EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat

Encara tots trastornats per la marxa de Gabri al potent West Ham anglès, em toca parlar en aquest blog. I per tant, primer li donaré la benedicció al bo del Cafú blanc, i li desitjo la millor sort del món. Se la mereix. És sens dubte un dels casos més injustos del futbol: les excessives crítiques que ha rebut.
Però bé, aquí hem vingut a rajar, i això és el que farem.

Dins la premsa, hi ha perfils de periodistes de tot tipus. Cadascú amb els seus defectes i les seves virtuts. Però sempre n’hi ha algun, que s’esforça per ser el més maleducat i desagradable de tots. Ens posem en situació: des d’aquesta temporada, les exagerades i desorbitades mesures de seguretat que envolten els viatges del Barça, fan que per exemple, quan l’equip torna d’un desplaçament els gladiadors/jugadors, juntament amb el cos tècnic i directius van en una jardinera per ells sols, sense que la premsa hi tingui accés. (Per cert, per què sempre aparca tan lluny de la terminal l’avió xàrter del Barça? Barto, enrolla’t i regala un pack de fingers pel Barça si us plau!). Doncs bé, això lligat a que normalment quan torna l’equip coincideix en que la majoria d’emissores tenen programa esportiu en directe, fa que els periodistes vulguem posar un protagonista en antena. Abans, pujaves a la jardinera amb ells, els posaves al telèfon i ja està. Ara no. Ara, el servei de premsa del Barça et facilita que els puguis trucar al seu mòbil (gràcies Gus un cop més [per cert, últimament surts molt en aquest blog]), i ells et passen amb el jugador sempre i quan tu hagis quedat prèviament amb ell. D’acord. On és la rajada? On vull anar a parar? Doncs bé. Si aquestes normes són per a tothom, si tots ens amollem al que faci falta, perquè ha de sortir l’inútil de torn i colar-se a la jardinera? Es pensa que és més llest que la resta? Alfredo, estàs desfasat. El teu periodisme de cop de colze ja ha passat a la història.


MISSA D’ONZE

M’estic indignant molt en veure que en aquest blog cada vegada es parla més de bàsquet masculí (recordem que el bàsquet de per sí és femení). A ningú li interessa la petanca àerea. Un esport de presidiaris i gent tan alta que si no juguessin a bàsquet serien un problema per la societat.


BENEDICCIÓ

Amics i companys de la premsa: ànim, si el Barça guanya dimecres al Saragossa ens espera un mes espectacular de feina: dos Barça – Madrid en una setmana, i dos Barça – Chelsea en quinze dies. Futbolísticament serà la hòstia. Però professionalment serà un “curro” espectacular. Ànims a tots!