SÁBADO, SABADETE per Maribel

Com veig que aquesta setmana el tema va d’impostors, jo també proposaré el meu, el qual em provoca, tot sigui dit, autèntica grima. Aquest no és altre que l’amic Hristo. Un personatge odiós i patètic que té enganyada a bona part de la massa barcelonista. Ha arribat l’hora de desemmascarar el búlgar que a banda de ser un trincador, és una mala persona. L’únic que lamento és que hi hagi gent que el defensi, gent que m’aprecio com el minguella, que tot i ser un màfies, és un tipus divertit i que fins i tot arriba a ser entranyable. Al marge del cap de futbol de ‘la teva’, que entre d’altres coses, s’arrossega escrivint-li les contres al mundo deportivo.

En primer lloc, s’ha de tenir molta jeta per acceptar un càrrec al Barça d’entrenador de davanters al les categories inferiors. Ja em diràs que els hi ha d’ensenyar aquest brut! A trepitjar àrbitres? A saber pronunciar correctament ‘hijo de puta’?

A més el fitxen de seleccionador de Bulgària, i no només fa el ridícul, ja que no l’ha classificat pel mundial, sinó que a més, continua cobrant del Barça, sense fer res. Només per la jeta. Lamentable.

I després el burro va i vota a Shevchenko en lloc de a Ronaldinho al FIFA World Player de l’any passat. Ah, i també havia de votar a Eto’o en la última edició d’aquest premi, no?

I què dir del seu caràcter. El passat desembre vaig tenir l’oportunitat de cobrir la gala del cinquantè aniversari de la pilota d’or a París. I si recordeu, van convidar a tots els pilota d’or de la història vius, entre ells, l’amic Hristo. Resulta que quan estava a la zona mixta, al mig de la voràgine, en definitiva, de puto cul, doncs resulta que em trobo al búlgar, acompanyat de la seva dona (crec que era la seva dona). Abans de atacar-lo per fotre’l en directe, se li acosta un fan, amb una llibreta i un bolígraf, un noi jove, amb els ulls iluminats perquè tenia al davant un dels seus ídols futbolístics. L’admirador li toca el braç a Hristo per dir-li que li signi un autògraf, i quina seria la seva desil·lusió que no només no li va signar l’autògraf sinó que de propina li va fotre una empenta que el va enviar a l’altra banda del vestíbul.

I d’agressions d’aquest tipus també hem estat víctimes molts periodistes. Encara me’n recordo, un dia al planet football, també com a la zona mixta de paris, de puto cul, fent carxòfing, una de les tasques més desagraïdes de la nostra professió, i el brut de Hristo una mica més i ens escup per voler fer-li dues preguntes.

En definitiva, que aquest personatge segurament va ser un crack com a futbolista, però és evident que no és pot dir el mateix com a persona.

GATILLAZO

Una suggerència pel webmaster d’aquest blog, si es que hi ha algú que s’encarrega de posar ordre aquesta pàgina. No estaria malament que en la introducció s’especifiqués que els dissabtes són de la Maribel, que no Matilde. Espero que es dugui a terme la modificació, per respecte a un membre de ple dret de Komando Perelada.


L’ORGASME

Gus, carinyo, mai podré agraïr-te com es deu el què has fet per mi aquesta setmana. És que sóc un desastre, no ho puc evitar. I el teu company de despatx, tampoc es queda curt. Que em deixi el moneder a la sala de premsa, no és cap novetat, estic acostumada a deixar-me les coses, però que Terés la torni a perdre quan ja l’havia trobat, té nassos. Si no hagués estat per tu, Gus, se l’hagués trobat l’Unzué al seu despatx, i por em fa si arriba a obrir una de les butxaques on tinc guardat un.... Bé, que no sé que faria sense tu.