ODIO ELS PUTOS DIVENDRES
Pel futur alcalde de Laxe

Ho sento, però els divendres no m'agraden. Sé que és el dia preferit per la majoria de gent que té una feina normal, és el dia en el que comença el cap de setmana per quasi tothom i en el que acaba la setmana laboral, però jo estic fart dels putos divendres. Ni tenim festa el cap de setmana, ni acaba la setmana laboral, ni res de res. A més, el divendres tradicionalment és un dia en el que el que escriu aquest article i la majoria de membres del Komando Peralada acostumem a anar a treballar amb una ressaca important i amb un dèficit tremendo d'hores de son. El divendres és un dia lamentable en el que els jefes brillen per la seva absència i els programes acostumen a estar presentats per els clàssics 'segundones', però els pringats com nosaltres no perdonem i donem la cara, per molt dura que hagi estat la nit del dijous. Sento començar el meu primer comentari de forma tan negativa, però crec que la raó de ser d'aquest blog és la de rajar per rajar, com el seu propi nom indica, i no la de fer mamazos a teòrics mestres que són capaços de confondre a Zenden amb Okunowo, com ha fet el Sacarines. En aquest cas es diria mamarpermamar o ferlapilotaaljefeperferlapilotaaljefe, però no, insisteixo, aixó és rajarxrajar i no hem de renunciar al nostre estil la primera setmana. Personalment crec que no hi havia millor debut possible que rajar del dia en el que qual em toca escriure, crec que era el que es mereix aquesta amable pàgina.
Per mantindre un fil conductor una mica coherent i per tal de no passar d'un tema a un altre sense cap sentit, tot i que tard o hora ho faré, vull fer una breu reflexió sobre el que provoca que els divendres siguin un dia bastant lamentable, és a dir, el dijous a la nit. Tots estem d'acord que sortir de nit un divendres o un dissabte és un infern insoportable, tot està ple de 'gentuza' i la massificació dels locals ens supera. On estàn aquells dijous mítics a Bikini on només faltava Serra Ferrer? On estàn aquelles borratxeres amb més del cinquanta per cent de la sala de premsa perseguint becàries per la sala de la música salsa? Trobo a faltar a Jordi Cama arrossegant-se borratxo perdut prácticament inconscient, a Costinha -encara solter- demanant un Malibú amb pinya perque era incapaç de beure més Bacardi, a Gelminha patinant a l'hora de parlar el excepcional dijous que es dignava a abandonar el Maresme o al cambrer de la sala petita dient-nos si voliem "el de sempre". Inclús trobo a faltar al Gus atacant a la Cordovilla -encara que ell ara ho negui- o a Juan Arias perseguint a la gent per imitar a Torrente. No sé si a Bikini, a Sutton o a qualsevol altre antro de mala mort, però crec que hauriem de recuperar aquell espèrit dels dijous a la nit com la nit màgica de la premsa. I qui millor que el Komando Peralada per encapçalar aquest moviment?
Deixant de banda la nit dels dijous i confiant en comprobar la vostra resposta al respecte la setmana que ve al mateix terreny de joc, és a dir davant una barra i amb un cubata a la mà, voldria expressar la meva profunda indignació per el article que va inaugurar dilluns el nostre blog. No pot ser que l'article inaugural, el que tots sempre recordarem com el primer, parli de basket!!!!! No hi ha un esport més despreciable, més inflat per els quatre penjats als que els hi agrada i que faci més fàstic que el puto bàsket. Espero que l'errada de principiant del meu apreciat cansalader de Gràcia ens serveixi a tots d'exemple i l'esport aquest de negres, dones i patí de presó no torni a embrutar el nostre blog. I si per casualitat se'ns escapa alguna referència accidental, aclarim si us plau que el bàsket com a tal és un esport de dones i si parlem de l'equip d' Ivanovic, per exemple, estem parlant de bàsket masculí. O quan parlem de futbol algú pensa en dones? No, oi? Sempre especifiquem futbol femení, doncs amb el bàsket s'ha de fer el mateix però al revés, especificar si es tracta de bàsket masculí. Que ningú pensi ara que tinc res contra l’esport femení, tot el contrari, només demano que ens expressem com cal. No oblideu que la meva bruixa preferida es una grandissima futbolista…