ELS DIMECRES ESCRIC PER NO FER UN LLEIG per la Bruixa d’or

Les bruixes hem estat massa temps perseguides, més d’un voldria que tornessin les fogueres, però tinc males notícies pels vividors diversos, ha arribat el moment de prendre la iniciativa. Agafem l’escombra i comencem.

Primer de tot, enviarem un encàrrec al cansalader, de part de totes les seccions del Barça, de l’afició del Palau i, en especial, de les noies de l’UB: “l’any que ve tampoc no t’enviarem panera”. No vull agafar la bandera del feminisme perquè aquest altre extrem també fa mandra, només et diré que la teva misogínia probablement prové d'algun tipus de trauma infantil. Ves al psicòleg.

Què fàcil que és pujar-se al carro per rajar de les seccions quan el futbol va bé. Però, i tots aquests anys de sequera del primer equip del Barça? On estava el cansalader (a banda de mirant cintes de vídeo del futbol lituà)? Aposto que vam pujar al Sant Jordi a veure com el Barça de bàsquet guanyava l’Eurolliga. I quan tapàvem les penes amb títols i més títols de l’handbol i de l’hoquei? Bé, només era una petit parèntesi dintre de la concòrdia que ha de regnar en aquest blog, com el seu nom indica. Des d’aquestes humils ratlles us ofereixo, amics i companys d’aquest comando, un pacte de no agressió (com ja sabreu, a les bruixes ens encanta pactar amb el diable).

Per acabar amb aquest petit primer article introductori, convido als mitjans de comunicació a tenir una mica més d’imaginació i no avorrir a l’estimada audiència amb els noms de sempre. Quantes portades, quants minuts de ràdio, quants vídeos més a la nostra vida ha d’omplir Thierry Henry? Creieu que quan tingui 34 anys encara podreu vendre la burra? No em mal interpreteu, estic convençuda que el Barça s’ha interessat pel francès, però la història em sona d’altres anys i sempre acaba igual. Si us plau, una mica de varietat no ja per l’audiència, feu-ho per no avorrir-vos vosaltres mateixos. Proposo als venedors i venedores de fum habituals un nom escollit a l’atzar. Per què no parleu de Kevin Kyle? Seria força més divertit. Ups, ara m’he ficat al terreny dels experts en futbol internacional --espècie en extinció que ha de tenir qualsevol redacció amb un mínim de recursos. Disculpin les molèsties, que ja sé que en general, són molt gelosos de la seva parcel·la. Per què el Kyle aquest, estic convençuda que l'heu seguit de ben a prop i no deu ser un mal jugador, oi?


POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Animo des d’aquí al gran capità per sumar aquesta nit un partit més amb la samarreta del Barça. Sí senyor, un home que no descansa ni davant del Zamora. Carles, que les lesions et continuïn respectant i tot quedi en les quatre molèsties que surten cada any pels partits de Catalunya.

Sé que no és matèria apropiada de rajarxrajar, però em permetreu que doni una sentida abraçada a tots els fumadors del país. Se que aquests dies són durs per tots vosaltres, esteu susceptibles i enfadats amb el món. Ens hem conjurat per fer-vos la vida impossible amb una llei feixista que us obliga a sortir al carrer per poder alimentar-vos de quitrà. Si tota la vida heu estat tirant-nos el fum a la cara per què ara, de cop, hem descobert que ens molestava tant? Si mai ens havíem queixat! Som injustos, insolidaris i egoistes, perdoneu-nos que no som conscient del mal que us estem causant.


COP D'ESCOMBRA

Un record des d’aquestes línies als treballadors que en aquest últim mes han decidit abandonar el seu àmbit per iniciar aventures molt més atlètiques. Frank Rikjaard està compungit, com tots nosaltres.