ODIO ELS PUTOS DIVENDRES Pel futur alcalde de Laxe

Segons ha pogut saber aquesta pàgina web, la majoria de periodistes hem perdut el món de vista i estem en condicions d'avançar que tots plegats estem fent el ridícul de forma constant. En declaracions a rajarxrajar, un membre d'aquest blog ha confirmat que començem a estar una mica farts del estil de periodisme que es fa actualment, especialment en l'àmbit esportiu, i com ja vem anunciar en aquest mateix espai fa unes setmanes hauriem de pensar en un canvi d'estil. Oi que vist així sembla ridícul? Doncs això, companys, és el que la majoria de nosaltres, gairebé sense excepcions, fem cada setmana. Aquest llenguatge pedant i vergonyós és el que utilitzem per vendre motos desde la premsa esportiva.
Hem arribat a un punt on sembla que no fem els programes pensant en els lectors o els oients, i tot el que diem o escribim són missatges en clau dedicats a la competència o a la resta de la professió. Creieu que els oients escolten dos o tres programes a l'hora? O compren cada dia tots el diaris i els comparen? Penseu que a l'oient l'importa si les preguntes a Ronaldinho les fa el presentador estrella del programa o l'enviat especial de l'emissora? Això per no parlar dels que agafen noticies que han sortit en altres mitjans hores o inclús dies abans i se les fan seves amb total impunitat. Tu diràs...
Espero que aquest estil lamentable -que per desgràcia practiquem tots- pugui desaparèixer aprofitant el canvi generacional que poc a poc s'està produint a la premsa esportiva catalana. Tots plegats hauriem de fer un pensament, pensar més en el consumidor real del nostre producte i no tant en la resta de la professió i dedicar-nos a fer la nostra feina amb més naturalitat. I tranquils, que el que realment treu una noticia important i exclusiva no li cal fer-se publicitat o recordar que la història és seva, en aquest cas el reconeixement arribarà sol.

Ciutat Badia
A partir d'avui dedicarem cada setmana unes linees als nostres benvolguts companys del departament de comunicació del Barça, aquella entranyable familia nombrosa encapçelada per l'amic Jordi Badia. És curiós comprobar com el diari Avui va publicar de forma íntegra el comunicat en el que el club blaugrana explicava el nomanament dels doctors Vilardell, Cáceres i Nardi com a membres de la comissió mèdica assessora, però el més curiós és que ho fes dos dies abans de que el departament enviés el esmentat comunicat a la resta de mitjans. O la tecnologia juga a favor del Avui, o 'algú' a Ciutat Badia va filtrar el document als seus ex companys...

Sweet Home Peralada
No puc marxar sense demanar de forma urgent la dimissió dels guionistes del Cor de la Ciutat. Fins ara ens ho han colat gairebé tot i hem tragat sense dir res, però el 'rollo' del fill del Peris amb la seva jefa és inadmissible. No hi ha dóna més lletja a tot TV3 i no cola que el inútil aquest del David deixi a la companya de feina, que no està gens malament, per anar amb l'amargada aquesta de la jefa, de la que no recordo ni el nom. Des del dia en el que el Narcís es va follar a la tal Esperança a una tenda de campanya, no es recorda una indignació tal entre els milers de seguidors del Cor.