DIJOUS SURTO
pel Sacarina.

Algú s'imagina a Miguel Indurain al Salsa Rosa després de guanyar el cinquè Tour de França? Rafel Nadal s'ha prestat a explicar la victòria a Roland Garros al Tomate?. No, clar que no. Tot això ve de la meva indignació quan divendres a la nit el tal David Meca va ser el convidat estrella del Donde Estás Corazón. Era la seva primera aparició als mitjans de comunicació després de nedar no sé quantes hores entre la península i les Balears.

No és que no li vulgui reconéixer els mèrits. Però em molesta profundament el to pel.liculero del personatge. I encara em molesta més si li afegeixes el patetisme dels quatre o cinc periodistes(??) que van perpetrar la pressumpta entrevista. Li deien nuestro héroe constantment.

Jo diria que el tal Meca impostoreja més bé que neda. Va vendre unes motos indecents. Que si va estar cinc hores amb un braç immobilitzat, que si 50 medusses - 50 medusses!!!- el van atacar al mateix temps, que si havia nedat aquest trajecte per demostrar a la gent amb problemes com el càncer que tot es pot superar. M'irrita aquesta suposada trascendentalitat per disfressar les coses i no dir-les pel seu nom. Aquest tio ha fet aquesta animalada per tornar a posar en cirulació el seu personatge als cercles de premsa rosa. Em nego a valorar-ho en termes esportiu. Primer ha estat el Dónde Estás Corazón, ahir el vaig veure al Club de TV3 i no tardaran massa a ajuntar-lo amb alguna pelandrusca de les que surten habitualment al Tomate. Si és que ni Fernando Alonso ha caigut tan baix!.

I, és clar, quan s'arriba a aquest nivell de patetisme es barreja tot. I el personatge va plorar d'emoció minuts després de rebre una ovació quan un dels periodistes (??) li va fer el següent comentari: "que lujo tener un deportista catalán que se siente tan español como tu". En fi, que m'estimo més una bona medussa.

Tallat sense sucre.

No tinc prou espai per respondre tots els atacs que he rebut des d'aquest bloc. Em limitaré al que més mal m'ha fet. Quan Espanya va golejar Malta tenia 8 anys i era profundament catòlic perquè els capellans m'havien menjat el cap. També em sentia espanyol però no tenia us de raó. Tot va canviar l'any següent. Primera masturbació, péls als llocs humits del cos, primer cagondéu en veu alta i primera estelada. I així fins avui, que, com l'IU FORN, em cago en les mares dels militars colpistes. A veure si hi ha collons de denunciar-me al CAC!.

Gintonic de Bombay

Tot i el títol de la meva secció avanço al món sencer que no tornaré a sortir de nit fins al mes de març.