ESCRIC PER NO FER UN LLEIG per la bruixa d’or

Aquesta setmana, Samuel, m’ho has posat molt fácil. Hi ha imatges que fereixen la sensibilitat de l’espectador i la teva escopint a la cara d’Expósito és una d’elles. Escopir és lleig, molt lleig, és fastigós; però fer-ho a la cara d’un company de professió, és inqualificable. No sé si demostra que baixes de l’arbre o que hi puges, però el que està clar és que aquesta falta de respecte i d’educació no és digna d’una persona civilitzada. Evidentment faig extensiva aquesta crítica a d’altres jugadors que han demostrat ser tan primitius com tu, cas d’Aymar, d’Angulo o de Totti. I no em facin servir l’excusa de les pulsacions a les que es troba un jugador en un terreny de joc perquè ja està molt vista i l’olla només se li en va a aquells que ja no la tenien prèviament a lloc.

Sento que l’incomprès però talentós Kluivert diu que prefereix rebre coces que escopinades. Lògic. Algunes coces poden ser nobles, les escopinades, no; les escopinades són sempre covards. No hi ha res més humiliant que ser escopit a la cara. El pitjor del cas és que Eto’o a més d’embrutar la seva imatge personal, embruta la imatge del club que el paga, el club que li permet anar comprant cotxes com qui es compra sabates i gastar-se 8500 euros en un vestit de la firma Gucci per assistir a la gala de la FIFA (i a sobre, lleig de nassos el vestit). Consti que el Samuel Eto’o també dedica part dels seus ingressos en campanyes de solidaritat, tan lloable com rendible per la seva imatge pública.

Malauradament, d’escopinades, se’n veuen massa sovint als camps de futbol, en diferents versions que tampoc caldria entrar a especificar. Als futbolistes els hi hauríem d’explicar-- perquè de vegades sembla que se’ls hi oblida—que formen part d’un espectacle que és seguit per milions d’espectadors. Són un gremi molt propens als refredats, pel que es veu. Però tots hem fet esport alguna vegada i el cert és que no costa tant reprimir-se, que els hi preguntin als jugadors de bàsquet o als de tennis. A més, està comprovat, escopir no millora el rendiment. Facin un esforç, només són 90 minuts.

Però encara no hem acabat amb Samuel Eto’o perquè si és trist que algú que ha de ser exemple pels nens tingui actituds tan incíviques com la d’escopir a la cara d’un company, més trist és no saber rectificar posteriorment. Com si d’un nen petit es tractés, amagant-se darrera la seva mare, Samuel Eto’o, covard, no va saber rectificar. Per tot plegat, el camerunès no rebrà aquest mes el guardó al fair play.


Pocions i beuratges

Per anar tancant, hem d’agrair al bisbe la deferència que ha tingut finalment de penjar el seu article amb només 24 hores de retard. Per cert, no em vull ficar en una guerra entre el bisbe i sacarina però no em puc estar de recordar-li al representant eclesiàstic que posats a parlar d’Espanya i d’espanyols millor s’estigui calladet, que no tots tenim un franquista a l’armari.

Un últim apunt, la meva clara mostra de suport als fumadors davant la persecució que últimament pateixen va ser mal interpretada pel sacarina. Queda disculpat perquè tinc entès que els xiclets de nicotina li estan jugant una mala passada. Trobo que poc a poc millora l’humor dels nostres benvolguts afectats.

Cop d'escombra

Calli, senyor Giralt, calli, si us plau. Una sala de premsa, Oriol Giralt assegut i amb un esparadrap a la boca... és la meva imatge de silenci aquesta setmana.