ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d’or

I avui faig honor al títol de la secció, avui sí, escric per no fer un lleig.

Thierry Henry, l’animació (o no animació) del públic del Camp Nou, Betandwin, el mal estat de a gespa, la data de les eleccions, les filtracions interessades, la falta de transparència, els canvis als serveis mèdics, la política comunicativa del club, les rimes de l’Arias... qualsevol d’aquests temes donaria per rajar una bona estona, però excepte del surrealisme de Juan Arias, de la resta s’han escrit tantes línies que sóc incapaç d’aportar res de nou. Avui parlarem de la màquina de cafès.

Per què? I per què no? Sí, ja sé que és un tema absurd però no ho és més que qualsevol dels que hem anomenat abans que omplen l’actualitat del Barça. També podríem anar una mica més enllà i pensar què ens ha portat fins aquí. Podríem fer allò que tant ens agrada demanar als futbolistes, autocrítica. Podríem “rajar” de les nostres limitacions, la nostra falta d’imaginació, el nostre esperit periodístic viciat, el fet que igual ens hem tornat tots bojos al voltant d’un joc on 22 tius en pantaló curt van darrera d’una pilota (simplificació, si; realitat, també). En fi, que hi ha un debat molt profund a fer al voltant d’aquesta pesada actualitat i la sequera que comporta, però és que a mi avui em ve de gust parlar de la màquina de cafès de la sala de premsa del Camp Nou.

Per què els seus cafès són tan dolents? Com és que encara no s’ha mort ni intoxicat ningú d’aquell líquid marró que deixa anar? Per què ens cobren a preu de Champions un cafè que és de tercera regional? Es podia esperar més d’una màquina de cafès jove i renovada que venia a complementar una magnífica sala de premsa àmplia, pràctica i amb una visibilitat envejable des de tots els angles? La màquina d’abans era molt millor; qui va sucar per aquest canvi? Hi té alguna cosa a veure Cruyff? S’endú alguna comissió Patsy? Quin directiu és el responsable de l’àrea dels cafès? En fitxaran una de nova per l’any vinent? Serà un concurs net o amb representants? I en aquest cas, hi podran conviure les dues màquines o caldrà fer fora aquesta?

Bé, tot i que el departament de comunicació manté el silenci de costum al voltant de la greu crisi que es pot generar amb la polèmica de la màquina de cafès, aquest blog es veu en condicions d’avançar (aquesta va per l’alcalde), que ja han trobat al mercat una màquina que supera les condicions a l’actual, a un preu assequible. El club admet que no s’han complert les expectatives i que, de fet, el seu baix rendiment ha contagiat la màquina de menjar i begudes que aquest any ha tingut una actuació més discreta de la que realment pot oferir, limitant-se a complir sense arriscar amb la quantitat de recursos que se li aventuren. Els de manteniment neguen qualsevol incidència en el cafè que subministra la màquina i recorden que no s’ha espatllat en tota la temporada. Tot i els rumors al voltant de la seva possible destitució, fonts properes a la presidència ho neguen. A falta que l’empresa de les màquines no posi problemes, la nova màquina vindrà al juliol.

Després d’això, comprendreu que demani clemència al primer equip del Barça. Jugadors i cos tècnic, per la nostra salut mental, necessitem una derrota!!! Ens cal regenerar l’ambient i el debat al voltant d’aquest Barça. Em veig capacitada per qualificar de crisi tot allò un empat èpic i amb 8 homes al camp, m'és igual. La maleïda ratxa està acabant amb nosaltres. Tot esperant una resposta a la Romareda o a Son Moix, gràcies.


POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Aquesta setmana dedicació especial al bisbe que per un cop ha penjat el seu sermó puntualment. Primer de tot, senyor bisbe, estaria bé que no s’inventés els pseudònims dels seus companys de blog. Matilde? Qui és Matilde? Maribel!!! En fi, suposo que vam tenir missa d’onze i vam omplir en excés el sant grial.

I en segon lloc, lamentable i indignant el seu comentari masclista sobre la cuina. Ja sabem que vostè és representant d’un estament anacrònic i que no podíem esperar gaire més però l’informo que al segle XXI, els homes, per fi, han descobert que la cuina no és un món d’interès exclusiu de les dones. És més, es pot donar el cas, fins i tot, d’homes més hàbils a la cuina que certes dones, i estic convençuda que dues tombes com el sacarina i l’alcalde ja l’han posat al dia al respecte (personatges, per cert, que no tornaran a trepitjar el castell de la bruixa).


COP D’ESCOMBRA

Perquè el sacarina i l’alcalde són els únics que s’atreveixen a tastar aquests infames beuratges que surten de la màquina de cafès?

Faig una crida des d’aquí a la inspiració... perquè la setmana que ve se m’aparegui i us eviti aquest martiri.