ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat

Una cosa està clara: viatjar és meravellós. Fantàstic. Conèixer món, descobrir nous llocs; i si tens la sort i el privilegi que la teva feina t’ho permet, llavors és magnífic. Doncs sí, la meva feina em permet viatjar cada quinze dies aproximadament. A vegades per Espanya, a vegades per Europa, i en contades ocasions per la resta del món.
Podria fer una llarga explicació de l’interessant que resulta visitar altres ciutats, altres cultures, monuments, esglésies... Però seré sincer. El que és més important, el més sensacional és adonar-te que vagis on vagis, estiguis on estiguis, sigui el dia que sigui, a l’hora que faci falta... SEMPRE HI HA FESTA!! Sempre trobaràs aquell bar obert, aquelles quatre parets entranyables amb una barra que et convida a prendre una copa rodejat de persones que amaguen una història tendre i trista darrera la seva borratxera.

No viatjo sol. Viatjo amb gent d’altres empreses que tenen les mateixes destinacions periòdiques que jo. I evidentment hi ha de tot: el típic que es tanca a l’habitació només arribar, i s’hi passa tota la nit enganxat al payTV, acabant-se tot el paper del lavabo per eixugar-se el seu juguet... Sens dubte, en el fons, és un mite dins la professió: la bragueta de Camprodon!!
D’altres, prefereixen amargar-se anant a dormir d’hora per tal d’estar l’endemà al 100x100 per compartir un dia de feina amb aquell company d’empresa del qual n’estàs enamorat, però no hi ha manera que et faci cas... D’altres, només surten a les gran places, si saben que hi haurà festa assegurada i l’endemà al matí tampoc tenen gaire mèrit.

Però amics, la vertadera grandesa està en nosaltres: el comando Peralada! Faci fred, faci calor; plogui o nevi; sigui dilluns o diumenge; Zamora o Elx; sempre sortim a fer aquella copa de rigor. I sabeu què és el més gran? Que sempre trobem on fer-la!! De Figueres a Bremen, d’un karaoke a un bar ple de maricons i gent amb navalles... És igual, mai saps a quina ciutat, a quin racó t’espera una gran nit... I d’altres prefereixen palles, pel•lícules i somnis eròtics que mai es faran realitat...