa de futbol de Cuatro, que va néixer com a releu nataurla del mític El Día Después, però va en picat. Atenció al repartiment d’ahir: tots els tòtems de PRISA (Paco González, Guasch, Lama, Maldonado) i un infiltrat mut del periodisme català, mut, que últimament remena la cua pels platós. Es busca programa?

Més escàndols: el legendari Tamudo es va esborrar del Mallorca-Espanyol d’una manera tan escandalosa que ens hem de remuntar a les espantades de Kluivert (tot i que Déco també ho va fer al València-Barça) per trobar precedents similars. Després de la xerrada tècnica, el tio reflexiona: "sortiré aquí i no guanyarem, i a sobre m’arrisco a trencar-me i no jugar la final de Copa". Va ser tant nocturn i alevós que Jofre va arribar a Son Moix buscant el camí per pujar a la llotja pensant-se que era el descartat. Això sí, Lotina ja pot anar dient (“los que no me rindan en la Liga, no jugarán la final”), que no té collons d’asseure’l a la banqueta del Bernabéu. Això cada cop fa més olor de Segona. Nàstic, Nàstic, crida l’afició!

I acabo amb els implacables Homes de Tura, coneguts popularment com a Mossos d’Esquadra. Els S.W.A.T. catalans van custodiar dissabte amb el rigor que se’ls suposa l’autocar del Reial Madrid en el seu recorregut entre Pau Claris i el Camp Nou. Val a dir, però, que ho van fer amb la contundència de qui escorta un camió de l’ONU que mira d’arribar a la capital d’Iraq. El més mal parat va ser el Sacarina que, amb una maniobra felina, va poder esquivar un Gos de Tura que li va llançar literalment la moto al damunt per impedir-li que s’acostés a menys de 50 metres de l’autobús blanc. Hasta per provar-ho: què li hauria passat al sacarina si hagués tret una pancarta de Catalonia is not Spain?. Sacarina: solidaritat per proximitat.

MÉS BACARDI
Notícia d’última hora preocupant: escàndol de maltractament de menors a Sant Llorenç de la Muga. A només 20 quilòmetres de l’imperi gastronòmic de Vilanova! Companys, si ja no podem estar tranquils ni al nostre mític fèu empordanès, on acabarem? El pròxim sobressalt podria ser una xarxa de prostitució al Graffuth. Sembla que l’únic lloc segur del món és la sala de premsa de Ciutat Badia. Aquí només s’hi maltracten periodistes.

L’ALMAX
Aquesta secció queda deserta aquesta setmana, perquè no hi ha producte terrenal que em faci passar el puteig del Barça-Madrid. Que empatem a Màlaga i Lisboa perquè no entren els 20 milions d’ocasions de gol, costa d’entendre però d’acord; que hi ha un pacte de no agressió entre grans per no ridiculitzar-se mútuament, s’entén entre professionals; però deixar escapar viu el Madrid amb un merdós empat quan van jugar una hora amb 10 és per cagar-s’hi. I a sobre surten a la sala de premsa dient que no passa res, que tenim 11 punts d’avantatge. Amb tant funcionari com hi ha al club i tanta oficina d’atenció al jugador, ja hi podria haver algú que es dediqués a explicar-los que el del Madrid és un partit a part, com una final de la Champions. Aquesta només me la poden tornar a París.

AFTER HOUR
Que la Bruixa (ara coneguda com Arale) era un ésser malvat ja ho sabia, però aquesta setmana he descobert que també és despietada i perillosa. Crec que, des que viatja, està patint un tipus de transtorn semblant al de Beckham però en el seu cas provocat pels avions. Quan va estar a Londres es va inventar un personatge imaginari (que va batejar com Simon Greenberg) i que li va servir de coartada perquè no se li notessin les vacances angleses que es va agafar. Però el pitjor ha estat en tornar de Lisboa: no para de repetir compulsivament “ui, això em recorda Berna” i trasllada als qui l’envolten la seva mala conciència. Sense anar més lluny, l’altre dia no es va tallar a l’hora d’acusar un company en antena amb un duríssim “tothom sap que estàs tot l’any de vacances”. Això al blog s’accepta amb esportivitat, però en antena… Sacarina, ves amb compte perquè la pròxima víctima ets tu: l’altre dia corria per la redacció posseïda, brandant la raqueta de paddel i cridant “és molt dolent, me’l carregaré!”