ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT ... pel petit bisbe arlequinat

Avui és un mal dia. Et lleves amb ressaca, d’hora i a sobre amb un gust agredolç de la nit anterior. Gran sopar del Comando Peralada, però mal final. Per què collons la guàrdia urbana de Barcelona ha de fotre un control d’alcoholèmia un dilluns a la matinada!!! A més super ben amagats a la plaça Lesseps, que a la que els veus ja no pots escapar. Et queda el consol de no ser l’únic. Però sí de ser l’únic estúpid que havent sigut avisat que allà hi havia un control, hi va directe. Evidentment vaig donar positiu. Un sopar Comando Peralada no és un sopar qualsevol. Es menja? Sí. Es beu? También. Per tant podria començar rajant de mi mateix i de la meva inutilitat. Per cert, gràcies advocat defensor pel suport.

Dit això, deixeu-me que insulti fins a la sacietat a una maricona de platja, a un impresentable com el Cansalader de Gràcia. D’acord, està mig lesionat, però això no el legitima a deixar abandonats als seus companys de Komando. Ni que sigui a fer unes copetes. Però si això no és prou lamentable, pitjor és després no despenjar el telèfon quan els seus companys el volen saludar. Amic, no anem bé. Madura.

Parlant d’immadurs. Tots tenim un passat. I el Sacarina en té un per matar-lo. El tal sacarina, que ara va de catalanista d’aquest d’una nació una selecció; que s’abraça descaradament als seus amiguets Oleguer i l’impostor més gran del regne Puyol; doncs aquest xavalet ha reconegut que va celebrar la victòria d’Espanya a Malta!!! I que va arribar a portar la samarreta d’Espanya!!!! No mereix cap més comentari, un cop ja ha perdut la poca credibilitat que li quedava. Esperem que el CAC actui amb responsabilitat i el castigui com es mereix.

I per avui res més, que pou puteig porto ja. Un dia parlaré llargament de l’amic Puyol i la farsa que l’envolta a aquest mal professional i pitjor persona. Ah!! I la bruixa que es prepari. Hi ha coses o jefes que no es poden defensar ni torrada a base de vodkes curtets...