ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

VISCA LA LLEI ANTI TABAC!

Es veia venir i em descollono. Fa exactament 30 dies que va entrar en vigència la llei anti tabac i ja s’ha muntat un embolic de cal Déu. Simplement perquè és una llei hipòcrita i malparida.

Avui he vist els quiosquers fent vaga perquè els han prohibit vendre tabac, i s’han adonat (ara!!!) que no només perden diners dels cigars sinó que molts clients (entre els quals m’hi compto) passen de baixar al quiosc a comprar el diari si no poden aprofitar el viatge per comprar tabac.

També he vist girar en rodó molts bars (un 30%), que l’1 de gener van decidir convertir-se en espais sense fum, i que ara han rectificat a correcuita per recuperar la clientela que havia marxat amb el seu fum a una altra banda. És que si no et pots fotre ni el cafè fumant, doncs te’l fots a casa i no en un lloc on et miren i et tracten com un delinqüent.

Total, que només ha calgut un mes per deixar ben clar que aquesta llei és un bunyol perquè es va fer pensant en prohibir, prohibir, prohibir...! Quina obsessió, quina cosa tan molesta, quina mort tan segura que esperava als fumadors passius si no s’aturava la nostra xacra... Però ningú no va pensar en els més perjudicats: perquè jo surto a fumar a l’escala de servei i se m’enfot, però el tio del bar que ha de decidir si és una zona de fumadors o no, que ha de fer de policia si algun terrorista encén la cigarreta fora de lloc, que perd clientela i calers... qui pensa en ell? Ni tampoc en els pobres quiosquers.

Perquè si realment el tabac és tan nociu (que ho és) i ens acabarà matant a tots, doncs se’n prohibeix la venda i tots contents. El problema real és que amb les empreses tabaqueres no hi ha collons. Si no, per què us penseu que no pots pujar a un avió una llima o unes tisoretes, i en canvi sí que pots pujar-hi un encenedor? Doncs això, que com sempre només hi ha collons amb els pobres desgraciats. Sort en tenim d’aquest govern socialista i superprogressista que se suposa que defensa el benestar del ciutadà per damunt de tot... A cagar, sociates!

MÉS BACARDI
Estic molt content que Robinho estigui començant a jugar bé i hagi marcat 5 gols en els últims 6 partits. No perquè sigui del Madrid, sinó perquè ja n’estic fart del periodisme bufandero. És tan periodisme de bufanda comparar Robinho amb Ronaldinho després de veure’l 20 minuts a Cadis, com dir que és un bluff que mai no arribarà a res. Robinho té condicions per convertir-se en un dels millors jugadors del món d’aquí a pocs anys, no sé si al nivell de Ronaldinho o Messi, però no ho sé jo, ni ho sap ningú. I el que digui el contrari... bufandero!!! PD: La mateixa teoria de la bufanda serveix per als que ja donen per fet que el Barça eliminarà el Chelsea amb la gorra i que ens follarem el Madrid a la Copa només amb la punta. La pena és que l’audiència és gran i el bufandisme s’encomana com la grip.

L’ALMAX
La imatge reconfortant del cap de setmana és de bàsquet. El jugador del Ricoh Manresa Rafa Martínez va plorar com una criatura després que el seu equip guanyés a la pista del Pamesa. No se sap si plorava de ràbia o si alliberava la tensió acumulada després de perdre 11 dels últims 12 partits, però el cas és que s’agraeix comprovar que encara hi ha esportistes professionals que s’impliquen en la seva feina i que conserven un cert sentit de la vergonya. I això que sembla un miracle que un equip amb noms com Rafa Martínez o Diego Sánchez es pugui mantenir a l’ACB.

L’AFTER HOUR
Aquesta subsecció la dedico a la rajada interna. És lamentable que us dediqueu a rajar de símbols com Hristo, Larsson o Puyol, però el límit de la falta d’imaginació és rajar d’una màquina de cafè. Per cert, aprofito per defensar-me de les crítiques contra la meva escassa activitat nocturna: per un dia que surto, el bar em fa fora a les 3am, com si fos un client més. Sort que era el de l’alcalde...