EL DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR
Per l'advocat defensor

I aquesta setmana més feina. No dono l'abast. Una causa més per defensar cada setmana. I, com a llicència que he decidit prendre'm de manera unilateral, introduirem cada setmana (almenys ho intentarem) una causa indefensable, que fins i tot a un servidor li faci bullir la sang com per fer honor al nom d'aquest blog. Començarem però per les moltes criatures indefenses que han rebut els vostres atacs aquesta setmana. Primer és l'obligació i després la devoció...

El Ral.li 'Alguna ciutat del continent europeu que canvia gairebé cada any - Dakar (i una vegada penso que va ser El Cairo) no és sant de la meva devoció. No m'agrada gaire el motor i aquest raid (una paraula tècnica que personalment no se què significa) no és una excepció. Puc estar dacord en que sembla un acte prepotent del poderós món occidental que xuleja de tecnologia punta davant uns pobres negrets que segurament es pensen que veuen extraterrestres. Amb el Dakar, però, també he trobat algunes escletxes per la seva defensa. La primera: els africans deuen treure algun profit de tot això. La mort d'aquestes dues criatures per dura que hagi estat haurà representat, amb assegurances de per mig, menjar i beure durant una bona temporada per als seus poblats. El segon gran valor del Dakar, i el més important, és que alguns dels signants d'aquest blog ens ha significat una pau i una tranquilitat en el nostre lloc de treball de les que només podem gaudir durant tres setmanes a l'any. A ver si pego un par de ostias aquí yo...

No comentaré perquè no em cal la convenció de guàrdies urbans i mossos d'esquadre de dilluns a les 3 de la matinada a la Plaça Lesseps. Havia pensat en defensar el cansalader. Una lesió és una lesió i sempre és eximent però és que a l'endemà el vaig sentir a la ràdio. El que és bo per treballar, és bo per sortir, sopar, fer una copa i posar en risc el carnet de conduir. Arribats aquí defensaré l'actitud patriòtica del Sacarina una nit de desembre de 1983, cantant els gols de Rincón, animant les pujades per la banda esquerra de Gordillo i cel.lebrant com el que més el dotzè de Señor. Només espero, Sacarina, que aquest estiu em facis vibrar tant com et va fer vibrar a tu José Ángel de la Casa...

Samuel Eto'o és un salvatge. I ho és no per la famosa escopinada sino per la seva manera de jugar. Dacord que fa gols com el que més, que els fa de decisius però és un joc jugador de futbol sense civilitzar. Respecte l'escopinada, no n'hi ha per tant... S'ha fet un gra massa... Que si és l'acte més humiliant que es pot fer, que si caldria sancionar-lo amb un cabàs de partits... Tot això es diu perquè com estava a la copa Àfrica aquesta la sanció no haguès tingut conseqüències. Una escopinada és lletja, dacord, però és millor a una entrada a consciència que li trenqui la cama a un company de professió. L'escopinada es neteja, la lesió NO...

És dífícil buscar una defensa al 'sujetu' Meca. Des de sempre m'ha semblat un teatrero i el súmmum de la seva ridícula carrera de superheroi el va aconseguir amb l'aventura fins a Eivissa. Ara bé, no es pot negat que aquest noi de nedar, en sap una estona i si tinc en compte les meves habilitats sota l'aigua, ja té mèrit fotre's al mar i arribar allà on no toques a terra... Meca, la defensa és gratis però aquesta vegada té la contrapartida d'haver d'accpetar un parell de consells. Si vols anar a Eivissa ves a l'estiu que hi ha més ambient i agafa un avió... I si has de nedar més de 100 km fes-ho en un campionat, almenys guanyaràs alguna cosa.

No puc estar més dacord amb moltes de les afirmacions del futur alcalde que em suggereixen una conclusió: fem massa periodisme per periodistes. Res a dir en aquest sentit, però a la teva estrenada secció 'ciutatbadia' vas fer referència als companys d'un diari, l'AVUI. En aquest cas, al césar lo que es del césar. Si aquesta gent tenia la informació, chapeau... Tant és si l'han aconseguit d'una o altra manera. És veritat que fem massa periodisme per periodistes però també ho és que només critiquem les filtracions quan aquestes van dirigides a uns altres... Amics de l'AVUI espero que hagueu llegit aquestes línies i que com a senyal d'agraiment l'any que ve no us apunteu a la lliga de futbol sala o almenys deixeu de comptar amb el Pep Lloveras i el LLorenç...

Primer de tot, benvinguda. Suposo que feies broma comparant 'Pasión de gavilanes' amb 'El cor de la ciutat'... Els Gavilanes gairebé no tenen defensa. Haig de reconèixer que he vist algun capítol però és que no hi ha per on agafar-la... Los Ricos también lloran mereix un EMY si les comparem... Dacord que el Cor de ciutat va a pitjor però los Gavilanes no tenen res a fer amb el David Peris... Tot sol triomfa més que els altres tres junts...

OPOSICIONS A LA FISCALIA

Normalment relaciono els productes que ofereixen els diaris esportius amb la paraula CUTRE. Si el producte en qüestió té a veure amb la roba l'adjectiu es transforma en CUTRÍSSIM. Aquesta vegada gairebé han anat una mica més enllà. Heu vist l'anorak reversible d'una banda blau marí i de l'altre groc fluorescent (em nego a dir-li festuc), el color de moda!!! Heu vist la jaqueta de carrer amb cremallera!!!... INADMISIBLES!!!