EL DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR
Per l'advocat defensor

Tothom té dret a un advocat, sigui de pagament o d'ofici. Aquest espai, rajarperrajar, asssenyala amb el dit acusador a persones, col.lectius, lobbies, situacions... indefenses davant una crítica tant ferotge. Totes elles necessiten d'algú que els doni un cop de mà, que sàpiga veure la part positiva de les coses. Aquesta serà la meva missió, no 'rajarperrajar', no...'defensarperdefensar'.

Un cop fetes les presentacions anirem per feina.

Crítica fàcil la del xarcuter de gràcia a un dels (números a la mà) millors entrenadors de bàsquet de la lliga ACB. Que dic de la lliga ACB, d'Europa... No, no, del MÓN. Ivanovic ens pot semblar un malcarat, un estirat, alguna vegada un mal educat però el seu currículum és indiscutible. És veritat que la marxa de l'equip no és òptima però tampoc és desastrosa. Si fa dos anys la gent s'haguès posat amb l'equip de futbol com et poses tu ara aquest mes de maig es complirien 7 anys sense títols. Ivanovic acabarà guanyant algun títol aquest any. S'admeten apostes...

Següent cas. El d'un superheroi de vocació. Cas guanyat sense baixar de l'autocar. Aquest senyor ho ha jugat tot, què té de dolent això? No donar l'oportunitat de jugar a un del filial en un partit contra un segona B i amb 1 a 3 a l'anada? Això no té importància. Aquest noi del filial no té res a fer i no li vindrà de jugar uns minutets al Camp Nou. Si total, tampoc n'hi ha per tant. Tot això ho fa per tornar-se a veure a la portada d'un diari amb el vestit de Superman. Per ego, perquè tots tenim el nostre punt de vanitat, però, sobretot, per estalviar-nos una portada amb l'Henry. És un heroi.

Poques vegades un advocat d'ofici, que és el meu cas perquè dels que he defensat no he rebut ni les gràcies, havia defensat a tot un President de la Generalitat. Estem dacord que s'haurien de cuidar les formes i que qualsevol discurs d'aquest bon home hauria d'estar mínimament treballat. Però el cert és que seria més preocupant que un president gsstès el mateix temps en cuidar el discurs que la persona que va dir allò de 'tocarà Stoitxkov, pararà Bakero i xutarà Koeman'. Escoltaa, les obsessions són malaltisses. Prou maldecaps deu tenir el Molt Honorable (Estatut, follons del tripartit,etc) com per estar pendent de les pauses d'un discurs que de ben segur l'aplaudiran. Un president de Generalitat és un president de Generalitat. Agradarà més o menys però no se'l pot rajar per improvisar un dels 4 o 5 discursos que deu fer al dia.

Dins de l'àmplia gama de recursos que s'ensenyen a la facultat de dret per defensar l'indefensable no apareix l'apèndix 'Defensa d'un dia de la setmana'. Rajar d'una persona, bé...Rajar del colectiu d'infladors del golobus Henry, acceptable...Però rajar d'un dia!!?? Doncs jo els divendres els trobo ben bonics. O quin altre dia, futur alcalde, existeix l'opció que la jornada laboral comenci una mica més tard i es pugui dormir una mica més perquè l'entrenament és a porta tancada? Dissabte? Sí. Dimarts? També. Fins i tot dilluns? De tant en tant. Vist així tampoc és que siguin l'excepció però tenen el seu mèrit. (Accepto la derrota).

Arribats a aquest punt faré honor al nom de l'espai, i per unes ratlles, rajaréperrajar. Hi ha braguetes i braguetes. De cremallera, d'aquells botons difícls d'obrir justament en els moments de més urgència. Tots les coneixeu. A qui no tots coneixeiu, o almenys no sou conscients de la seva identitat, és a la bragueta de Camprodon. Res a dir a les seves aficions onanístiques. Això em veig amb cor de defensar-ho i deixar-lo ben parat. Però és INADMISIBLE i no té defensa que la citada bragueta arribi a fer 15 trucades perdudes a les 2 de la matinada d'un divendres. 15 trucades!!! I hi ha més. És INADMISIBLE que després de fer les 15 trucades es presenti sense avisar al bar on qualsevol advocat d'ofici estigui fent una cervesa. Un altre dia l'enviaré al Bonobo, que m'han dit que és un bar de Gràcia que està molt bé, perquè completi la coral d'artistes bohemis que es reuneixen allà totes les nits. Segur que els responsables del local saben apreciar la seva companyia i el deixen estar fins a última hora després d'haver baixat la persiana perquè canti...'Si jo l'estiro fort per aquí...'.